La por

La por és un sentiment normal que forma part del procés de creixement del nen i que desapareix a mesura que va madurant. De vegades, però, les pors persisteixen o tornen a aparèixer al cap d’un temps; aleshores el suport i l’acompanyament dels adults serà clau per superar-ho.

Que els nens tinguin por no sorprèn ningú perquè és un sentiment universal que tots tenim, en més o menys grau, i és necessari per a sobreviure. Trobem natural, i fins i tot sa, que el nen senti por en algunes situacions, però quan no hi ha un motiu real, ens és més difícil d’entendre.

 A mesura que el nen va desenvolupant-se, pot diferenciar perfectament els seus sentiments dels dels altres, així com el que correspon a la seva fantasia i el que correspon a la realitat externa. Pot localitzar on és el risc, el perill, l’enuig, i el que li dóna seguretat en si mateix. Com a conseqüència, la por decreix. Però moltes vegades no succeeix així, i apareixen diverses pors difícils de controlar per part seva, que van desapareixent a mesura que el nen adquireix més confiança en si mateix. Sovint es tracta d’un temor passatger, coincident moltes vegades amb un moment de canvi. Demostra com de difícil li resulta enfrontar-se al seu món: diferents experiències, aprenentatges, relacions, per al qual necessita temps. En aquest cas, el nen necessita molt suport dels adults que el rodegen (pares,professors) que l’ajudin a afrontar les seves pors i a seguir endavant.

Informació trobada a http://www.familiaforum

Adaptació de l’article: El niño tiene miedo, de Núria Fillat (Guía para la salud

emocional del niño, ed. Medici)

Un vídeo que ens pot ajudar a no tenir por: