Cercar en aquest blog

dilluns, 16 de juny de 2014

L' Ot es jubila

Picanyol (Josep Lluís Martínez i Picañol), dibuixant. El popular bruixot, silenciós i murri, abandona les pàgines del Cavall Fort havent-se convertit en tot un emblema de la revista, després de 42 anys d’aparèixer-hi regularment i més de 1.500 vinyetes publicades. De les breus i divertides aventures de l’Ot se n’han fet reculls com Ot el Bruixot i El Barret de l’Ot, a l’Editorial Pirene, i la col·lecció Ot, el bruixot, per part de l’Editorial La Galera. Però la recopilació de totes les seves vinyetes es va fer l’any 2009, en tres volums editats per Norma Editorial. I fins i tot ha protagonitzat diversos videojocs per a nens, els Otijocs, produïts per Barcelona Multimèdia. 


Aquest personatge, de vegades intel·ligent, de vegades burleta i, en general, una mica trapella, sempre ha intentat arreglar el món d’una manera innocent i solidària.
L’Ot ha arribat al final del seu camí. Ell es jubila jove, però el seu creador ja en té seixanta-sis i, després d’inventar i dibuixar més de 1.500 tires per a la revista Cavall Fort, ha decidit posar punt i final. No és que deixi de treballar encara, però sí que es comença a prejubilar.
Com a filla seva he de dir que ja li toca. A casa l’hem vist treballar cada dia de l’any: caps de setmana, estius, ponts, dies de Nadal, Reis... A la nit, si li ve alguna idea al cap, s’aixeca i l’apunta, no fos cas que a l’endemà no se’n recordi! I així podríem anar fent un recopilatori d’hores i hores de feina que no s’acabaria mai.
L’Ot, el bruixot és com un germà més per a nosaltres. Un germà imaginari que d’alguna manera conviu amb la nostra família. Li estem agraïts per tots aquests anys entre nosaltres i el continuarem portant sempre dins el cor.

Gràcies, Ot!

Noemí


Doncs, sí! L’Ot es jubila. Ho acabeu de llegir en aquesta carta tan maca que ha escrit la Noemí, una de les filles d’en Picanyol.





Trobat a Noticies de Cavall Fort i diari d'educació

Nosaltres el trobarem a faltar!!!











Entre les dues primeres tires (a dalt) publicades a Cavall Fort el desembre de 1971 i les dues últimes (al costat) publicades a la revista d'aquest mes de maig, han transcorregut més de 42 anys i sumen un total de més de mil cinc-centes.