Els experts consideren que fins als 5 anys no és preocupant que els nens diguin mentides. A partir dels 7, quan ja distingeixen entre el bé i el mal, hem de preguntar-nos què està passant. Sobretot si, per exemple, la diuen amb la intenció d’aconseguir que castiguin a algú altre.
Els nens poden mentir per por, per protegir algú, per estalviar-se fer alguna cosa, perquè és molt imaginatiu i la veritat l’avorreix, per error, per amor o per imitació.En tot cas, dir mentides, però, és un indicador d’intel·ligència. Què podem fer si el descobrim mentint?
- Descobrir la causa. És molt important esbrinar els motius que l’han portat a dir una mentida. També hem d’assegurar-nos que ha mentit ja que és molt contraproduent acusar-lo de mentider quan no ho ha estat.
- Donar exemple. Els pares han de ser un bon exemple pels seus fills i no dir mentides. D’acord amb les capacitats evolutives del nen, cal buscar la manera d’ensenyar-li què és l’honestedat i diferenciar allò real d’allò que és imaginat.
- Felicitar o premiar al nen que confessa la veritat. Explicar-li que el que ha fet no està bé i negociar de manera democràtica les conseqüències dels seus actes.
- Afavorir un ambient de confiança. D’aquesta manera, el nen es trobarà còmode per explicar els seus errors o conductes no adeqüades. Que no senti que cada vegada que parla hi haurà conseqüències negatives.
- El càstig, només per a casos extrems. Si ens veiem incapaços de corregir aquesta conducta, hem de demanar ajuda a un professional.
Font: Masquepadres.com
Fotos: Flickr CC (Bossc@ | Capture Queen®)
Article trobat al diari Ara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada