Cercar en aquest blog

dimarts, 28 de febrer del 2012

The Monk & The Monkey


The Monk & The Monkey from Brendan Carroll on Vimeo.

Animac

Descarregueu-vos el programa complet en pdf / todo el programa en pdf / all the program in pdf


                                         
Animac és la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

 De l’1 al 4 de març  podreu gaudir-ne , participar en els tallers i conèixer els professionals de l’animació d’a prop.



A la ciutat de Lleida de l’1 al 4 de març. Podreu gaudir de les sessions de cinema, participar en els tallers i conèixer els professionals de l’animació d’a prop.

CLICA: Animac

dilluns, 27 de febrer del 2012

Les grues de bon mati

De bon mati, quan els primers rajos de sol encara no han  il·luminat la llacuna de Gallocanta, se sent un fort guirigall en diferents indrets de la llacuna, provocat pels crits de milers d'aus que preparen la partida. De cop i volta, com si els hagués sonat el despertador el soroll es fa eixordador i aixequen el vol, i  llavors es comencen a veure les primeres siluetes de les formacions en fila o en grups desordenats, la sortida es rapida, dura pocs minuts.







La dansa nupcial de les grues

Un any més una visita a Gallocanta durant un cap de setmabna per contemplar l'espectacle de la marxa de les grues cap al nord d'Europa.
 La dansa nupcial i les altres grues indiferents continuen menjant com si no passés res.





És espectacular la  dansa nupcial, que pot durar uns quants dies, quan els mascles trien femella.
 Un cop la femella li ha donat el vist-i-plau, la parella pot ser que duri tota la vida.

Les grues un any més tornen a Gallocanta

El vol de les grues, un any més, a Gallocanta. Uns quants poemes dedicats a elles i al seu vol





Ilíada, III, 2-5:

els troians, amb cridòria i clamors, com ocells avançaven:
tal ressona dessota del cel el grallar de les grues,
quan, després que han fugit de l’hivern, i la pluja indicible,
volen, tot grallant, al damunt dels corrents oceànic,
Traducció de Josep Mª Llovera


.
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
De tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L’espurneig que em fereix l’ull
són els seus pits quan s’inclina:
si fa un mirall de l’escull
perleja a l’arena fina.
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l’ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d’oronella al vent!
Cabell desfet de l’amiga!
Amiga del dolç turmell
com una vela s’enfila
espitllera de l’ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l’estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
que el mariner ja sospira.
Joan Salvat Papasseit

diumenge, 26 de febrer del 2012

Educar és escoltar



Educar és bàsicament exemplificar i, sobretot, saber escoltar. Educa millor –més eficaçment– qui ensenya poc i escolta molt. Si educar és bàsicament oferir capacitat d'escolta i oportunitats de mostrar exemples vitals des d'un mateix, des del comportament de l'educador (mare, pare, mestre...), llavors l'educació dels nostres infants s'hauria de basar principalment en la vivència d'unes relacions de proximitat, afecte, confiança i també de respecte i responsabilitat.

Darrerament s'ha generalitzat la concepció que l'educació dels nens i nenes, dels nois i noies i, en general, de tota la població, és un afer col·lectiu. Tots eduquem perquè tots vivim en societat, donant exemples i contraexemples als altres. I cada agent educatiu ha de començar per reconèixer la seva part de responsabilitat en l'acció educativa que protagonitza. Les famílies interrogant-se sobre quins models i oportunitats educatives ofereixen als seus fills. I entre aquestes oportunitats quines són veritablement d'escolta de tot allò que ens voldria dir el nostre fill o filla, sense judicar cada comportament, cada idea, cada opinió; donant temps al temps i oferint confiança i recolzament incondicional en la part afectiva i serena –i si cal crítica– en altres aspectes on puguin sorgir discrepàncies. Abans de traslladar la responsabilitat a l'escola, als mitjans de comunicació, a internet o als amics dels nostres fills, busquem les pròpies mancances en les nostres accions i reconeguem si hem invertit prou temps i dosis de comprensió en la coneixença i acompanyament vitals dels nostres fills i filles. Per la seva banda, els mestres i els professors, abans de jutjar les famílies dels seus alumnes, cal que les puguin escoltar i sàpiguen fer-ho sense prejudicis previs, sense voler alliçonar sobre com han d'educar els seus fills. Escoltar i comprendre sempre ha ser previ al suggeriment o a la demanda de compromís.
 
Vivim en una societat on no disposem de prou temps ni d'habitud per escoltar les raons dels altres, per contemplar i descobrir la persona que es troba davant nostre en tota la seva complexitat. A voltes tan propera com és i tan desconeguda com se'ns mostra. Quantes famílies es queixen que no coneixen prou els seus fills; nois i noies –sobretot nois– que no saben explicar què els passa, ni què senten... que no saben expressar els seus sentiments. Pensem si han tingut l'oportunitat d'aprendre'n des de l'exemple familiar pròxim. I quants mestres i professors s'adonen, a l'acabar un curs –tot i que els costi reconèixer-ho– que han tingut alumnes dels quals ho desconeixen gairebé tot i que, comptat i debatut, no han pogut més que invertir uns minuts al llarg del curs per parlar amb ells d'aspectes personals i extraescolars, en definitiva, per tractar de les seves vides.

Necessitem mestres tutors que acompanyin el nen i la nena durant períodes escolars llargs, que esdevinguin autèntics referents en l'aspecte instructiu però també en el vessant personal, que mantinguin una relació més intensa, continuada i compromesa amb la família en la dimensió educativa. Aquesta confluència basada en el respecte i la possibilitat d'escoltar-se mútuament sense apriorismes revertiria, sens dubte, en la millora de la qualitat educativa d'un infant que esdevindria doblement guiat (per la família i l'escola) en facilitar-li una xarxa afectiva i de seguretat de prou calat perquè, al seu torn, li facilités l'aventura de la conquesta de l'autonomia personal i del compromís amb els altres com a valor viscut des de l'exemple ofert pels seus referents educatius.

 Publicat al diari  Avui  i les imatges són de google imatges

M'he comprat un elefant... Petit de Ca l'Eril

Lass es schneien





  • Video de la cançó Lass Schneien (Let it snow) per l'alemany Wahl cantant i compositor. El vídeo és una història d'animació stopmotion, fet en fusta, podem veure  com és va fer, interessant.


    Lass Es Schneien (making the music video) from Rogier Wieland on Vimeo.


    El video acabat



    William Wahl - Lass es schneien (Official Video) from Rogier Wieland on Vimeo.


    Fotografies:








    Imatges dtrobades a www.rogierwieland.nl

    Escriptura





    Poema de Jacques Prévert, Pages d'écriture, de su libro Paroles de 1945.
     
    Ejercicio de escritura

    Dos y dos cuatro,
    cuatro y cuatro ocho,
    ocho y ocho son dieciséis…
    ¡Repitan! -dice el maestro.
    Dos y dos cuatro,
    cuatro y cuatro ocho,
    ocho y ocho son dieciséis.
    Pero ahí está el ave lira
    que pasa por el cielo,
    el niño lo ve,
    el niño lo oye,
    el niño le llama:
    ¡Sálvame,
    juega conmigo,
    pájaro!
    Entonces el pájaro baja
    y juega con el niño.
    Dos y dos cuatro…
    ¡Repitan! -dice el maestro.
    Y el niño juega
    y el pájaro con él.
    Cuatro y cuatro ocho
    ocho y ocho son dieciséis.
    ¿Y dieciséis y dieciséis cuántas son?
    No son nada dieciséis y dieciséis
    y mucho menos treinta y dos
    de ningún modo
    y se marchan.
    Y el niño ha escondido el pájaro
    en su pupitre
    y todos los niños
    oyen la música
    y ocho y ocho a su vez marchan
    y cuatro y cuatro y dos y dos
    a su vez se largan
    y uno y uno no son ni uno ni dos
    uno a uno marchan igualmente.
    Y el ave lira toca
    y el niño canta
    y el profesor grita:
    ¡Cuándo acabaréis de hacer el payaso!
    Pero los demás niños
    escuchan la música
    y las paredes de clase
    se desploman tranquilamente.
    Y los cristales vuelven a ser arena
    la tinta vuelve a ser agua
    los pupitres vuelven a ser árboles
    la tiza vuelve a ser acantilado
    el portaplumas vuelve a ser pájaro.

    Trobat a Nosolibros

    dijous, 23 de febrer del 2012

    La Vella Quaresma en il·lustracions




    La Vella Quaresma, de Carme Sala

    La Quaresma
    (festivitat mòbil en el calendari) 
    40 DIES ABANS DE PASQUA FENT BONDAT!!

    Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.
    El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.
    Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.
    Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.
    LA VELLA QUARESMA

    Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa.
    La seva missió és procurar que els més menuts no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix a la mainada.

    “Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”

    Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
    La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:

    “Vella Quaresma, Vella Quaresma
    Ai! Que no pot caminar.
    Té moltes cames i s’entrebanca;
    entre tots l’hem d’ajudar.
    És que n’hi hem de treure una,
    Una, una, una, una ...
    És que n’hi hem de treure una,
    perquè pugui caminar"


    Vella Quaresma, d'Eudald Casals

    Vella Quaresma, de Roser Chillón
    Il·lustracions trobades a Pinzellades al món i el text explicatiu a sortir amb nens

    Curiosidades a la hora de escribir




    Todos, quien más o quien menos tiene sus manías a la hora de concentrarse o escribir alguna cosa. Algunos oyen música, otros no la soportan otros necesitan silencio total y ausencia de gente a otros no les importa tanto que haya ruido de fondo…pero sin duda estas pequeñas peculiaridades se quedan cortas delante de genios de la literatura como los que siguen. 


    El conde de Buffon, que solo podía escribir vestido de etiqueta, con puños y chorreras de encaje y espada al cinto;  

    Alejandro Dumas, padre, cuando escribía, vestía una especie de sotana roja, de amplias mangas, calzando sandalias;

     Pierre Loti, que vestía trajes orientales, escribiendo en un despacho decorado a la turca,
     el poeta ingles

    John Milton, que escribía envuelto en una vieja capa de lana. Otros eran incapaces de estarse quietos: por ejemplo,

    Chateaubriand, que dictaba a su secretario paseándose con los pies descalzos por su habitación;  

    Victor Hugo, que meditaba sus frases o sus versos en voz alta paseando por la habitación hasta que los veía completos, pasando entonces a escribir con toda rapidez, y  

    Jean-Jacques Rousseau, que prefería trabajar en pleno campo y, a ser posible, al sol y, si el ruido ambiente le molestaba, se taponaba los oídos con tapones de guata.

    A otros les preocupaba más el dónde que el cómo; por ejemplo,  

    Montaigne, que escribía encerrado en una torre abandonada.

    El poeta alemán Schiller, que solo podía escribir si tenia los pies metidos en un barreño con agua helada;  

    Lord Byron, que excitaba su inspiración mediante el aroma de las trufas, de las que procuraba llevar siempre algunas en sus bolsillos.

    Gustave Flaubert, que era incapaz de escribir una sola línea sin antes haberse fumado una pipa.


    Honoré de Balzac se podía acostar a las seis de la tarde, siendo despertado por una criada justo a medianoche; inmediatamente se vestía con ropas de monje (una túnica blanca de cachemira) y se ponía a escribir ininterrumpidamente de doce a dieciocho horas seguidas, siempre a mano su cafetera de porcelana. Durante todo ese tiempo no paraba de consumir taza tras taza, lo que, en su opinión, no solo le mantenía despierto y despejado, sino que le inspiraba a escribir. A ese ritmo diario; Balzac consiguió terminar más de cien novelas y narraciones cortas.




     El libro de los hechos insólitos. Gregorio Doval. Alianza Editorial. Biblioteca de consulta 8124.

    Trobat al blog  Pasa la vida i les imatges al google imatges.

    El peix

    dimarts, 21 de febrer del 2012

    Wing It


    Wing It from The Animation School on Vimeo.

    5 raons per tenir un blog a l'aula

    Trobat a educ@contic

    Internet amb seguretat !

    l Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’organisme executor del pla nacional d’impuls de la seguretat TIC.

     

     

    Internet és un lloc ple d'oportunitats, peró cal apendre a navegar amb seguretat...

     Uns quants consells...

    Banner Inet amb Seny

    Uns quants jocs ...

    Jocs Cesc i Cati

    dilluns, 20 de febrer del 2012

    L'hivern i els ocells


    A l'hivern és l'època més desfavorable per la majoria dels ocells ja que el fred limita molt l'activitat i la disponibilitat d'aliment, sobretot pels ocells insectívors i moltes d'aquestes espèciesper sort mengen també fruits i llavors.
    Per ajudar-los una miqueta els hi podem posar llavors com els preparats que venen pels canaris i caderneres. Això pot beneficiar als pardals que actualment estan en regressió a molts països d'Europa. De banda dels pardals, els ocells que millor accepten el menjar són les mallerengues, els pit-roig i les cotxa fumada.

    Per decisió familiar, en el pati de casa vam decidir posar en aquesta menjadora una miqueta de menjar cada dia. Ara, al mati puntualment arriben a la mateixa hora per menjar una miqueta . És tot un espectacle!!! Hi ha dies que n'hi ha uns 20.

    Les fotografies són del dissabte al mati.


    Un pardal i un estornell mirant-se  amb tensió per poder menjar una miqueta. Com sempre el gran guanya.

    Una colla de pardals menjant,no en deixen ni una engruna.

    Arriba un pit-roig entre branques obeservant com els pardals mengen i ell espera el seu torn...



    Finalment el pit-roig s'atreveix a baixar a la menjadora i esta molt atent a les llavors i als pardals.  Esta esperant el seu torn.


     

     Un joc

    Al bloc de la biblioteca de l'escola de Sant Jordi de Lleida vaig trobar aquest joc que es pot dónar menjar a ocells. 

    El joc consisteix que cap colom marxi.

                           http://www.gamedesign.jp/flash/hato/hato.html
                                      


    Joc trobat al bloc de la biblioteca Escola Sant Jordi, gràcies Montse.

    Pinotxo, 130 anys







    L’autor del conte es deia Carlo Lorenzini però va signar el llibre com a Carlo Collod, l’any 1881 va crear: Le avventure di Pinocchio.

    Les aventures del titella de fusta apareixien cada setmana en format fulletó en un diari infantil anomenat Giornale dei Bambini, dirigit per Ferdinando Martini.

     En aquest diari, les aventures de Pinotxo apareixien sota el títol Historia d’un Burattino (Història d’una joguina). Els fulletons en els diaris eren una forma molt popular a l’època de publicar històries per capítols i així despertar l’interés del públic. La primera vegada que va aparèixer el personatge  fou el 7 de Juliol de l' any 1881. Les aventures del ninot de fusta van tenir un èxit tan gran que l’any 1883 va ser publicat per l’editorial Felipe Piaggi un volum que recollia totes les històries publicades al Giornale dei Bambini d’en Pinotxo.

    Ha estat un dels contes més populars de tots els temps, i tot i no considerar-se com un conte clàssic o de tradició oral, s’ha fet un lloc en les prestatgeries de contes de tot el món; traduint-se així a més de 260 idiomes i dialectes, editat unes 187 vegades, se n’han fet pel·lícules, sèries de televisió, sèries de dibuixos animats i representacions teatrals
    Les  il·lustracions  de sota són les originals de la primera edició de l’obra de Pinotxo de l’any 1883, fetes per Enrico Mazantti.


       



     El passat dia 7 de juliol de l’any 2011 
    el conte de Pinotxo va complir 130 anys.

    A la Toscana trobareu un parc temàtic dedicat al personatge de Pinotxo.

    Especial Carnestoltes 2012

     

     Quan es van celebrar els 125 anys, CHILIAS, 

    va preparar moltes activitats us en deixo unes quantes: 

      Per saber-ne més:

                                                     Entreteniments 

     

    Per fer un Pinotxo articulat!

                                              http://www.diba.es/chilias/especials/pinotxo/manualitat2.asp 

                 

    Moltes il·lustracions

    Per celebrar els 130 anys, una exposició, us deixo un enllaç per si en voleu gaudir d'unes quantes.

                                                                50 artistes per Pinotxo

        


    dissabte, 18 de febrer del 2012

    Protagonistes les mans


    NSPCC Handscape from No Hype Here on Vimeo.

    «Viatge a l’origen de la Generalitat» en còmic



    Un còmic que explica l’origen de la Generalitat de Catalunya. Tot comença amb el robatori del pergamí custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra que conté l’acord de les Corts de creació de la Diputació del General, mentre estava exposat al Museu de Cervera. A partir d’aquest fet, la Magda (que treballa a l’Arxiu) farà ús d’una característica única del seu telèfon mòbil que li permet viatjar en el temps per tornar al segle XIV i trobar-se amb el rei Pere el Cerimoniós en persona.


    «Viatge a l'origen de la Generalitat»
    «Viatge a l’origen de la Generalitat»

    El còmic té textos de M. Teresa Salat i dibuixos de Ton Granell i ha estat editat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera.

    Trobat al blog Diari d'un llibre vell