Cercar en aquest blog

diumenge, 4 de març del 2012

Guineu comuna

La guineu quan ens va veure no li va agradar, ens marca el seu territori molt tranquilament...

No ens deixava de mirar i marcar el seu territori ...


Nom científic: Vulpes vulpes.

 Família: Cànids.

 Descripció: Mamífer que fa uns 80 cm de llarg amb una cua d'uns 40 cm. Té les orelles punxegudes i el musell allargat.
Té el pèl de color marró rogenc, amb la panxa i la punta de la cua de color blanc. Cada any canvia el pelatge.
Les potes del davant tenen 5 dits i les del darrera només en tenen 4. Els dits tenen fortes ungles amb les que excava al terra.
 Alimentació: S'alimenta de conills, llebres, ratolins, rates, ocells, peixos, talps i insectes. També menja ous, fruits i restes dels aliments que les persones llencem als abocadors.

Reproducció: Després d'aparellar-se el mascle i la femella busquen un cau abandonat o l'excaven. La gestació dura 50 dies i neixen 2-8 cries que s'alimenten de llet durant unes 8-9 setmanes. Després les petites guineus comencen a menjar els aliments que els porten els pares.

Hàbitat:Viu en zones boscoses i en zones properes a pobles, ciutats, càmpings i abocadors.
La podem trobar a la terra baixa, a la muntanya mitjana i a l'alta muntanya; és a dir, per tota Catalunya.

Costums:El mascle borda i la femella xiscla. Es mou al vespre i de nit.
De dia es queda amagada entre els arbustos o als caus.

Altres informacions: La guineu té un olfacte excel·lent, una bona oïda i una vista bastant bona.
Acostuma a moure's sempre per la mateixa zona del territori, que marca amb la seva orina.
Viu uns 7-8 anys, tot i que en zones protegides pot viure uns 12 anys

Informació trobada a  http://www.xtec.cat/~fturmo/

LA GUINEU


-Eixim de nit sense fressa,
talment que ningú no ens sent;
tenim una llarga cua
i un morrot ben amatent.
Més ens plau d’estripar vides
que de dar-nos cap enfit
i, no fent remor de passes,
ens ignora fins la nit.
Si altra gent cuita de dia,
les guineus ho fem després.
El desig diu: -Si hi anava…-
Les tenebres diuen: -Vés.
Glotonies ens obliguen
a deixar, per tots costats,
nius desfets d’una grapada,
galliners ben ensagnats.
Josep Carner