Cercar en aquest blog

diumenge, 29 de setembre del 2013

El gínjoler i el gínjol

 

     Nom científic: Ziziphus ziziphus 

    Nom en català: Gínjoler, fruit gínjol

    Nom en castellà: Azufaifo o Jujube 

    Nom en en anglès: Jujube



https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfdTpMU7U9oywbaZ-szsZrP1gxsmV4-3F_j2A4I7-X3g1ag_mdNZQ4iyZ8tt1ZziYLpTay9ZmG9sRCa9gR-I_Ey5GAJaZ-j024fh6yYXpkanX1B8V6MKwUhEODSlRV_LBs9RSZq72LO_dU/s1600/ginjoler.bmp
El ginjoler

El ginjoler Ziziphus zizyphus és un arbre original de la Xina, o potser del nord d’Àfrica segons altres fonts o fins i tot de la Índia segons unes altres. En tot cas és conegut des de fa mil·lennis i, a més dels fruits, les arrels també es fan servir en remeis contra la febre, el tronc per a fer instruments com la gralla, castanyoles, tenores i tibles.
Pot arribar  fins als 10m. d´alçada, amb el tronc recte i clavillat, i fulles color verd lluent.
La flor (abril-maig) es molt petita.



Quan arriba setembre fructifiquen els gínjols, vermells i comestibles .










El GÍNJOL

 

Gínjol verd

El ginjol és el fruit del ginjoler, una fruita petita, comestible i amb un sol pinyol. Els gínjols són rics en sucres i contenen una important quantitat de vitamina C.

Gínjol fresc i madur

El gínjol és un dels fruits de la dieta mediterrània tradicional. El gínjol va ser el símbol del silenci a l'antiga Roma. A la regió de l’Emília-Romanya es plantava un ginjoler a la zona exposada al sol per portar fortuna.

Tot i que actualment s’ha perdut el costum de consumir-la arreu, encara es mengen  gínjols a la tardor al Baix Ebre i al Montsià, a molts llocs rurals del País Valencià i a la regió de Múrcia. Al Mediterrani, els gínjols també es mengen al Líban, Egipte, Tunísia, Grècia i a Itàlia.


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHwjTyv7K11v1J9ifV2V3P7UPkMc1GY_L5bH_dDSGWLiuyRhWQgAtilcFbfvKPEJ04wlXFkk0Ggld6VP10UZMaTFCHzklSJ56DbRaYX4XipCjom9VQUlnruxaOoSb3m95qdaftZQOGxYc/s1600/g%C3%ADnjol+fresc.bmp



Amb el gínjol es pot preparar l'allioli de gínjol,. Al Veneto, els gínjols es fan servir per la preparació de melmelades, xarops. El gínjol també s'ha utilitzat com a expectorant i com a remei contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis, etc. Les arrels del ginjoler s'han utilitzat contra la febre.



Una dita

. I... més contents que un gínjol!!!

Un poema



El ginjoler
I
Des del ginjoler parlava.
Em mataven les paraules
i el ginjoler ginjolava.
Amic, collim silencis.
Que la cadira d'amor,
que el meu ginjoler no sàpiga
que m'espera l'aigua dormida,
amb una camisa fresca
de mirades de sàlvia.
                                                                 Blai Bonet

Un conte


http://ampallomadelmas.files.wordpress.com/2012/11/ginjol.jpg




La Farafina és una nena molt valenta que no dubta en enfrontar-se a una gran serp per a salvar un nadó que plora enmig de la selva. Avui és l’aniversari de la mare, i ella li farà un regal sorprenent.

Una història divertida sobre una adopció molt especial. Amb sentit de l’humor i molta espontaneïtat transmet amor, tolerància i comprensió de les diferències.

Gínjol el va escriure Anne Wilsdorf i el va publicar Edicions Destino a l’any 2000.Aqui teniu un vídeo de l’autora fent les il·lustracions del conte en una escola.



Anne Wilsdorf illustre ses personnages from La Bataille des Livres on Vimeo.