Cercar en aquest blog

dilluns, 9 de juliol de 2012

Papallona reina (Vanessa Atalanta)

Mmmm !, quin gust poder xuclar les flors de la budleia.


La papallona reina (Vanessa atalanta), és una papallona diürna de la família dels nimfàlids.

La papallona reina és una espècie que es reprodueix d'una manera continuada però que pot desaparèixer, a l'estiu, d'aquells indrets més secs. Exemplars adults hibernants poden ser observats en dies de bonança dels mesos de gener i febrer. Durant el mes d'octubre són freqüents les papallones d'aquesta espècie que, des del centre i el nord d'Europa, viatgen a les nostres latituds per a passar-hi l'hivern.   

Es pot reconèixer fàcilment per la banda vermella que, des de la zona discal de la costa fins l'angle anal, li creua les ales anteriors per la seva cara superior i que contrasta vivament amb el color fosc, negre, del fons. Unes taques blanques prop de la zona apical acaben de donar contrast al conjunt. 

En la cara superior de les ales posteriors també apareix aquest contrast de vermell i negre però en aquest cas el color vermell apareix en forma de franja marginal amb puntets negres que va des de l'àpex fins gairebé l'angle anal.

Pel revers els dos parells d'ales són molt diferents: les anteriors segueixen el disseny de la cara superior però les posteriors són de tonalitats fosques amb unes aigües de tons brunencs, grisos i ocres que li permeten passar més desapercebuda.

 L'hi agrada xuclar les flors de la Budleia. També l'hi agrada llepar fruita madura.

Les erugues de la papallona reina menjen preferentment les fulles de l'ortiga, però poden menjar també les de la morella roquera. Quan mengen, les orugues tenen el costum de lligar la fulla amb seda, formant com una càpsula protectiva, fins que se l'han menjat quasibé tota.

De la mateixa manera amaguen la crisàlide, que sembla un tros de fulleta seca que penja.


LA PAPALLONA

Si ve una papallona

jo no l’agafaré:
que voli, que voli!
Al cel hi està més bé.

Les flors, com cada dia,

voldran fer-li un petó;
que hi vagi, que hi vagi,
que l’ompliran d’olor!

      Joana Raspall