Òpera

L'òpera és un drama posat en música per a ésser cantat amb acompanyament d’orquestra i representat amb els elements propis del teatre. 

Al bloc de Biblioabrazo he trobat aquesta adreça web " Cuentame una òpera "
que Georgina García-Mouriño  ens proposa per escoltar contes, jugar... amb òpera. 

Realment és molt interessant.

He viscut a la lluna

Un bonic somni.

UNA HISTÒRIA PRECIOSA

Second Hand from Isaac King on Vimeo.

Mirant aquest vídeo t'adones dels avantatges del reciclatge i de la reutilització, de les relacions humanes i de la col·laboració

Alteracions de la lectura

- Imagen: John-Morgan -

La lectura implica una serie de destrezas y habilidades que los estudiantes no siempre adquieren de forma correcta. Para leer bien, sobre todo de modo que se comprenda, es necesario llevar a cabo varias operaciones intelectuales, como reconocer la información, relacionarla con la memoria semántica o construir el significado global. Aprender a leer no consiste tan solo en saber identificar los fonemas, unirlos y descodificar un texto.

Las dificultades pueden estar relacionadas con los procesos de descifrado o con la comprensión

En los primeros años de escolaridad, con frecuencia, los estudiantes se topan con distintas dificultades en la actividad lectora. Estas pueden estar relacionadas con los procesos de descifrado de los textos o con la comprensión y dar origen a problemas como no saber localizar las partes esenciales de un texto, no tener la suficiente velocidad lectora, no poder interpretar frases complejas o no poder seguir el hilo argumental de la lectura.
El primer paso que deben dar padres y docentes para resolver estas dificultades es analizar las causas de las mismas, para después intervenir con los distintos mecanismos útiles para solventarlas.

Diez claves para mejorar 

 

Víctor Moreno, doctor en Filología y autor de numerosas obras relacionadas con el proceso de lectura, expone en su manual 'Leer para comprender' algunas de las principales dificultades de lectura que, en general, pueden registrarse en el alumnado. Moreno destaca sobre todo los problemas para no saber relacionar las informaciones en un fragmento, la falta de conocimientos sobre lo que se lee, la ausencia de nociones gramaticales o la identificación incompleta de las ideas del texto.

Detectar los problemas es esencial para una rápida intervención con el estudiante

Detectar alguna de estas señales es esencial para una rápida intervención con el estudiante. Eduardo Vidal-Abarca, catedrático y director del departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación en la Universidad de Valencia, expone en el portal Leer.es, Centro virtual del Ministerio de Educación para mejorar la lectura en todas las áreas y en todos los formatos, las 10 claves para mejorar el proceso lector en la etapa de Primaria:

1. Buscar sentido a lo que se lee, intentar imaginar lo que se entiende del texto.
   
2. Prestar atención a lo que dice el texto, intentar ser capaz de expresarlo con sus propias palabras.
   
3. Asegurarse de comprender bien los conceptos importantes, saber identificarlos y entenderlos.
   
4. Relacionar las nuevas ideas con las anteriores, relacionar las diferentes partes del texto.
   
5. Buscar palabras que indican cómo relacionar ideas (así, de esta forma, por eso, etc.) y seguir las pistas que muestran.
   
6. Sintetizar a medida que se avanza en la lectura, sobre todo, al final de cada párrafo.
   
7. Hacer un esquema con lo más importante del texto y relacionarlos de forma adecuada.
   
8. Dejar pasar unos minutos tras leer el texto para comprobar que se ha comprendido.
   
9. Leer de forma diferente los textos no continuos (gráficos, tablas, mapas) y atender a la información clave para comprenderlos.
   
10. Leer de forma flexible en función del objetivo de la lectura. No se lee igual cuando después se debe explicar algo que cuando la misión es localizar un dato.
    

Recursos y materiales de utilidad

Las nuevas tecnologías han aportado a los docentes y a las familias un importante número de materiales y recursos que facilitan a los estudiantes la resolución de las principales dificultades de lectura de una forma amena y didáctica. Estos son algunos de los más interesantes:

• Fondo lector: este programa de desarrollo de la lectura comprensiva se dirige a estudiantes de Primaria en las primeras fases de aprendizaje lector. Se estructura en tres niveles (básico, intermedio y avanzado).

• Leo lo que veo: un diccionario temático-visual cuyo objetivo es facilitar a los alumnos de Infantil y Primaria el aprendizaje del vocabulario y la comprensión lectora, en especial, a quienes tienen dificultades.

• Lectoescritura adaptada: presenta un conjunto de actividades on line dirigidas a mejorar las habilidades de lectura y escritura de niños con dificultades específicas.

• Juegos de comprensión lectora: divertido juego on line en el que el estudiante debe aprender a ordenar las frases para mejorar su habilidad de comprensión lectora.

• Aprendizaje de lectoescritura: dedicado al aprendizaje y refuerzo del proceso lectoescritor en alumnos de último curso de Infantil y primero de Primaria. Está indicado también para los alumnos con necesidades educativas especiales.

• Ejercicios interactivos de lectura: textos de lectura para alumnos de Primaria y Secundaria, que incluyen una serie de ejercicios sobre ellos para trabajar la comprensión lectora. 

Autor: MARTA VÁZQUEZ-REINA 

Article d'Eroski Salud

Un encant de nena.

Ens fa tanta il·lusió quan veiem que volen ajudar-nos a endreçar la casa, quan desparen la taula, quan passen l’escombra…
Quina sorpresa!!!

Quants animals hi ha?

 Il·lustració de Yehrin Tong

Ratlles, moltes ratlles d'animals... però les ratlles, a la vegada, conformen als propis animals. Serieu capaços de comptar quants tigres i quantes zebres hi ha en aquestes il·lustracions? Sembla fàcil, però no ho és. Punxeu damunt de la imatge per fer-la més gran.

 Les il·lustracions són de Yehrin Tong, artista anglès.

Trobat a Pinzellades al món

El comandament a distància perfecte

Protest Zapping from Max Moertl on Vimeo.

Curt realitzat Max Moertl, Robert Loebel e Xaver Xylophon, trobat al bloc Trafegando Ronseis

Ayudar a los niños a desarrollar su vocabulario

 Escuchar el mismo cuento de manera repetida es muy útil para el desarrollo emocional e intelectual de los más pequeños

Contar cuentos a los más pequeños, además de entretenerles, les ayuda a su desarrollo. No son pocas las virtudes que se les atribuyen: estimulan las capacidades de comprensión y las habilidades comunicativas, potencian la imaginación además de ser una excelente oportunidad para que los niños adquieran el placer de la lectura. Pero parece que esto no es todo. Un estudio reciente de la Universidad de Sussex (Reino Unido) concluye que la repetición de la lectura de los relatos infantiles permite que los niños aceleren el aprendizaje del vocabulario. 

A vueltas con el mismo cuento

Para realizar el experimento, se dividió a varios niños de tres años en dos grupos. La tarea de los niños consistía en aprender palabras nuevas. Estas palabras eran inexistentes (por ejemplo, "sprock", una palabra inventada y que en el experimento se empleó para referirse a una herramienta para mezclar comida). Durante la semana que duró el estudio, los niños de un grupo escucharon tres historias infantiles distintas con las palabras inventadas. Mientras que el otro grupo escuchó siempre la misma narración con las palabras inventadas.

"Escuchar los mismos relatos varias veces es una excelente gimnasia para fortalecer la memoria"

Los resultados mostraron que los niños que habían escuchado siempre el mismo relato recordaban mejor las nuevas palabras que los niños del otro grupo. Así, parece que la repetición del mismo cuento es un factor clave para que los niños mejoren y amplíen su vocabulario. Otras investigaciones han señalado la importancia de que los niños escuchen varias veces la misma historia o vean la misma película, porque les aporta nueva y valiosa información al pequeño sobre las relaciones personales o el funcionamiento de la sociedad. Y, según los especialistas, es normal que no pueda absorber todo ese conocimiento de una sola vez y que necesiten repetir.

Asimismo, es habitual que los pequeños jueguen a lo que han visto en la película o escuchado o leído de un cuento. Esa es su manera de simbolizar, de vivir las informaciones que recibe. En este proceso tan importante para su desarrollo emocional e intelectual, el niño aprenderá lo necesario para vivir esa realidad, ya sean nombres de objetos, normas sociales o hábitos.

Otros beneficios de los cuentos

Las narraciones infantiles aportan otros beneficios a los más pequeños además de ayudarles a mejorar su vocabulario. También son una excelente puerta de entrada para que descubran el placer de la lectura. Para ello, deben ser, además de educativos, entretenidos. Contar historias es una de las mejores actividades que pueden compartir los padres con sus hijos porque, cuando se cuentan con emoción y cariño, se establece un nexo especial.

Por otro lado, escucharlos ayuda a trasmitir valores y a desarrollar su capacidad reflexiva, ya que deben pensar sobre lo que les pasa a los personajes y, además, establecen conexiones con lo que ellos, o personas cercanas, viven. De la misma manera, escuchar los mismos relatos varias veces es una excelente gimnasia para fortalecer la memoria. 

Autor:  JOSÉ ANDRÉS RODRÍGUEZ

Article d'Eroski Salud

L'Aquelarret

Fotografia del cartell 2011 trobada al Centre Municipal de Cultura

Els dies 26, 27 i 28 d’agost, Cervera tornarà a omplir els seus carrers de música, espectacles, màgia i esoterisme pels més grans i també pels més petits. Alea Teatre, porta per tercer any consecutiu la direcció artística, relacionada amb la natura, des d’un punt de vista màgic i mitològic.

Un any més Cervera celebra l’Aquelarre l’últim cap de setmana d’agost, amb una experiència acumulada, una assistència de públic que no para de créixer any rere any i la il·lusió, viva com el primer dia, d’anar fent camí fins arribar als 50 anys d’Aquelarre.

L'Aquelarret és una iniciativa que va sorgir després de l’èxit d’uns tallers de diables durant la Isagoge de la Festa Major de Cervera.

Es tracta d’una sèrie de tallers que es desenvolupen al llarg de tota la setmana i estan adreçats als més menuts de la ciutat. La idea és començar a introduir els nens i nenes a la festa que tant gaudeixen els grans.

Els tallers que es realitzen, tots relacionats amb diferents aspectes de la festa, són, entre d’altres: el de diables, el de malabars, el de percussió i el de disfresses de bruixes i bruixots.

Aquests tallers tenen el seu punt àlgid el dissabte 27 d'agost a la tarda durant la celebració de l’Aquelarret. Es tracta d’una gran cercavila on els menuts mostraran tot el que han après i fet durant la setmana. Al final de la festa tots els participants, els nens i les nenes de la ciutat gaudiran de la seva particular festa de l’escuma, per tal d’acabar la festa d’una manera 'semblant' a com ho faran els adults la mateixa nit.

Els més grans podreu també podreu gaudir d'espectacles, correfocs, música, la Fira Gran Boc, l'Aquelarret i Divendres!!

No hi falteu!

Més informació a l'Aquelarre www.aquelarre.cat

 

Informació trobada a SocPetit.cat

 

 

                                                                                                                                            

 

Imatges de l'aquelarret (2009)d' en Ramon Prats trobades al bloc Lo Carranquer   http://locarranquer.blogspot.com/

Insecte: Vespa rotonda

 Vespa rotonda. Organyà  ( Alt Urgell)

Nom científic:  Bembix rostrata, Crabronidae

Família: Vèspids. Polístids.

Descripció: 

La vespa és fàcil de reconèixer pel seu abdomen amb franges negres i grogues.
Té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb un agulló al final amb el que piquen i injecten el verí.
Les sis potes són llargues i primes. 

 Alimentació:

S'alimenta de substàncies vegetals i de petits insectes.

Reproducció: 

La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos estadis.
La reina caça altres insectes, els mastega i els converteix en una mena de polpa amb la que alimenta les larves. Quan aquestes es fan adultes ajuden la reina a mantenir les noves cries.

Hàbitat: 

Les vespes viuen en petits grups dins de nius de paper fabricats amb fibres vegetals. Al niu hi viuen les obreres, les femelles i els mascles. 

 Costums: 

Acostumen a volar seguint unes zones determinades; si es troben amb una personael piquen perquè intenten que s'aparti del seu trajecte.

Altres informacions:

L'agulló de la vespa no té ganxos; per tant, quan pica no mor i pot tornar a picar de seguida.

Hi ha moltes classes de vespes a Catalunya.
 
Informació trobada al bloc plantes i animals del nostre entorn de Xtec

Ves-te'n vespa,

Ves-te'n, ves-te'n vespa,
tu ves fent zum, zum;
amb la teva "vespa"
solques l'aire amunt.

Zum, zum, zum, zum, zum,
zum, zum, zum, zum, zum
zum, zum, zum, zum, zum,
zum, zum, zum, zum, zum, zum.

El vestit de ratlles
ens diu per allà on vas;
no t'acostis gaire
perquè ens picaràs


Sempre tens mal geni
se't sent el brunzit,
per això tu estàs sola
no tens cap amic.


Ves, vespa amb la "vespa"
ves buscant bassals,
no vull que em pessiguis
corro i vaig fent salts.

Daban , Àngel

Insecte: Vespa solitària (Ammophila sabulosa)

Vespa  solitària  (Ammophila sabulosa) Sphecidae.  delta del Llobregat, Viladecans, Baix Llobregat

Nom científic: Ammophila sabulosa

Ordre: Himenòpters.

Família: Esfècids.

Els esfècids (Sphecidae) són una família d’himenòpters caçadors d’altres insectes i d’aranyes.

La majoria són de coloració fosca, amb una cintura molt prima i un abdomen allargat; alguns tenen també una part de color ataronjat.

Altres curiositats

Gènere d'insectes solitaris de l'ordre dels himenòpters, aculeats, d'uns 2 cm de llargada i de color negrós, propis de les zones de clima tropical.  Són vespes solitàries. Moltes fan el niu a terra o aprofiten forats que troben fets. Altres fan el niu amb fang o resina.

A Europa viu l'ammòfila de la sorra (A. sabulosa), que captura erugues de lepidòpters i les immobilitza picant-les amb el seu fibló verinós, però sense matar-les. Les transporta al seu cau, fet a terra, i diposita un ou sobre cada eruga, que constituirà un aliment fresc per a la larva de l'ammòfila quan surti de l'ou.


Informació trobada a  enciclopèdia.cat i al bloc fauna i flora


  

Gènere d'insectes solitaris de l'ordre dels himenòpters, aculeats, d'uns 2 cm de llargada i de color negrós, propis de les zones de clima tropical. 

Són vespes solitàries. Moltes fan el niu a terra o aprofiten forats que troben fets. Altres fan el niu amb fang o resina.

Martinet menut a l’Encanyissada (Delta de l'Ebre)

Estic a punt d'aixecar el vol

Nom científic: Ixobrychus minutus.

Família: Ardeids.

Descripció:

Ocell que fa uns 35 cm de llarg i uns 55 cm amb les ales obertes. Pesa al voltant de 150 g.
El mascle per sobre és de color negre verdós brillant i per sota és de color blanc marronós. Les ales són negres amb un gran taca clara. La femella és més marronosa.
El bec és llarg i groguenc.
Les potes són verdoses.
Durant l'estiu els adults tenen un plomall llarg i penjant.

Alimentació:

Menja peixos, granotes, gambes i insectes.

Reproducció:

Fa el niu amb joncs, arrels, tiges, herba i fulles entre la vegetació dels aiguamolls.
La femella pon entre 2 i 7 ous de color blanc amb uns tocs vermellosos. Els ous són incubats uns 18 dies; una setmana després de néixer els pollets comencen a sortir del niu. Volen al cap d'un mes.

Hàbitat:

Viu a les zones humides del litoral i a la vora de la part final dels grans rius, amb vegetació densa, ja sigui arbres o canyissars.

Costums:

Vola bastant baix, movent ràpidament les ales i planejant.
Es mou bàsicament a l'alba i al vespre. Costa de veure'l perquè és un ocell molt discret. Quan sent el perill s'estira i aixeca el bec com si fos una canya.

Altres informacions: 
Viu al voltant d'uns 10 anys.
Arriba amb la primavera i marxa al començament de la tardor. Hiverna a Àfrica.

 Informacio aconseguida al bloc Plantes i Animals del nostre entorn de xtec

Mare! de quin color són els petons

 

View more presentations from Ainabasket

Esplugabous cridant a l’Encanyissada del Delta de l'Ebre.

Quina calor fa a l'Encanyissada (Delta de l'Ebre).

Endevina,endevinalla:

Per què aquest esplugabous es mostra  enfadat cridant a la seva parella?. 
Si mireu els esplugabous del pantà d'Utxesa hi veureu alguna diferència. Sabeu quina és?


 Ull!, ja sabeu que els esplugabous en època de reproducció i festeig les seves plomes del cap i pit agafen una coloració groguenca molt característica, igual que les potes també s'aclareixen.

Minuscule - A good education

Dos cartells impactants

 Dos cartells impactants trobats al bloc DesEquiLIBROS.

Foto sacada del muro facebook de mia wallas a través de Sonia Conde.

 Per què serveixen els llibres?

La foto la pasó por twitter @ttevicentejara

Webclip de TV3

Webclip, una eina indispensable per a l'educació del futur

Webclip és un microespai televisiu i un directori multimèdia de contingut alhora formatiu, informatiu i d'entreteniment que ha estat creat i pensat per facilitar l'accés dels nens i joves i de tots aquells que participen en el projecte educatiu de la nostra societat, als continguts d'Internet.

Amb aquest directori, permanentment actualitzat, volem crear una eina pedagògica tant per a alumnes com per a mestres, professors i educadors i, naturalment, per a pares i mares compromesos amb l'educació dels seus fills.

Aquest directori s'anirà omplint a partir del contingut del programa de televisió del K3 que porta el mateix nom. Cada dia seleccionarem i comentarem diverses pàgines web, mostrant la manera més ràpida de treure profit del contingut, del disseny, de la usabilitat, de la originalitat, dels recursos, del nivell acadèmic, etc. La selecció de pàgines web estarà relacionada amb el contingut curricular de les diferents àrees i nivells educatius actuals. Entenem l'educació com una tasca complexa i en continua evolució que abraça també aspectes d'oci i de lleure.

Webclip, una forma d'educar en la navegació eficaç

L'objectiu del projecte és que els més joves de la nostra societat i els que els eduquen es familiaritzin amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i en especial amb Internet com a recurs educatiu.

Un seguiment periòdic del programa Webclip o una consulta sistemàtica del directori ajudarà, sens dubte, a estalviar temps i recursos a les escoles, ja que els alumnes naveguen amb un objectiu determinat. Així mateix, estimula mestres, pares i alumnes en l'ús de l'ordinador com a eina educativa.

Webclip


                                                                                           Informació trobada a la web  de TV3

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)

Mireu aquesta gamba roja com es refresca  al Delta de l'Ebre

Uff, quina calor!!!

Potser que remulli una miqueta.

Que bé!!!

Una miqueta més, quins esquitxos, ara el cap !!!

Estic preciosa i fresqueta. Nois i noies, us animeu, apa!!!

KAMISHIBAI

El Kamishibai és una manera de contar contes molt coneguda a Japó. És una tècnica de transmissió oral que va néixer a Tòquio a finals dels anys 20. Només es necessita un teatret de fusta, amb dues portetes.  En una guia, van col·locades les làmines amb les imatges del conte. El contacontes seu darrera el teatre, el qual ha d'estar de cara a un públic assegut en semicercle. En el revers de les làmines hi ha el text de la història.  Els dibuixos han de ser senzills i molt visuals i l'intèrpret ha de saber captar l'atenció del públic, amb bona entonació, ritme, i sense exagerar les veus dels personatges.

Si utilitzem el Kamishibai a classe, els fillets/es poden crear els seus propis contes i estarem treballant Expressió Plàstica, Llengua escrita i Expressió oral, alhora que fomentarem el gust per la lecura i l'escriptura.

Informació i video trobat al blog Espai de lectura

Troba les 5 diferències

Mireu que ens proposen al bloc Pinzellades al món

 

Un camp ple de  conills i dos il·lustracions, d'Emily Gravett, que semblen igual, però... no ho són. Sabrieu trobar les 5 diferències que hi ha entre los dos il·lustracions? Quant temps heu tardart per trobar la solució?

La lectura és divertida

LIBRARY from singsfish on Vimeo.

Rosella (Papaver rhoeas)

La rosella
(Salvia del Berri)

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Vestida de vermell,
taques de color
damunt d’un mantell
virolat de verdor.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

                                                                                                                            Poema publicat per Sàlvia

La rosella, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic entre altres. És troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d'alçada.

La rosella és una espècie vegetal que creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que l'època de floració té lloc en primavera i estiu. Les flors naixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caiguda.

Pot arribar a fer 90 cm d'alçada. D'arrel prima  amb una tija erecta, que presenta gran quantitat de pèls curts i fins d'un color blanquinós. Les fulles, compostes, es disposen alternades, són 1-2 vegades pinnades i són dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors són peciolades,  presenten peduncle de 12 a 25 cm. També són molt piloses.

Les flors són hermafrodites, solitàries, d'uns 5-8 cm de diàmetre.  El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la florida. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d'uns 2-4 cm d'ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Són una mica arrugats a causa de la disposició correguda en què es troben dins de la poncella. Abans d'obrir-se la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza.  . Tenen els filaments filiformes.  El fruit és una càpsula petita (1-2 cm) d'un color verd pàl·lid, arrodonida a la base,  i més o menys estriada. S'obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que conté a l'interior quan el vent sacseja la planta ja seca.

Informació de Viquipèdia

Un joc visual: troba els sis personatges

Un joc visual: troba els sis personatges

Tot un joc que ens proposa la gran il·lustradora russa Irena Shklover. Podeu trobar en menys de 15 segons el 6 personatges que s'amagen en aquest poble imaginari, entre línies cercles i colors?

Trobat al bloc  Pinzellades al món

Fumarell carablanca (Chlidonias hybrida)

El vol del fumarell al Clot (Delta de l'Ebre) preparant-se per aconseguir fer un àpat. Quina vista, quines ales... ho aconseguirà?

Veig, veig ...

l'he localitzat...

no he de fer gaire soroll....

ja el tinc, quin peixet més bo!!!!

 Fumarell carablanca

 Fa 24 cm de llargària.

 Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat.

 A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre.

Reproducció 

Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.

Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.

Alimentació

Sobre les aigües  caça al vol libèl·lules, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades.

 Costums

És migrador estival freqüent als Països Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià).

Per dormir es reuneixen en grans grups i de dia s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa.

A les dunes trobava
crancs, cucs morts
de tota una altra cosa,
les nàtiques tacades,
la pinna trossejada
pel blau del temporal,
la nosa del pollastre
de fumarell, xisclant.

El múrex desgastat
a les dunes trobava,
i el peu de pelicà
i l'alga sense barba.
Tellines i vibràfons
i altres petxines balves,
trobava els troncs dels arbres
senils, humits i blancs,
les nances de la sorra
i les ostres de gos.

                                                    Marc Romera

BLAVA LA MAR

Animació poètica amb papers i cartolines.

De Jordi teixidó on Vimeo.

Petites meravelles

Keitaro Sugihara domina el collage. Mireu el video i els  seus collages realitzats per ell.  M'encanten, sobretot després d'uns dies de descans!!!

Imatges trobades a la web dadanoias.net

El gira-sol (Helianthus annuus)

El gira-sol (Helianthus annuus)

És una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran  que gira al llarg del dia per a orientar-se en direcció contrària al sol.

Es conrea per la seva llavor (la pipa de gira-sol), de la qual se n'obté un oli comestible.

És una planta originària de l'Amèrica especialment de Mèxic, Perú i del sud dels Estats Units que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI.

  

El nom de Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva de "helios" que significa sol i de "anthos" que vol dir flor, i el seu significat global és flor de sol.

Prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. Aquesta planta és cultivada de forma intensiva en grans plantacions com a planta alimentària i sobretot s'ha cultivat a Europa per aprofitar les seves llavors olioses. 

El gira-sol floreix a l'estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar les llavors. A més, les fulles i les flors també són utilitzades en medicina.

Descripció 

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual pot arribar a més de tres metres d'alçada ( és més petita als llocs secs).

La seva arrel és axonomorfa, és a dir, està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundaries. És una arrel pivotant, mol potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat del sòl.

Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d'alçada variable des d'uns 40 cm fins a 2 m d'alçada. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les fulles de la part superior són alternades mentre que les de la part inferior són oposades.

Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i presenten un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, presenten un color groc més pàlid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits.

El fruit ( pipes o llavors de gira-sol)  és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment "pipa". La seva superfície externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dues cotiledònies plano-convexes, de color blanc i de sabor dolç i oleaginós.

Les parts d'aquesta planta que s'utilitzen en farmàcia són principalment les flors, les fulles i les llavors.

El gira-sol

 

El gira-sol

de tant adorar al Sol

n'ha presa la fesomia.

Tot el sant dia

el segueix amb sa mirada,

com l'aimador a l'aimada:

quan veu que neix a llevant

està rient,

quan veu que mor a ponent

està plorant;

llavors el dol

del gira-sol

és gran.(...)

                                          Jacint Verdaguer

Una exposició interessant

En Marc de 4A ens envia informació i fotografies d'una exposició que ell va anar a visitar:

El diumenge dia 7 vaig anar al Pirineu d' Aragó a veure una exposició de Playmobils gegant, amb més de 6.000 Playmobils.
Cada 500 o 1.000 Playmobils representaven alguna cosa, i aquí teniu una mostra de la excursió en imatges.

Més informació (en castellà) a la web oficial: http://www.pirenarium.com/playmobil/ o a http://www.pirenarium.com/.