Cercar en aquest blog

dissabte, 11 de febrer del 2012

Diumenge: fred i lectura


Aquests dies,  fa molt fred, ve de gust quedar-se a casa i aprofitar per llegir.... 

(il·lustració de Denis Zilber)


Hivern


Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles del manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els diesde boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt de les coses.

L'hivern és silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
 
                                                                                                                            Miquel Martí i Pol


Diu…
 
Diu que plou,
que el cel s’ha esparracat,
que des de dalt estant
han davallat somnis
en forma d’aiguat.
Diu que bé,
que el bolet i el cargol
han après a nedar,
que el paraigües potser
l’any vinent n’aprendrà.
Diu que res,
que teixim de bell nou
el jersei de l’hivern,
de color de magrana,
de boix grèvol, de vent.
Diu que sí,
que ara el dia és més curt
i que el nas fa enrogir,
que la nit, vet-ho aquí!
tarda menys en venir.
Diu que oidà,
que l’alosa i l’oreig
han volgut festejar,
que ens treurem els mitjons,
i aquest fred passarà.
Diu que ves,
que la vida no és res,
que la lluna és un pa,
i el rovell n’és el sol
que hi voldríem sucar. 
                                                                               Núria Freixa Domènech



Trobat a Pinzellades al món i els poemes a Poesia Infantil i Juvenil