Cercar en aquest blog

dilluns, 9 de juliol del 2012

Simon's Cat in 'Window Pain'

Ai, ai, ai , quin gat més entremeliat, no?


Minato Ishikawa

A traves del bloc "La Factoría Plástica", he descobert aquest artista, Minato Ishikawa.



Nascut a Tokio l'any 1948. Es va graduar a la Universidad de Art Tama, Departamento de Diseny Gràfic en 1971. Treballa principalment en el diseny gráfic, i també....

.

.
.
.
.
.
.












Un video a on es veuen diferentes obres treballades. Espero que us agradi i durant l'estiu us animeu a ser també petits artistes.

 .

La pissarra digital

 Idees per utilitzar la pissarra digital a classe, ho he trobat al web de Raúl Diego Obregón, professor d'un centre escolar de Santander.




Papallona reina (Vanessa Atalanta)

Mmmm !, quin gust poder xuclar les flors de la budleia.


La papallona reina (Vanessa atalanta), és una papallona diürna de la família dels nimfàlids.

La papallona reina és una espècie que es reprodueix d'una manera continuada però que pot desaparèixer, a l'estiu, d'aquells indrets més secs. Exemplars adults hibernants poden ser observats en dies de bonança dels mesos de gener i febrer. Durant el mes d'octubre són freqüents les papallones d'aquesta espècie que, des del centre i el nord d'Europa, viatgen a les nostres latituds per a passar-hi l'hivern.   

Es pot reconèixer fàcilment per la banda vermella que, des de la zona discal de la costa fins l'angle anal, li creua les ales anteriors per la seva cara superior i que contrasta vivament amb el color fosc, negre, del fons. Unes taques blanques prop de la zona apical acaben de donar contrast al conjunt. 

En la cara superior de les ales posteriors també apareix aquest contrast de vermell i negre però en aquest cas el color vermell apareix en forma de franja marginal amb puntets negres que va des de l'àpex fins gairebé l'angle anal.

Pel revers els dos parells d'ales són molt diferents: les anteriors segueixen el disseny de la cara superior però les posteriors són de tonalitats fosques amb unes aigües de tons brunencs, grisos i ocres que li permeten passar més desapercebuda.

 L'hi agrada xuclar les flors de la Budleia. També l'hi agrada llepar fruita madura.

Les erugues de la papallona reina menjen preferentment les fulles de l'ortiga, però poden menjar també les de la morella roquera. Quan mengen, les orugues tenen el costum de lligar la fulla amb seda, formant com una càpsula protectiva, fins que se l'han menjat quasibé tota.

De la mateixa manera amaguen la crisàlide, que sembla un tros de fulleta seca que penja.


LA PAPALLONA

Si ve una papallona

jo no l’agafaré:
que voli, que voli!
Al cel hi està més bé.

Les flors, com cada dia,

voldran fer-li un petó;
que hi vagi, que hi vagi,
que l’ompliran d’olor!

      Joana Raspall







Columbus Zoo

Yayoi Kusama







La japonesa Yayoi Kusama (Matsumoto, 1929) el  maig passat va exposar al Reina Sofia de Madrid.

A l'exposició es va realitzar una selecció de les seves obres, un viatge per les seves diferents etapes  i s'hi van exposar dibuixos, collages, pel·lícules, escultures ....
Us en deixo una petita mostra i un enllaç de la seva Web.

 
















dilluns, 2 de juliol del 2012

VerBàlia


Al Bloc de Màrius Serra, he trobat aquest joc, molt divertit per jugar amb grup de nens o amb la familia, aquest estiu podeu passar estonetes molt divertides si l'aconseguiu.





 



VerBàlia és el país dels verbívors, una Terra Incògnita sense fronteres gaire definides ni llei d'estrangeria. És verbívor tothom que beu verbs i els fa ballar. Aquesta és l'única condició. VerBàlia és un Estat Mental. Cada cop que un verbívor practica un joc verbal en redefineix la sobirania. Aquí en teniu la Constitució. La Constitució de l'Estat Mental de VerBàlia es limita a regular una tirallonga de mutacions i permutacions dels mots, tot establint-ne les bases legislatives. El poder executiu, a VerBàlia, l'exerceixen els verbívors. I el poder judicial, el diccionari, que estableix la validesa dels mots. VerBàlia, com tots els països, té un paisatge. Es compon d'una barreja de natura (una llenca en forma de llengua) i urbanització (l'arbreda i la plaça).

Us proposem començar l'exploració de VerBàlia tot seguit. Us advertim que si us hi instal·leu, serà el mateix país el que us colonitzarà.






Us deixo l'enllaç que he trobat amb les regles del joc:  Verbalia

Informació trobada al bloc de Marius Serra

L'Arca de Babel


Una recomanació per llegir aquest estiu

 L'Alfred i l'Elisabet són dos joves primitius que no saben parlar. Per comunicar-se tenen els saccionaris, uns sacs plens dels objectes que els calen per dir coses. Un dia, durant una tempesta torrencial, les aigües els arrosseguen torrent avall. L'Arca de Babel els salva la vida i els permet navegar per set mars diferents.
En aquesta llarga travessia viuran un munt d'aventures alfabexitants durant les quals aprendran a expressar el que senten mitjançant les paraules. Finalment es podran dir, amb els ulls espurnejants, una cosa molt especial que fins aleshores no havien estat capaços de dir-se.
  


L'Arca de Babel, de Màrius Serra
Il.lustrat per Marc Sardà
Editat per Estrella Polar, 2012. ("L'Odissea")