Les papallones

Ja ha arribat  la  primavera, tornem a reviure i despertar  la natura  amb molta llum, molts colors, moltes papallones, flors, insectes....,  i també molta poesia!!!!

Nom: Melitaea phoebe

DESCRIPCIÓ: Presenta a la cara superior de les ales un cromatisme més variat on el color taronja pren diverses tonalitats i on contrasta amb franges groguenques i amb el color negre que delimita les diverses franges de color. Pel revers les ales anteriors són d'un disseny semblant al de les altres espècies d'aquest gènere, amb un fons ataronjat, sovint amb zones groguenques, i amb taques negres. El revers de les ales posteriors és d'un color groc molt clar on hi destaca una franja de taques arrodonides d'un taronja viu a la zona submarginal. Aquestes taques taronges estan encerclades de groc i tot plegat delimitat per línies negres.

 

DISTRIBUCIÓ: La Melitaea phoebe és una espècie bivoltina que apareix a primers d'abril i a finals de juny en espais oberts, herbosos, sovint secs. Als Països Catalans és present arreu . Habita des del nord d'Àfrica fins el centre i est d'Europa i bona part d'Àsia.

HÀBITAT: La trobarem en àrees obertes i seques amb flors.

  

ALIMENTACIÓ: S'alimenten de veroniques i ullals d' òs.

REPRODUCCIÓ: Les larves de M. phoebe viuen agrupades en teranyines sedoses fixades a la planta nutrícia, que en aquest cas poden ser diverses espècies de centàurea (veroniques i ullals d' òs.)

                                                       

Nom: Blaveta comuna (Polyommatus icarus)

DESCRIPCIÓ: Envergadura 28-36 mm. Dimorfisme sexual. El mascle té la cara superior de les ales de color blau violaci, la femella és de color marró amb els marges ataronjats. La cara inferior presenta punts negres sobre fons blanc o crema i escates de color taronja més nombrosos que a la molt semblant Polyommatus bellargus.

DISTRIBUCIÓ: Europa i nord d'Àfrica. Des del nivell del mar fins a 2900 metres d'alçada. 

HÀBITAT: Molt variat. Present a la majoria del hàbitats.

ALIMENTACIÓ: Les plantes nutrícies principals són lleguminoses com Lotus corniculatus, trèvols (genere Trifolium), també Medicago lupulina , Genista.

REPRODUCCIÓ: Univoltí (nord d'Europa), bivolti o trivoltí (centre i sud d'Europa), en funció de la localitat i l'alçada. Vola des d'abril fins a octubre. Hiverna com eruga. Pon els ous sobre les fulles.

Nom: Papallona reina (Vanessa atalanta)

DESCRIPCIÓ: Envergadura 56-62 mm. La cara superior de les ales és de color marró fosc amb una banda vertical de color taronja a cada ala. Les puntes de les ales anteriors són negres amb taques blanques i les ales posteriors tenen el lateral de color taronja amb punts negres. La cara inferior té una coloració mimetica, jaspiada.

DISTRIBUCIÓ: Europa. Migradora parcial, des del mediterrani fins al centre i nord d'Europa. Des del nivell del mar fins a 2500 metres d'alçada.

HÀBITAT: Zones rurals i urbanes. Camps i conreus.

ALIMENTACIÓ: Les plantes nutrícies principals són l'ortiga comú (Urtica dioica), l'ortiga petita (U. urens), la morella roquera (Parietaria officinalis, P. debilis).

REPRODUCCIÓ: Polivoltí. Vola des de març fins a novembre. Hiverna com adult. Pon els ous en el revers de les fulles.

 Informació trobada a Viquipèdia

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

                                                                                                    http://www.papallones.net/

Si us interessa saber més coses sobre les papallones us recomano visitar el museu de les papallones, a Pujalt un poblet petitet, molt a prop de Sort.
El treball i la dedicació d' Alfons Dolsa i M.Teresa Albarràn ha fet possible tirar endavant aquest projecte. Els felicitem i els encoratgem ha continuar una feina tan ben feta.

__________________________________________________________________________

DIU LA PAPALLONA 

-Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig de l'una a l'altra flor.

Com a il·lusió tan bella,
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim. 

      Josep Carner