Cercar en aquest blog

dilluns, 21 d’abril de 2014

Àliga Daurada

     Les fotografies de l'àliga  ha estat feta al Canyet de Buseu (Pallars Sobirà )



Fotografies realitzades per Josep Martin


Àliga Daurada
Nom científic: Aquila chrysaetos.


Família: Accipítrids.

Descripció:
L'àguila daurada és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 75-85 cm de llargada i uns 2 m amb les ales obertes.
És de color marronós. Per sobre és marró més fosc i per sota una mica més clar. El cap i el clatell són marró groguenc. La cua també és més fosca cap al final.
El bec és fort i gran. Les potes són fortes i grogues.
La femella és més gran que el mascle.

Alimentació:
Menja animals morts (ovelles, cérvols) i caça llebres, conills, perdius i altres ocells.

Reproducció:
Fa el niu en cingles o dalt de grans pins.
La femella pon 2 ous blancs amb taques marronoses i els incuba durant 7 setmanes.
Els pollets comencen a volar al cap de 3 mesos després de néixer.

Hàbitat:
Viu en zones muntanyoses amb cingles.

 Costums:
Acostuma a estar-se quieta sobre una branca o dalt d'un cingle. Quan vola planeja fent amples cercles. És capaç de llençar-se en picat per agafar una presa arribant a velocitats superiors als 200 km/h.

Altres informacions:
Pot viure uns 25 anys.
A Catalunya se la pot veure als Pirineus i Prepirineus. És una au escassa; es calcula que només hi viuen un centenar de parelles.

Trobat a la web: Plantes i Animals del nostre entorn



                                                                Conte en vers                                        


L'àliga un jorn a la vesprada,
buscant menjar per sa fillada,
de la guineu troba els cadells,
els ateny tots d'una xarpada
i fendint l'aire adalerada
els porta al niu de sos novells.
Mare guineu, quan se n'adona
respectuosa i ben fellona
s'apropa a l'àliga i li diu:
- Torneu-me els fills, alta matrona-
I li respon: - D'aqui una esona!
estan molt bé dins el meu niu-
Sentint-se ofesa amb tal resposta,
guineu un munt porta de brosta
a sota el niu, calant-hi foc.
Quan veu que el foc al niu s'acosta
i han de quedar com una rosta,
l'àliga diu: -Pleguem el joc.-
I, tot capbaixa, avergonyida,
del niu davalla de seguida
sans els cadells, i a sa faisó,
tan forta abans i enorgullida,
ara humiliada i compungida,
desclou el bec per dir: -Perdó-