Cercar en aquest blog

dijous, 31 de març del 2011

Comunicació oral

És fantàstic!!!, com parlen, com s'escolten i com saben esperar el seu torn ...saben conversar!!!!




Definició de conversa espontània


La comunicació oral (parla) juga un paper cabdal en la comunicació humana. Mitjançant la conversa es poden establir diferents tipus de comunicació.

La conversa espontània. Es caracteritza pel seu grau d’informalitat, ja que no és necessari preparar-la prèviament. És la conversa pròpia entre amics, entre coneguts (però també és la comunicació informal entre desconeguts). Gràcies a la conversa espontània poden enfortir-se les relacions interpersonals. Entre els trets que defineixen aquest tipus de conversa hi ha, a part de ser informal, l’ús de col·loquialismes i el fet que es tracta d’una comunicació directa. Els temes s’escullen lliurement i l’emissor i el receptor se situen en un mateix pla comunicatiu. Les xerrades, les tertúlies o les converses en són bons exemples.


http://www.xtec.cat/~ipuignou/tema3comlleng4t.htm

Què són les Intel·ligències Múltiples?


Núria Alart Guasch entrevistada por Maria Domingo Coscollola para la revista DIM-UAB nº 19.




Si  voleu estar més informats, després de veure el video, us deixo una petita  introducció que fa la mateixa Núria Alart i també l'enllaç per saber-ne més.


Quan els nens i les nenes comencen a  anar a l’escola, probablement ja tenen establertes unes maneres d’aprenentatge més relacionades amb unes intel·ligències que amb altres. 
H. Gardner ens diu que els nens i les nenes tenen unes “inclinacions” en unes intel·ligències específiques des de ben petits. Però, és cert, que cada nen i nena té les vuit intel·ligències i les pot desenvolupar totes fins a assolir un bon nivell de competència. Ha definit i validat cadascuna d’aquestes intel·ligències mitjançant proves o diferents procediments. I ens diu que l’ensenyament tradicional es centra sobre tot en ensenyar la intel·ligència lingüística i la matemàtica, però com que la intel·ligència és multidimensional, s’ha d’ampliar el camp amb la finalitat d’incloure les habilitats, hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.    

http://www.xtec.cat/~nalart/Untitled-2.htm

dimecres, 30 de març del 2011

5 passos a seguir quan diuen mentides

Aquest article trobat al diari ARA m'ha semblat  interessant ja que  dóna pautes que ens poden ajudar quan un nen no diu la veritat.

 



Els experts consideren que fins als 5 anys no és preocupant que els nens diguin mentides. A partir dels 7, quan ja distingeixen entre el bé i el mal, hem de preguntar-nos què està passant. Sobretot si, per exemple, la diuen amb la intenció d’aconseguir que castiguin a algú altre.
Els nens poden mentir per por, per protegir algú, per estalviar-se fer alguna cosa, perquè és molt imaginatiu i la veritat l’avorreix, per error, per amor o per imitació.En tot cas, dir mentides, però, és un indicador d’intel·ligència. Què podem fer si el descobrim mentint?
  • Descobrir la causa. És molt important esbrinar els motius que l’han portat a dir una mentida. També hem d’assegurar-nos que ha mentit ja que és molt contraproduent acusar-lo de mentider quan no ho ha estat.
  • Donar exemple. Els pares han de ser un bon exemple pels seus fills i no dir mentides. D’acord amb les capacitats evolutives del nen, cal buscar la manera d’ensenyar-li què és l’honestedat i diferenciar allò real d’allò que és imaginat.
  • Felicitar o premiar al nen que confessa la veritat. Explicar-li que el que ha fet no està bé i negociar de manera democràtica les conseqüències dels seus actes.
  • Afavorir un ambient de confiança. D’aquesta manera, el nen es trobarà còmode per explicar els seus errors o conductes no adeqüades. Que no senti que cada vegada que parla hi haurà conseqüències negatives.
  • El càstig, només per a casos extrems. Si ens veiem incapaços de corregir aquesta conducta, hem de demanar ajuda a un professional.
Font: Masquepadres.com
Fotos: Flickr CC (Bossc@ | Capture Queen®)
Article trobat al diari Ara 


Ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis)

Ranuncle a un toll de Viver i Serrateix (Bergadà)



 Familia: Ranunculàcies
Característiques:Herba aquàtica.Viu completament sumergida, només  les flors surten fora de l' aigua. Fulles completament dividides i filiformes. Flors de color blanc amb una taca groga a la base. Floreix de març a juny

Hàbitat: Basses o tolls.

Informació trobada al El medi natural del Bages

dimarts, 29 de març del 2011

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Cigonya blanca (Ciconia ciconia) (Reserva natural de Sebes Flix)


   Cigonya blanca fent el niu sobre una grua (Guissona)

Cigonya blanca a l'Estany d'Ivars
Cigonya blanca ( Esatny d'Ivars)



















Descripció: Ocell de gran tamany que fa 100 cm d'alçada i prop de 190 cm amb les ales obertes. Té el plomatge de color blanc amb una franja negra a les ales. El bec fa 15-19 cm de llarg i és de color vermellós; el coll és allargat i mòbil. Les potes també són llargues i de color rogenc.

Alimentació: Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos
Reproducció: Fa el niu dalt d'edificis alts, xemeneies, campanars i arbres.El niu està fet amb branques, fang i altres materials com fragments de roba.La femella pon 3 o 5 ous de color blanc i els cova durant 5 setmanes; després neixen els pollets que romanen al niu durant unes 8-9 setmanes.

Hàbitat:Viu prop de zones humides, aiguamolls i també en zones urbanes.
A l'hivern emigra cap a l'Àfrica passant per damunt de l'estret de Gibraltar i a la primavera retorna. En algunes zones del Segrià no emigra i s'hi queda tot l'any.

 Informació obtinguda de "Plantes i animals del nostre entorn"





 FAULA:El Renard i la Cigonya






M'encanta llegir

 He trobat aquest vídeo a Vimeo,  val la pena mirar-lo.



M'encanta llegir from Sther on Vimeo.

Amb dos rodes: entre llum i ombra

El món de les bicicletes és utilitzat pels il·lustradors,  i també el joc de llum i ombres. És el que fa Linda Apple, comproveu-ho. Ho he trobat en el bloc de Pinzellades al Món.





































Publicat per Sàlvia

Dent de lleó, pixallits.. (Taraxacum officinale)



Descripció: Planta herbàcia perennifòlia que fa 20-40 cm d'alçada.
La tija no té fulles; aquestes neixen directament de la part superior de l'arrel.
Les fulles són verdes tenen forma allargada i estan molt retallades, amb dents irregulars i lòbuls triangulars. 

Floració: Floreix des del febrer fins al novembre.
Les flors es reuneixen en capítols de 3-6 cm de diàmetre.
Les flors són ligulades i grogues; s'obren quan fa sol i es tanquen de nit o en dies plujosos.

Fruit: El fruit és sec. Té molts pèls blancs que fan de paracaigudes i ajuden a la seva dispersió pel vent. El conjunt de fruits amb els pèls formen una bola rodona que popularment s'anomena "angelet".

Reproducció: Es reprodueix per llavors.

Hàbitat: Viu als prats i als marges dels camins fins als 2.000 m d'altitud.

Altres informacions: Les fulles joves es mengen amanides. Té propietats diurètiques; d'aquí prové el seu nom popular de "pixallits". 

Informació trobada aPlantes i animals del nostre entorn





Violeta de bosc (Viola sylvestris)

Ja fa dies que la primavera també ha arribat als boscos, mireu quin esclat de flors al Bergadà vaig trobar.




Descripció: La violeta és una planta herbàcia perennifòlia de la família de les violàcies que fa 15 cm d’alçada.
Té una tija subterrània (rizoma) de la que neixen les fulles.
L’arrel produeix rebrots que donen lloc a noves plantes.
Les fulles són verdes, tenen forma de cor, acaben en punta, amb el marge dentat i amb el pecíol llarg.


Floració:
Floreix durant els mesos de març-maig.
Les flors neixen directament del rizoma mitjançant una llarga tija i són de color blau lilós.

Tenen 5 pètals, dels quals 2 miren cap a dalt, 2 són laterals i 1 mira cap a baix.
Fan bona olor.

Fruit:
El fruit és una petita càpsula que conté les llavors.

Reproducció:
Es reprodueix per llavors i pels rebrots que surten de la tija subterrània.

Habitat:
Viu en llocs ombrívols i humits a la terra baixa i en marges i prats a la muntanya mitjana.

Altres informacions:
Es cultiva per usos medicinals i per a la fabricació de perfums.

Informació obtinguda de Plantes i animals del nostre entorn



POEMA DE LA PRIMAVERA

                                               LA PRIMAVERA JA S’ACOSTA,
                                               VESTIDA DE MIL COLORS,
                                              COLORS PRIMARIS DE PRIMAVERA
                                              DEIXEM ELS OCRES PER LA TARDOR.
                                              EL JARDÍ DE CASA MEVA
                                              EL ROSER JA ÉS FLORIT
                                              I EN EL CAMP EL BLAT VERDEJA
                                              I LA ROSELLA HI FA LLIT.
                                              PIXALLITS PELS MARGES DE LES RIERES
                                              I VIOLETES AMB TANTA OLOR
                                              DE MARGARIDES LES VALLS PLENES,
                                             TOT FLOREIX AMB L’ESCALFOR.
                                             SOL DE TARDA DE PRIMAVERA,
                                             SOL DE DIA AVANÇAT,
                                             TOT TÉ VIDA ENTRE L’HERBA
                                             ELS INSECTES I ELS ESCARABATS.
                                                                                                     M. BRUGUÉ


diumenge, 27 de març del 2011

PER CREAR BONS LECTORS

La il·lustració és de  Gemma Aguasca Solé

 


PRINCIPIS PER CREAR BONS LECTORS

1. Predicar amb l'exemple. Els adults som un model de lectura per els nens i nenes. Cal que ens vegin gaudir llegint.

2. Escoltar. En les preguntes dels nens i nenes hi ha el camí per seguir aprenent.

3. Compartir. El plaer de la lectura es contagia llegint junts. Hem de llegir i explicar contes als nens i nenes.

4. Proposar, no imposar. És millor suggerir que imposar. Evitem tractar la lectura com una obligació.

5. Acompanyar. El suport de la família és necessari a totes les edats.

6. Ser constants. Cal reservar un temps per llegir cada dia. Buscar moments relaxants.
7. Respectar. Els lectors tenen dret a escollir. Hem d'estar pendents dels seus gustos.

8. Demanar consell. A l'escola, a les biblioteques, a les llibreries.

9. Estimular, encoratjar. Deixem sempre llibres a l'abast dels infants.

10. Organitzar-se. La desorganització pot ser incompatible amb la lectura. Ajudem-los a organitrzar-se: el seu temps, la seva biblioteca...
 
Font: Programa Leer te da más, Ministeri d'Educació, 2002
Publicat al suplement Criatures del diari ARA del 12 de febrer de 2011

Per volar: bicicletes amb ales


(il·lustració de Shawn McCann)


Ha arribat la primavera i també molta imaginació , fixeu-vos el que he trobat en el bloc Pinzellades al món



Una bicicleta amb ales i... a volaaaaaaaaaar! No hi ha res imposible!


Publicat per Sàlvia
Moltes gràcies Sàlvia per oferir-nos a les escoles aquestes il·lustracions amb tanta vida.



La biodiversitat

Què és la biodiversitat?

“La biodiversitat és el conjunt i la varietat de les formes de vida en un lloc i un moment donat, resultant de la història evolutiva d’aquests organismes i de les seves interaccions amb els elements abiòtics en els quals es desenvolupen”
(Soulé, 1986)
El missatge d'aquest video i l'estetica en que estan fets em semblen molt bé i malgrat no estar en l'any de la biodiversitat cal continuar treballant per cuidar el nostre planeta .




Video trobat en el blog cosechadel66

Any Internacional dels boscos

L'any 2011 ha estat declarat per l' Assemblea General de las Naciones Unidas Any Internacional dels  Boscos . 

"The forbidden forest", és  un curtmetratge realitzat per Woodhouse, basat en un relato d' Arthur Machen, "The white people". Espero que us agradi.


The Forbidden Forest from Woodhouse on Vimeo.


L'any  2011 torna a plantejar-se com un any clau pel Medi Ambient, ja que l’assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha declarat 2011 Any Internacional dels Boscos. Pekka Patosaari, director del Fòrum sobre la Secretaria de Boscos de les Nacions Unides, ha argumentat que la celebració serà un al·licient per mobilitzar a la comunitat mundial per tal d’unir la feina de les organitzacions internacionals i als grups principals del sector. 

Els boscos es constitueixen en els espais més importants de la biosfera de la Terra. El bosc és una àrea en la que existeix una alta densitat d’arbres i funcionen com a hàbitat d’animals, modulen el flux hidrològics i són conservadors del sòl. 

Conservar un bosc significa protegir la seva flora i fauna i la seva aportació a la biodiversitat. Els boscos, a més, fixen el diòxid de carboni mitigant l’efecte hivernacle i ajuden a lluitar contra el canvi climàtic. 

Trobat a CESIRE-CDEC

Passejada_virtual_bosc




















internationalyearofforests2011_logo_english_4c

Poemes de la primavera

Recull de poemes trobats al bloc de: Poesia infantil i juvenil



View more presentations from Salvia.


Il·lustracions a cop de pedal

La bicicleta, reina del bon temps. Quin goig!

Un viatge en bicicleta pel món... de la imaginació, de Francesca Carabelli





Cursa de bicicletes, il·lustració de Nathaniel Mather

Un passeig per la ciutat amb bicicleta, il·lustració d'Ofra Amit

En línia recta, il·lustració de Chris Haughton

Aprenent a anar en bicicleta, il·lustració d'Amanda Upton
Una nova invenció de bicicleta, il·lustració de Jam-San

Un difícil viatge en bicicleta, il·lustració de Wilfredo Alicdan

Un tàndem a ratlles, il·lustració de Martín Eito
La bicicleta... millor en companyia, il·lustració de Miguel Ángel Sánchez

Tot es veu diferent dalt d'una bicicleta, il·lustració d'Andrea d'Aquino

Millor en bicicleta que a peu, il·lustració d'Alina Chau
A punt d'iniciar la cursa de bicicletes, il·lustració de Paula Núñez

divendres, 25 de març del 2011

Safrà de muntanya (Crocus vernus)

Safrà de muntanya i abella a la Segarra

Crocus vernus (  Safrà de muntanya)      

És una planta ornamental , perenne i bulbosa pertanyent al gènere Crocus i a la Família Iridaceae
Crocus vernus ha donat origen a nombroses varietats de jardí , de flors grans, conegudes com crocos holandesos.

Descripció

L'espècie típica té un corm arrodonit, 2 a 3 fulles lineals amb una nervadura central blanca i produeix una flor per bulb, blanques, grogues o violetes. L'estil s'obre en tres branques estigmàtiques amb forma de ventall.  Floreix a finals de l'hivern o principis de primavera.

Varietats i cultiu

És una espècie de fàcil cultiu, tot i que no resisteix grans períodes de sequera.Els corms es planten a la tardor, en grups, en un lloc assolellat, a una distància de 8-10 cm entre si i 5 cm de profunditat. 

Multiplicació

La multiplicació es realitza a la tardor, per mitjà dels nous corms que creixen al voltant del corm original. Tambiéns es pot multilicar per llavors encara que en aquest cas la floració triga de 3 a 4 anys.

Informació de Viquipèdia



CAMÍ FLORIT 

Llevamà, card, fonollassa, 
rosella, cascall, lletsó, 
vinagrella, corritjola, 
ginesta, aritja, fonoll, 
passionera, cugula, 
mare-selva, safrà bord, 
foravia, canyaferla, 
baladre, argelaga, albó, 
falguera, olivarda, estepa, 
clavell de moro, coscoll, 
heura, contell, englantina, 
vidalba, murta, maimó, 
cama-roja, campaneta, 
ravenissa, bruc, guixó 
(i en l'aire color de vauma 
l'esgarrifança d'un poll). 

                   Joan Maragall

dijous, 24 de març del 2011

Les papallones

Ja ha arribat  la  primavera, tornem a reviure i despertar  la natura  amb molta llum, molts colors, moltes papallones, flors, insectes....,  i també molta poesia!!!!



Nom: Melitaea phoebe

DESCRIPCIÓ: Presenta a la cara superior de les ales un cromatisme més variat on el color taronja pren diverses tonalitats i on contrasta amb franges groguenques i amb el color negre que delimita les diverses franges de color. Pel revers les ales anteriors són d'un disseny semblant al de les altres espècies d'aquest gènere, amb un fons ataronjat, sovint amb zones groguenques, i amb taques negres. El revers de les ales posteriors és d'un color groc molt clar on hi destaca una franja de taques arrodonides d'un taronja viu a la zona submarginal. Aquestes taques taronges estan encerclades de groc i tot plegat delimitat per línies negres.
 
DISTRIBUCIÓ: La Melitaea phoebe és una espècie bivoltina que apareix a primers d'abril i a finals de juny en espais oberts, herbosos, sovint secs. Als Països Catalans és present arreu . Habita des del nord d'Àfrica fins el centre i est d'Europa i bona part d'Àsia.

HÀBITAT: La trobarem en àrees obertes i seques amb flors.
  
ALIMENTACIÓ: S'alimenten de veroniques i ullals d' òs.

REPRODUCCIÓ: Les larves de M. phoebe viuen agrupades en teranyines sedoses fixades a la planta nutrícia, que en aquest cas poden ser diverses espècies de centàurea (veroniques i ullals d' òs.)
                                                       
Nom: Blaveta comuna (Polyommatus icarus)

DESCRIPCIÓ: Envergadura 28-36 mm. Dimorfisme sexual. El mascle té la cara superior de les ales de color blau violaci, la femella és de color marró amb els marges ataronjats. La cara inferior presenta punts negres sobre fons blanc o crema i escates de color taronja més nombrosos que a la molt semblant Polyommatus bellargus.

DISTRIBUCIÓ: Europa i nord d'Àfrica. Des del nivell del mar fins a 2900 metres d'alçada. 

HÀBITAT: Molt variat. Present a la majoria del hàbitats.

ALIMENTACIÓ: Les plantes nutrícies principals són lleguminoses com Lotus corniculatus, trèvols (genere Trifolium), també Medicago lupulina , Genista.

REPRODUCCIÓ: Univoltí (nord d'Europa), bivolti o trivoltí (centre i sud d'Europa), en funció de la localitat i l'alçada. Vola des d'abril fins a octubre. Hiverna com eruga. Pon els ous sobre les fulles.




Nom: Papallona reina (Vanessa atalanta)

DESCRIPCIÓ: Envergadura 56-62 mm. La cara superior de les ales és de color marró fosc amb una banda vertical de color taronja a cada ala. Les puntes de les ales anteriors són negres amb taques blanques i les ales posteriors tenen el lateral de color taronja amb punts negres. La cara inferior té una coloració mimetica, jaspiada.

DISTRIBUCIÓ: Europa. Migradora parcial, des del mediterrani fins al centre i nord d'Europa. Des del nivell del mar fins a 2500 metres d'alçada.

HÀBITAT: Zones rurals i urbanes. Camps i conreus.

ALIMENTACIÓ: Les plantes nutrícies principals són l'ortiga comú (Urtica dioica), l'ortiga petita (U. urens), la morella roquera (Parietaria officinalis, P. debilis).

REPRODUCCIÓ: Polivoltí. Vola des de març fins a novembre. Hiverna com adult. Pon els ous en el revers de les fulles.

 Informació trobada a Viquipèdia

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
                                                                                                    http://www.papallones.net/


Si us interessa saber més coses sobre les papallones us recomano visitar el museu de les papallones, a Pujalt un poblet petitet, molt a prop de Sort.
El treball i la dedicació d' Alfons Dolsa i M.Teresa Albarràn ha fet possible tirar endavant aquest projecte. Els felicitem i els encoratgem ha continuar una feina tan ben feta.

__________________________________________________________________________



DIU LA PAPALLONA 
-Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig de l'una a l'altra flor.
Com a il·lusió tan bella,
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim. 
      Josep Carner

diumenge, 20 de març del 2011

Per què canvia la Lluna?



És l'únic satèl.lit natural de la Terra i l'únic cos del Sistema Solar que podem observar en detall a ull nu o amb instruments senzills.

La Lluna reflecteix la llum solar, de manera diferent segons el lloc on es trobi. Gira al voltant de la Terra i sobre el seu eix en el mateix temps: 27 dies, 7 hores i 43 minuts. Això fa que ens presenti sempre la mateixa cara.
No té atmosfera ni aigua, per això la seva superfície no es deteriora amb el temps, si no és per l'impacte ocasional d'algun meteorit.
El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que trepitjava la Lluna, formant part de la missió Apollo XI. Els projectes lunars han recollit prop de 400 kg. de mostres que els científics analitzen.
 
Com que la Lluna gira a l'entorn de la Terra, la llum del Sol li arriba desde posicions diferents, que es repeteixen en cada volta. Quan il.lumina tota la cara que veiem s'anomena lluna plena. Quan no la veiem és la lluna nova. Entre aquestes dues fases només es veu un bocí, un quart, que va creixent o minvant.
  
Les primeres civilitzacions ja mesuraven el temps comptant les fases de la Lluna. Una setmana és el que dura cada fase, i un mes s'aproxima a la durada de tot el cicle.

Lluna quart creixent capturada  des de  la Segarra
29-06-2009 a les 21:09 h
 

Lluna creixent  capturada des de  la Segarra  (69 %)
1-07-09 a les 22:25 h


Lluna creixent  capturada des de la Segarra (82%)
2-07-09 a les  21:15 h

Lluna creixent capturada  des de la Segarra
17-12-10 a les 20:30


Lluna plena capturada des de  la Segarra 
19-03-2011 a les 21:23 h

Lluna minvant capturada des de  la Segarra (42%)
16-07-2009 a les 4:50h

Els eclipsis

De vegades, el Sol, la Lluna i la Terra es situen formant una línia recta. Aleshores es produeixen ombres, de manera que la de la Terra cau sobre la Lluna o a l'inrevés. Són els eclipsis.
Quan la Lluna passa pel darrera i es situa a l'ombra de la Terra, es produeix un Eclipsi de Lluna (dibuix, esquerra). En canvi, quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, el tapa i es produeix un Eclipsi de Sol (dreta).
Si un astre arriba a ocultar totalment l'altre, l'eclipsi és total, si no, és parcial. Algunes vegades la Lluna es posa davant del Sol de manera que només n'oculta el centre. Aleshores l'eclipsi té forma anular, d'anell.


Eclipse de lluna vist des de la Segarra




Llum cendra de la lluna
La llum "cendra" de la lluna, és a dir, la que il·lumina la part fosca de la lluna, els primers dies després de la lluna nova.


Llum cendra de la lluna vist des de la Segarra (24%)
11-02-2008 a les 19:34






Un video on es pot veure el per què de  les diferents fases de la Lluna

Edu3.cat 

Informació obtinguda de   la pàg:www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/ i el video "La lluna canvia" a l'edu3.cat