Cercar en aquest blog

dimarts, 31 de maig del 2011

Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) al Delta del Llobregat

Quina gana que tinc, he d'estar molt atent.

Veig, veig... ja ho tinc!!!

Mmm..., que bo!!!

Ja he fet un bon àpat.

Apa, ja puc anar dins l'aigua...

Cranc roquer
 Nom científic: Pachygrapsus marmoratus.

Família: Gràpsids.

Descripció: Crustaci decàpode que fa uns 4 cm de longitud, amb la closca aplanada i forma quadrada. És de color verdós marronós amb línies fosques. Pel ventre és de coloració clara.
Els ulls els té ben separats als vèrtexs del davant. Té 10 potes, de les quals les 2 primeres s'han transformat en pinces. El mascle té les pinces més grans que la femella.

Alimentació: És omnívor. Menja petits invertebrats i restes orgàniques.

Reproducció: Es reprodueix a la primavera. La femella, un cop fecundada, guarda els ous a l'abdomen on els incuba fins el moment del naixement de les cries. Aquestes fan diverses mudes fins a arribar a l'estat adult.

Hàbitat: Viu a la costa i és fàcil veure'l corrent per damunt les roques de les platges, on s'amaga entre les escletxes i els forats.

Costums: Es desplaça amb molta rapidesa quan surt de l'aigua. Pot estar força estona fora de l'aigua.

Altres informacions: A les costes catalanes s'hi poden trobar fins a 90 espècies diferents de crancs, alguns dels quals són molt apreciats pel seu valor gastronòmic com el Bou (Cancer pagurus), el Cranc de sopa (Liocarcinus depurator), el Cranc verd (Carcinus aestuarii) o la Nècora (Liocarcinus puber).

Informació trobada a Plantes i animals del nostre entorn


Joc de cranc
(Sàlvia del Berri)
Ona va, ona ve,
a la vora de la plaja
el cranc es diverteix.
Ona va, ona ve,
en un balancí d'aigua
al cranc s'engronseix.
De matinada,
el cranc surfista,
aflueix.

                                                                                                  Poema trobat al Blog de Poesia Infantil i Juvenil


Una biblioteca per a cada escola

Una Biblioteca per a cada escola és un manifest redactat per diverses organitzacions internacionals  (ENSIL, IASL i IFLA) relacionades amb la biblioteca escolar què defensen la necessitat imperiosa que les escoles comptin amb una biblioteca escolar i un responsable a temps complert per millorar la qualitat de l'educació i tenir èxit en la societat de la informació del segle XXI. 

Ja sabeu que el Grup Bibliomèdia de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya està format per persones dedicades a l'educació, que treballen des de les escoles, instituts, biblioteques, serveis educatius, etc. per a l'establiment de la biblioteca escolar en centres educatius d'infantil, primària i secundària que tenen el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i les noies.


Una Biblioteca per a cada escola

dilluns, 30 de maig del 2011

Un somriure.

Sempre podem regalar un somriure, que bonic, oi?

Mireu el vídeo.


diumenge, 29 de maig del 2011

Ja tenim una mascota per la nostra biblioteca: La tortuga

Aquests quatre han estat els més votats pels nens i nenes de la nostra escola per ser la mascota i la guanyadora és...







.... la tortuga




Volem felicitar a tots els nens i nenes que han participat, ho heu fet molt bé tots i totes.

divendres, 27 de maig del 2011

Pollets al Delta del Llobregat

El Delta del Llobregat aquest cap de setmana hi havia  un esclat de pollets. Les  mares i pares es mostraven molt atrafegats i  amatents amb els petits


 Pollets i femella de morell cap-roig

Fotja vulgar i pollets





dijous, 26 de maig del 2011

Rodolins amb qüestions: activitat per jugar amb la poesia

Una activitat molt atraient per treballar els rodolins a classe amb els nens trobada al blog de Poesia infantil i Juvenil.

Moltes gràcies per compartir-ho.


La curiositat dels xiquets i xiquetes no té límit. Tot ho pregunten, tot s'ho qüestionen. Fomentar aquesta curiositat és fonamental per desenvolupar la imaginació, l'esperit científic, el ser crítics. Doncs... us proposem una activitat en que podem unir poesia i curiositat: fer rodolins amb preguntes. És una activitat poètica senzilla, com totes les que us suggerim.

En primer lloc proposem a la classe que vagin dient preguntes, sense cap personalització, i les escrivim a la pissarra: on va...? d'on ve...? què fa....? què menja....? qui parla...? etc.

Una vegada que ja les tenim triem un tema, per exemple personatges de contes, i fem també un llistat a la pissarra (podem triar animals marins, alumnes del col·le, personatges de pel·lícules, etc). Després, tan sols ens resta incloure els personatges en les preguntes que hi tenim i contestar la pregunta formant un rodolí. La contestació pot ser tot lo absurda que vulguem. A casa podem jugar igual, sense pissarra i amb els pares.


On va el llop?
A pixar en un xop

D’on ve la bruixa?
De dins la maduixa

Què fa el gat amb botes?
Ajudar a l'aplegapilotes

Què porta la Ventafocs?
Un vestit antixocs

Amb que juga la Caputxeta?
A botar la cordeta

En què vola Dràcula?
En  una vermella espàtula

Què regala Rinxols d'Or?
Un pastís d'amorque surt d'un extintor

Per què riu el nan mudet?
Pèrque li han donat un beset

Cóm és de gran el palau del príncep blau?
Petit, rodó i un poc abotifarrau

Etc….


En fiquem un quants en castellà amb personatges monstruosos:
¿Cómo es el hombre lobo?
Grande, peludo y un poco bobo

¿Qué mira el fantasma del castillo?
Como se come la luna un bocadillo

¿A qué hora sale a pasear el coco?
A las doce y un poco

¿Cuándo se ríe el abominable hombre de las nieves?
Cada vez que conversa con Blancanieves

¿Qué zapatos lleva el hombre invisible?
Dos zapatos rojos de marca reconocible

Etc.

Es tracta de tenir un poc d'imaginació i fantasia, bon humor i un poc de rima (i si aquesta es bloqueja podeu consultar el diccionari de rimes, tan en català com en castellà o en gallec) i... segur que us surten un poemes xulíssims. Amb totes les contestacions poètiques podem fer un poema col·lectiu de la classe o que cada xiquet/a se n'invente un. És senzill així que us animem a crear-ne. 

Passeu-ho bé! 

Desconeixem l'autoria de les il·lustracions que hem ficat en aquest post.

Bec planer (Platalea leucorodia) al delta del Llobregat





Els becs planers deuen el seu nom a la forma del seu característic bec, òrgan molt especialitzat en la filtració de llims, on es troben els petits invertebrats dels quals s’alimenten a les zones de maresmes de zones de climes càlids i moderats.

Nom científic: Platalea leucorodia.

Descripció: Ocell que fa uns 60 cm de llargada. Amb les ales obertes arriba a 1'5 m. És de color blanc. El bec és fosc amb la punta groguenca; és llarg i pla. Les potes són llargues i fosques. Té una mena de plomall al darrera del cap que li penja cap al coll.

Alimentació: Menja petits crustacis, insectes, amfibis, peixos i rèptils.

Reproducció: Construeix el niu dalt dels arbres amb branques i algues.
La femella pon 3-5 ous blancs i els incuba durant tres setmanes i mitja.
Les cries són capaces de volar al cap de set setmanes. 

Hàbitat: Viu en colònies en zones humides prop del mar, amb aigües poc profundes.

Costums: Vola lentament formant fileres.

Altres informacions: És un ocell migrador que no cria al nostre país.
És fàcil veure'l als Aiguamolls de l'Empordà i al Delta de l'Ebre a la primavera i a la tardor.

Informació trobada al blog de Plantes i Animals del nostre entorn i a la web del zoo de Barcelona


Simpatia animal: Sophie Dufeu

Crec que mirant aquestes il·lustracions que he trobat al blog de Pinzellades al món  passareu una estoneta molt divertida.









La por: Els monstres d'Anna Godeassi

He trobat aquests monstres i l'escrit al blog de Pinzellades al món, m'han semblat que aquests no fan por.
Mireu que en diuen de les il·lustracions:

Els monstres solen relacionar-se, quasi sempre, amb la por. Hi ha un cert terror que s'amaga darrere d'aquests paraula, però no sempre és així. Per exemple, el monstres de la il·lustradora Anna Godeassi. Són éssers entranyables, colorits, simpàtics que res tenen a veure amb la negror dels malsons. Monstres que semblen buscar una mirada amiga -que segur trobaran ràpidament-. Tenen un cert aire mironià.

Què us semblen?


 






























La por


La por és un sentiment normal que forma part del procés de creixement del nen i que desapareix a mesura que va madurant. De vegades, però, les pors persisteixen o tornen a aparèixer al cap d’un temps; aleshores el suport i l’acompanyament dels adults serà clau per superar-ho.

Que els nens tinguin por no sorprèn ningú perquè és un sentiment universal que tots tenim, en més o menys grau, i és necessari per a sobreviure. Trobem natural, i fins i tot sa, que el nen senti por en algunes situacions, però quan no hi ha un motiu real, ens és més difícil d’entendre.

 A mesura que el nen va desenvolupant-se, pot diferenciar perfectament els seus sentiments dels dels altres, així com el que correspon a la seva fantasia i el que correspon a la realitat externa. Pot localitzar on és el risc, el perill, l’enuig, i el que li dóna seguretat en si mateix. Com a conseqüència, la por decreix. Però moltes vegades no succeeix així, i apareixen diverses pors difícils de controlar per part seva, que van desapareixent a mesura que el nen adquireix més confiança en si mateix. Sovint es tracta d’un temor passatger, coincident moltes vegades amb un moment de canvi. Demostra com de difícil li resulta enfrontar-se al seu món: diferents experiències, aprenentatges, relacions, per al qual necessita temps. En aquest cas, el nen necessita molt suport dels adults que el rodegen (pares,professors) que l’ajudin a afrontar les seves pors i a seguir endavant.

Informació trobada a http://www.familiaforum

Adaptació de l’article: El niño tiene miedo, de Núria Fillat (Guía para la salud

emocional del niño, ed. Medici)

Un vídeo que ens pot ajudar a no tenir por:

dimecres, 25 de maig del 2011

Visita de l'il·lustrador Toni Granell

Deixo més fotos de la visita d'en Toni Granell a l'escola. Van ser uns moments màgics, en els que tots, grans i petits ens vam emocionar.Per uns moments vam poder viatjar a través de les il·lustracions, la música i la narració del conte.





Aquesta activitat ha estat programada i subvencionada gràcies al Pla educatiu  d'Entorn de la nostra ciutat.



Anellament d'un balquer al Delta de l'Ebre

Clicant la fotografia podreu veure el procés d'anellament, de mesurar el pes i la llargada de plomes .




L'anellament d'ocells implica la col·locació d'anelles metàl·liques numerades a les potes dels ocells salvatges per intentar determinar els seus moviments i obtenir informació del tipus com la seva  supervivència o grau d'afinitat per a una localitat determinada.

Les anelles tenen gravada una adreça postal, de manera que qualsevol persona que es trobi un ocell anellat pot reportar-ho (només cal omplir i enviar el formulari que trobareu a l'apartat d'anella trobada).

Els anelladors d'ocells no només estan interessats en les recuperacions posteriors dels ocells que han marcat ells. Molts estan implicats en estudis d'espècies concretes d'ocells o de la seva localitat d'anellament i només depenen de la informació sobre les captures i posteriors recaptures dels ocells que fan ells mateixos. Això inclou mesures com el pes i d'altres que prenen als ocells que anellen, així com les dades de les recuperacions dels ocells marcats amb anterioritat.

Informació  trobada a l'Institut Català d'Ornitologia

dimarts, 24 de maig del 2011

Una mascota per la nostra biblioteca: Votacions

Mira, mira aquesta es la meva mascota!






Tots els nens i nenes de l'escola hem participat votant el dibuix de la mascota per la nostra biblioteca. Ha estat una mica difícil ja que n'hi havien moltes i totes eren molt divertides i boniques.  
                                                                                 Sou uns artistes!!!


dijous, 19 de maig del 2011

Defensant les dents



La càries és una de les amenaces principals de les nostres dents i l’hem de prevenir des de ben petits.

Parlem de la salut dental, i expliquem què cal fer per lluitar contra un dels grans enemics de la salut de les dents: la càries, una perforació de l'esmalt produïda per l'àcid dels bacteris bucals i és, també, una de les amenaces principals de les nostres dents. És per això que l'hem de prevenir des de ben petits. El reportatge explicarà com s'ha de fer aquesta prevenció i donarà a conèixer un dispositiu revolucionari per corregir les malposicions de les dents en menys temps i sense dolor.

QuèQuiCom i Recerca en Acció col·laboren per a aprofundir els continguts del programa televisiu


Informació trobada a www.recercaenaccio.cat

dimecres, 18 de maig del 2011

El conte de la tarda amb l'il·lustrador Toni Granell


 Avui 17 de maig ens ha vingut a visitar l’il·lustrador: Toni Granell.
Fa uns quants dies que va venir, però ens va agradar tant que ha tornat a visitar-nos. Avui ens ha il·lustrat el conte: ELS MÚSICS DE BREMEN.
Aquesta tarda ha estat una miqueta especial ja que en Toni Granell anava dibuixant a mida que la Gemma ens explicava el conte i la senyoreta Sònia de música hi posava música al conte.
Ha estat excepcional i molt bonic . Ens ha agradat molt a tots. Gràcies a tots i totes.

Aquesta activitat ha estat programada i subvencionada gràcies al Pla educatiu  d'Entorn de la nostra ciutat.



dimarts, 17 de maig del 2011

L'agró roig vol menjar. Ho aconseguirà?

Veig,veig...

Ja l'he pescat!!!

Una anguila!!!
Ui , quin malem vol escanyar.

 
Ja l'ha tinc.


Què mires? És per a mi.

Vaig a fer un bon àpat.

Ja pots marxar que no et convido.
Ui, que s'escapa l'anguila per la sorra.

Oh, és a dins de l'aigua!!!

No passa res, ja n'agafaràs un altre!

No em diguis res que m'enfado i m'estarrufo!!

Quina decepció, m'he quedat sense poder fer l'àpat.

En el  Delta de l'Ebre, un agró roig veu una anguila dins l'aigua  per poder menjar-se-la. 

Malgrat ja ho tenia tot a punt,  l'anguila molt espavilada i molt ràpida va poder escapar-se.

El martinet blanc l'està observant impassiblement  la feina del seu amic l'agró roig. 
Al final el martinet blanc sembla que el vulgui consolar després de tanta feina i total per res. 
Però l'agró roig està tan enfadat i estarrufat que el martinet blanc ha de sortir de la seva vora. No està massa de bon humor.  

Oi? 

Què en penseu vosaltres ?