Gamba verda i gamba roja al Delta de l'Ebre

Gamba verda (Tringa nebularia)

Distribució

La gamba verda és natural d'Europa, Àfrica, Àsia i Oceania. Nia al nord de la seva distribució. Hiverna des del Mediterrani fins a Austràlia i Nova Zelanda. En les seves migracions de primavera (boreal) passa per les illes d'Alaska. També accidental en altres parts d'Amèrica del Nord.

Descripció

De longitud assoleix de 30 a 34 cm. Les ales tenen una extensió de 55 a 62 cm. El pes és d'uns 170 grams.

Reproducció

La niuada usual és de tres o quatre ous, pot ser d'un a cinc. La incubació pren de 23 a 26 dies.

Alimentació


S'alimenta de petits animalets que busca pel sòl i l'aigua, i inserint el bec en el sòl.

Costums

Migrador comú per tot el territori, tot i que més comú al litoral. Hivernant escàs al delta de l'Ebre i molt escàs als Aiguamolls, on sembla que hiverna recentment de manera regular. A la resta del territori és un hivernant molt rar o ocasional. Estiuejant molt rar o ocasional. Font: ICO (Instutut Català d'Ornitologia)

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)

Descripció

Fa 28 cm de llargària total. 

El color vermell de les seues llargues potes és molt característic.Ambdós sexes són iguals, amb el cos clapejat de negre i gris, la cua, les ales són fosques. El bec ratllada de negre i blanc i el carpó i unes grans franges alars de color blanc de neu, mentre que les puntes de les és vermellós, amb la punta negra.

Reproducció

Construeix els seus nius en colònies mixtes amb altres espècies durant el mes de maig. Vora l'aigua salabrosa, arranja amb herba seca un forat que el mascle o la femella ha fet al fang, amagat per l'herba. A l'abril-juny pon 3-5 ous, que tots dos pares coven al llarg de 23 dies. Els pollets, també vigilants i atesos pels pares, volen al cap de 4 setmanes.

Alimentació

Mengen insectes, cucs i matèria vegetal.

Hàbitat

Es pot observar tant a les zones d'aigua dolça com a les salines i salabroses, on s'alimenta de petits invertebrats.

Viu a Europa i en una bona part d'Àsia. Als Països Catalans,  al Delta de l'Ebre

Costums

És molt freqüent com a ocell de pas, integrat en grans estols, mentre que durant l'època de cria se'ls veu per separat. Als Països Catalans, a l'hivern i com a nidificant es pot considerar escàs.

Informació trobada a Flickr i viquipèdia