Cercar en aquest blog

dimecres, 4 d’abril de 2012

Eruga

LES ERUGUES

Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de "potes". S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es converteixen en capolls i després arriben a la forma adulta.

Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes) al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal.


Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòrax i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal.
Les erugues no tenen sentits molt desenvolupats. Enlloc de tenir ulls desenvolupats, el que tenen és sis minúsculs ullets o "ocelli" a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.

Moltes espècies d'ocells i animals veuen les erugues com un suplement ric en proteïnes, de manera que les erugues han desenvolupat mètodes per protegir-se o camuflar-se. Aquests mètodes poden ser passius, actius, o els dos. Algunes erugues tenen grans "ulls falsos" cap al final de l'abdomen. Això és un intent de fer creure als predadors que el seu darrere és de fet el seu davant, donant-los una oportunitat de fugir "cap enrere" quan són atacats. Altres tenen una pigmentació corporal molt similar a la planta de la qual s'alimenten.

Informació trobada a Viquipèdia


L'eruga verda

A onades camina l'eruga,
a onades de verd molt brillant,
i és turgent i glabra i poruga
i voraç, que ha de créixer en un any.
Quan s'afanya, fa riure, l'eruga,
amb el seu pas menut i onejant
i es desvia de massa poruga
encara no es tem un parany.

Fa equilibris de malabarista
quan canvia de bri; temptejant,
penja al buit -acrobàcies d'artista-,
cap per 'vall tot el cos en el tany.
O es revincla com braç d'artista
que alça pesos amb força i afany.
Ningú guanya la malabarista
en el verd exercici brillant.

Fins que un dia ja tipa i completa,
la calor d'estiu al tombant,
davalla dels brins satisfeta
i encara no és vella d'un any.
I es teixeix un capoll a bestreta
i s'esquinça la pell rebentant
i en surt una mòmia completa
que serà papallona d'enguany.
                        Josep Junyent i Rafart
 Poema trobat a http://www.xtec.cat/~eescutia/lletres/