Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) al Delta del Llobregat

Quina gana que tinc, he d'estar molt atent.

Veig, veig... ja ho tinc!!!

Mmm..., que bo!!!

Ja he fet un bon àpat.

Apa, ja puc anar dins l'aigua...

Cranc roquer

 Nom científic: Pachygrapsus marmoratus.

Família: Gràpsids.

Descripció: Crustaci decàpode que fa uns 4 cm de longitud, amb la closca aplanada i forma quadrada. És de color verdós marronós amb línies fosques. Pel ventre és de coloració clara.

Els ulls els té ben separats als vèrtexs del davant. Té 10 potes, de les quals les 2 primeres s'han transformat en pinces. El mascle té les pinces més grans que la femella.

Alimentació: És omnívor. Menja petits invertebrats i restes orgàniques.

Reproducció: Es reprodueix a la primavera. La femella, un cop fecundada, guarda els ous a l'abdomen on els incuba fins el moment del naixement de les cries. Aquestes fan diverses mudes fins a arribar a l'estat adult.

Hàbitat: Viu a la costa i és fàcil veure'l corrent per damunt les roques de les platges, on s'amaga entre les escletxes i els forats.

Costums: Es desplaça amb molta rapidesa quan surt de l'aigua. Pot estar força estona fora de l'aigua.

Altres informacions: A les costes catalanes s'hi poden trobar fins a 90 espècies diferents de crancs, alguns dels quals són molt apreciats pel seu valor gastronòmic com el Bou (Cancer pagurus), el Cranc de sopa (Liocarcinus depurator), el Cranc verd (Carcinus aestuarii) o la Nècora (Liocarcinus puber).

Informació trobada a Plantes i animals del nostre entorn

Joc de cranc

(Sàlvia del Berri)

Ona va, ona ve,

a la vora de la plaja

el cranc es diverteix.

Ona va, ona ve,

en un balancí d'aigua

al cranc s'engronseix.

De matinada,

el cranc surfista,

aflueix.

                                                                                                  Poema trobat al Blog de Poesia Infantil i Juvenil