Cercar en aquest blog

divendres, 19 d’agost de 2011

Rosella (Papaver rhoeas)





La rosella
(Salvia del Berri)

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Vestida de vermell,
taques de color
damunt d’un mantell
virolat de verdor.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

La rosella, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic entre altres. És troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d'alçada.

La rosella és una espècie vegetal que creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que l'època de floració té lloc en primavera i estiu. Les flors naixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caiguda.

Pot arribar a fer 90 cm d'alçada. D'arrel prima  amb una tija erecta, que presenta gran quantitat de pèls curts i fins d'un color blanquinós. Les fulles, compostes, es disposen alternades, són 1-2 vegades pinnades i són dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors són peciolades,  presenten peduncle de 12 a 25 cm. També són molt piloses.
Les flors són hermafrodites, solitàries, d'uns 5-8 cm de diàmetre.  El calze el formen dos sèpals peluts que clouen la poncella i cauen amb la florida. La corol·la és dialipètala, formada per 4 grans pètals rodons d'uns 2-4 cm d'ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Són una mica arrugats a causa de la disposició correguda en què es troben dins de la poncella. Abans d'obrir-se la corol·la passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza.  . Tenen els filaments filiformes.  El fruit és una càpsula petita (1-2 cm) d'un color verd pàl·lid, arrodonida a la base,  i més o menys estriada. S'obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que conté a l'interior quan el vent sacseja la planta ja seca.

Informació de Viquipèdia