Cercar en aquest blog

dimarts, 21 de juny de 2011

Pollet de gavina corsa i discussió familiar

La gavina corsa és una espècie estranya  al món, fins fa molt poc en perill d'extinció. La colònia més important es troba des de fa temps al delta de l'Ebre.







Gavina corsa (Larus audouinii)

Com és?

Mesura entre 48 i 52 centímetres, i pesa entre 580 i 770 grams. Amb les ales obertes fa fins a 140 centímetres.
El cap i el cos són blancs, les ales són d’un gris clar i als extrems, negres amb taques blanques. El bec és robust, vermell amb un anell de color negre, i l’extrem de color groc. Quan és jove és de color gris marronós, tacat i amb la cua fosca, i el bec de color gris-verdós amb l’extrem negre.

On viu? 

És una gavina endèmica de l’àrea mediterrània. Viu a la costa, al voltant del mar Mediterrani. En illes, zones de penya-segats, de platges, prop de llacunes. A l’hivern es desplaça cap a l’Àfrica, a la zona de Senegal i de Gàmbia. Torna a la primavera a nidificar. Les principals colònies reproductores es troben al Delta de l’Ebre i a les illes Xafarines, al Marroc.

Què menja?

S’alimenta principalment de peixos que captura al mar, sobretot sardines, i també del material de rebuig de la tria de peix dels vaixells d’arrossegament. També menja insectes, invertebrats aquàtics, petits ocells i matèria vegetal. S’ha observat que a vegades s’alimenta en camps d’arròs.

Com viu?

És un animal gregari. Rarament se la veu solitària. La colònia reproductora del Delta de l’Ebre concentra més de dues terceres parts de la població reproductora mundial. Es reprodueix en grans colònies a l’abril i maig. Ponen una mitjana de dos o tres ous. Els dos adults els coven prop de 30 dies. Els polls poden volar a finals de juny i al juliol. Acabada l’època de cria, tant joves com adults migren cap a l’Àfrica. Alguns centenars d’individus es queden fins a l’inici de l’hivern.
Des de fa quinze anys, al Parc Natural del Delta de l’Ebre s’anellen els polls de gavina corsa per fer-ne el seguiment.

Cuidem la gavina corsa, cuidem les zones on viu!

La protecció d’aquesta espècie, així com de les seves àrees de nidificació, ha millorat molt la seva situació. L’any 1981 se’n van comptabilitzar 36 parelles al Delta de l’Ebre. En els darrers anys se n’han comptat fins a 11.000 parelles nidificant. Perquè perduri caldrà assegurar les zones de cria i les zones d’alimentació.
Recentment s’ha engegat un projecte europeu en el qual s’han marcat cinc gavines del Delta de l’Ebre amb emissors via satèl·lit que funcionen amb energia solar. Els emissors pesen uns 18 grams i s’han subjectat al dors dels ocells. A mb la informació obtinguda es podran saber més dades de les zones d’alimentació, dels ritmes d’activitat i del seu comportament.

Text: EULÀLIA GARCIA FRANQUESA 

Informació trobada a la revista Cavall Fort