Cercar en aquest blog

dimarts, 19 d’abril del 2011

La llegenda de Sant Jordi


Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives .
Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles cada dia per apaivagar la seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.
El rei convocà una reunió,on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.
Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or , el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.
El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla. Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.
Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac. Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop,
el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.

De cop, de la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.
El rei li va demanar que es cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne.

Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.
Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.
 Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre.
Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.


rose.gif (4211 bytes)


TROBADA A http://www.eurotales.eril.net/jordiec.htm


 I si voleu passar una estona divertida us deixo dos enllaços:

Sant Jordi

La creativitat

Imagina, somnia, crea, il·lusionat... ara i sempre.



Oreneta vulgar (Hirundo rustica)










Ordre: Passeriformes
Família: Hirundínids
Cas: Golondrina común
Ang: Swallow

Identificació: 19 cm. Té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les pars inferiors blanquinoses. La cua és notablement forcada.

Hàbitat: Camp obert, conreat, amb masies, prats, basses, etc.

Alimentació: Menja una gran varietat d'insectes voladors, que captura mentre va volant a no gaire altura.

Repoducció: Generalment cria prop de l'home, a l'interior dels edificis, en estables, magatzems o golfes de granges i masies. Pon de 4 a 5 ous.

CostumsVola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. Li agrada volar sobre basses d'aigua on captura insectes o beu aigua.
Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.
Cap a finals d'estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l'Àfrica on passen l'hivern, tornant a inicis de primavera.

                                                                                                                                                     Informació trobada awww.xtec.cat/~fturmo 



   L'oreneta

Vola pel cel,
lleugera,
portant al bec
la primavera.
 
Lola Casas


dilluns, 18 d’abril del 2011

El Delta de l'Ebre



Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures. Només formen deltes els rius que arriben al mar després de travessar una cadena de muntanyes que impedeixen que els sediments es vagin quedant pel camí i
fan que els materials es concentrin en el punt de contacte amb el mar. A més, el mar ha de ser tranquil com el Mediterrani, sense corrents forts que arrosseguin els sediments acabats de dipositar.

Dades del riu Ebre:
 
Nom: Ebre (antigament Híber).
Lloc de naixement: Fontibre i Pico Tres Mares.
Desembocadura: Galatxo de Sorrapa (delta de l’Ebre).
Superfície de la conca: 85.001 km2.
Longitud: 908 km.
Cabal mitjà: 210 m3/sg.
Cabal màxim registrat: 12.000 m3.
Cabal mínim registrat: 75 m3/sg.
Nombre d’embassaments a la conca:104


                                       
  Delta de l'Ebre

El Delta de l'Ebre és la desembocadura del riu Ebre. 
En el delta, s'hi troba el Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees.
Està situat als termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja.
El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el parc nacional de Donyana al sud d'Espanya.

La barraca






















Els arrosars al  Delta de l'Ebre

Al Delta de l'Ebre es sembra arròs al voltant de 22.000 Ha. Començant a mitjans d'abril amb la inundació d'aigua dels camps de cultiu per a procedir a finals d'abril a la sembra. La recol.lecció de l'arròs s'inicia a mitjans de setembre i dura aproximadament entre 4 i 5 setmanes.

Es recullen al voltant de 120 milions de quilos d'arròs closca que una volta és processat a les plantes de molturació es convertiran al voltant de 70 milions de quilos d'arròs blanc apte per al consum.

La producció al Delta de l'Ebre significa el 98,5% del total de producció de Catalunya i el 20% d'España. Al Delta de l'Ebre es cultiven principalment les varietats Bahía, Senia, Tebre i Bomba, que són arrossos de gra semillarg



Les aus del Delta de l'Ebre

La humitat del Delta de l’ Ebre és de gran importància per a 8 espècies de plantes, 69 de fauna  vertebrada, essent la majoria aus.                           

Hi ha nius de 95 espècies, on hivernen, reposen i s’alimenten durant les migracions, de moltes altres espècies d’aus.
El Delta de l’ Ebre té unes 325 espècies d’aus de les 600 existents a Europa.

El flamenc rosat (Phoenicopterus roseus)

Au del Delta de l'Ebre

El flamenc rosat

Es tracta d'un ocell molt esvelt, de 80 - 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec és molt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menor que la inferior és l’única mòbil. El bec te una pronunciada curvatura cap a baix i està dotat d’unes laminetes internes per retenir les substàncies alimentàries al filtrar el llim. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.
Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc rosat, fins el color salmó del flamenc del Carib.
Mentre volen mantenen el coll i les potes completament estirats.

Alimentació

Els flamencs s'alimenten d'algues i crustacis. El seu bec està perfectament adaptat a separar el llim i el fang dels aliments dels que es nodreix. L'estructura laminar de l'interior del bec i la superfície aspra de la llengua faciliten la tasca.

Reproducció

Fan els nius de fang, amb forma de tronc de con, amb el cim còncau, on ponen un únic ou blanc (de vegades dos) que coven durant uns 30 dies. Els flamencs alimenten les seves cries amb una "llet" similar a la de les colomes, però amb més greix i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracte digestiu. Els nadons són alimentats amb aquest producte durant uns dos mesos, fins que el seu bec està prou desenvolupat per a filtrar l'aliment.

Hàbitat i distribució

Necessiten grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salines, salobres o alcalines, des del nivell del mar fins els 5000 m d’alçària.

Informació trobada viquipèdia 

 

Ui, esta a punt de ploure!!!

Mira quines ales i potes més grans que tinc !!!

S'esta millor amb les potes dins l'aigua.

Jo sòc el flamenc més petitet, tinc el bec de color blanc i les plomes també.

Faig malabars !!!
Jo menjo!!!

Nosaltresdescansem i...
Ens vindreu a veure? som al delta de l'Ebre. Esperem que ens vingueu a veure'ns....


Mira,mira,!!! quina gana...









Joc de paper

Estem de vacances i per entretenir-nos una miqueta us proposo aquest joc amb paper, és molt divertit.




Trobat a Nosololibros

Cançó i il·lustracions de bicicletes ara que és primavera



Us deixo l'enllaç d'una cançoneta. És molt bonica i  la cantava en Xesco Boix,  fa molts anys, però penso que és molt actual, i que tots els nens  l'hauriem de conèixer ja que ens diu coses molt boniques i importants.

http://www.goear.com/listen/3b83c08/la-bicicleta-xesco-boix-i-jordi-tonietti



Què és allò que et porta
per a tot arreu
fent girar una cosa
amb la planta del peu?
No contamina
i té botzina
segur que ja ho sabeu.

TORNADA:
La Bicicleta, clinc, clinc
La Bicicleta, clinc, clinc
Oh! Què bé que s'hi va!
La Bicicleta, clinc, clinc,
La Bicicleta, clinc, clic,
tot el món podràs voltar.

 Què és allò que et porta
per a tot arreu?
Hi pots anar assegut
i també dempeus,
no rondina ni li cal benzina
segur que ja ho sabeu...

 Què és allò que et porta
per a tot arreu?
Tant roda per la Xina
com pel Pirineu.
Pots anar-hi amb barretina,
també amb gavardina,
segur que ja ho sabeu...

i també amb més  il·lustracions de bicicletes per a rodar entre la primavera a cop de pedals. ës un transport ideal per aquest temps, no contamina,fas exercici ... pots anar al teu ritme aturar-nos a observar moltes cosetes que tenim al nostre entorn doncs molt sovint  correm i no tenim temps de guaitar-les amb atenció.

Passejant per la pista del circ, il·lustració de Luis Cabrera Lara




Alison (Strawberryluna)


Christine Marie Larsen

Jared Drew Moody

David Pintor


Miguel Tanco

Candy Craks

Barbara Brun

Mónica Calvo

Sandra Conejeros
Publicat per Sàlvia,
Gràcies Sàlvia per unes il·lustracions tant boniques

dissabte, 16 d’abril del 2011

VII certament nacional infantil i juvenil a Lleida. La Irina de la nostra escola va quedar finalista!!!!.


El dijous 14 d'abril, els alumnes de quart vam participar en el VII certament nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta a Lleida.
Dins l'hora del pla lector hem treballat tots a consciència la lectura en veu alta i la nostra representant fou  Irina Muñoz Asbert.
 
L'alegria i emoció en saber que va ser precisament ella la finalista del certament dins la categoria de grumets vermells va ser impressionant. 

Companys/es de classe, d'escola, mestres vam emocionar-nos gratament. 

Val a dir que el certament va estar molt ben organitzat: el jurat, el presentador, l'espectacle de teatre improvisat, els diferents lectors de primària, secundària i fins i tot d'aula d'acollida ens van transmetre amb la seva lectura el gust pel plaer de llegir i escoltar. 


Cal felicitar a la Irina per la seva lectura clara, amb entonació i transmissora de sentiment.
 
Enhorabona Irina, força ànims per a la final a Barcelona !!!!