Papallones, Zigenes

 Les zigenes

 

 

Zigena trifoli o de cinc punts

Zigena trifoli o de cinc punts

Zigena trifoli o de cinc punts (Montsec de Rubies)

Alinyà (Alt Urgell)

 

Zigena occitanica

Zigena occitanica 

 

 Zigena hilaris

Zigaena hilaris

 

Zigena fausta

Zigena fausta ( Guissona)

 

Zigena apicalis

Zigena apicalis ( Lladorre)

  

 

 

 

Característiques

Les zigenes són una família dels lepidòpters, n' hi ha unes 1000 espècies.

 La majoria d'aquestes papallones són tropicals, però també són abundants en regions temperades. Se solen caracteritzar per uns 6 punts o bandes vermelles o grogues sobre un color fosc però brillant en les seves ales, de vistosos colors. 

Les zigenes pertanyen al subordre de les arnes o papallones nocturnes , malgrat els seus hàbitats diürns.

Són capaces de produir i emmagatzemar cianur en el seu cos, com defensa química davant dels seus depredadors.

Morfología

Les ales són estretes, plegades sobre el cos de color fosc, i les antenes primes. Són  lepidòpters de petita grandària, entre 30 i 40 mm, sense diferència aparent entre sexes.  Existeixen una gran varietat d´espècies similars diferenciades entre sí pel nombre de taques, o la coloració.

Distribució

Es troben àmpliament distribuïda pel nord d´Àfrica i gran part d´Europa, i són molt comunes als Països Catalans. Freqüenten les zones obertes, amb abundant vegetació, entre els mesos de maig a setembre.

Alimentació

Els adults mostren preferència per libar les flors de plantes compostes i lleguminoses, mentre que les erugues s´alimenten de les  plantes a on abans es van dipositar els ous.

Costums

Són papallones de vol lent que es mou sempre a poca altura. 

Reproducció

Les femelles dipositen els ous sobre les plantes nutrícies, que eclosionen als deu dies en forma d´erugues. La crisàlide, es fixa a la mateixa planta nutrícia, mitjançant fils de seda, per a protegir el procés de metamorfosi que trigarà unes tres setmanes. Les erugues nascudes en època avançada hibernen fins a la primavera següent.

Curiositats

Aquest petit lepidòpter és capaç de produir, per síntesi, àcid cianhídric –cianur d´hidrògen-, tant en la seva fase d´adult, com en el d´eruga. Si un depredador, com un ocell, granota, gripau o sargantana, s´alimenta d´una larva o adult, s´indisposarà, sense arribar a la mort, pel que associarà aquest mal record als vistosos colors aposomàtics de l´insecte, procurant evitar-lo en el futur. Aquesta defensa, malgrat això, no funciona amb altres invertebrats, com aranyes, libèl.lules, etc, que han desenvolupat mecanismes d´immunitat cap a aquestes substàncies químiques

Fotos cedides per Josep M.