Cercar en aquest blog

dimarts, 17 de gener de 2012

Entrevista amb Isabel Solé

«S'aprèn a ser un bon lector al llarg del temps i en situacions de lectura diverses»
Gener de 2012 / Per Àngels Doñate
Isabel Solé

Per a alguns, la lectura és una tasca de l'escola, una obligació o una necessitat, però per a la Isabel Solé és «una companya discreta, callada, que sempre és a prop», entre d'altres coses; una companya que t'ajuda a entrar en mons fascinants, però que també t'obre les portes del coneixement i el pensament. Solé, catedràtica del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona, fa trenta anys que rumia en aquest tema i es confessa tan emocionada com al principi. El 14 de desembre va compartir aquesta emoció i els seus coneixements sobre el tema amb els participants en els Debats d'Educació, organitzats per la Fundació Jaume Bofill i la UOC. 
 
Què és la competència lectora?
La capacitat de poder utilitzar la lectura per a satisfer les necessitats personals d'inserció i creixement que tenim: per a gaudir, per a resoldre problemes quotidians i per a aprendre, un repte que hem d'afrontar els humans cada dia.

I, en conseqüència, què és un bon lector?
És la persona que pot fer aquest ús múltiple i variat de la lectura, i que la pot utilitzar no només perquè els altres li demanen que llegeixi, sinó també perquè per a ella mateixa és una activitat plaent. Un bon lector també és aquell que pot, per mitjà de la lectura, no només accedir al que pensen o diuen els altres, sinó també reflexionar sobre el seu propi pensament, fer-se preguntes i respondre-les, ampliar el seu coneixement i la seva perspectiva davant la vida i la realitat.

Com s'arriba a ser un bon lector?
Aquesta competència s'aprèn al llarg del temps i en situacions de lectura diverses. No sé si la lectura és un hàbit. Per a mi, sobretot, és un desig. És evident que arribar a ser un bon lector també implica poder fer servir la lectura perquè la necessites. Hi ha un component d'utilitarisme que no podem deixar de banda, però no crec que la formació de lectors s'hagi de conformar amb el fet que la lectura només s'utilitzi d'una manera funcional: hauríem d'aspirar que es faci servir per a pensar i per a gaudir. Jo entenc l'aprenentatge de la lectura com un tamboret de tres potes: totes tres han d'estar equilibrades. Quines són?: aprendre a estimar-la -si això està assegurat, tenim molt camí recorregut per a les altres potes-; aprendre a llegir pròpiament, i, la tercera, aprendre a fer-la servir per a aprendre. No tan sols per a saber què diuen els textos, sinó per a anar més enllà i poder analitzar-los, confrontar-los i extreure'n conclusions.

Hi ha una edat per a aprendre a llegir i ser un bon lector?
Es pot començar a estimar la lectura des que s'és un nadó, vivint-la en diferents situacions a dins de les famílies, en les quals els llaços afectius amb la lectura es poden començar a crear i a consolidar. Després, no acabem mai d'aprendre a llegir. Tots els que som lectors, i potser uns lectors competents en el nostre àmbit, quan agafem un text d'altres característiques o d'una disciplina nova ens veiem en la necessitat de forçar i estirar la nostra capacitat lectora. No s'ha de pensar com una tècnica que s'aprèn en un o dos cursos i que es podrà aplicar després sense restriccions a qualsevol text o situació de lectura, sinó com un procés dilatat en el qual s'aniran dominant progressivament noves dimensions d'aquesta capacitat fascinant.

Aprenem a llegir tota la vida?
Sí, però que això passi no és casualitat. Si llegim sempre el mateix tipus de coses, les capacitats de lectura no s'ampliaran i desenvoluparem unes estratègies eficaces només per a aquells textos específics. No és el mateix llegir Ulisses que un best-seller. Si ens forcem a llegir uns textos d'una determinada complexitat, les nostres capacitats lectores tindran uns reptes i s'ampliaran. L'estructura dels textos influeix en la comprensió lectora, però no únicament: també hi influeix la densitat de la informació; si s'utilitza un vocabulari específic o quotidià; la cohesió, la coherència i la claredat; el grau d'escriptura del text, és a dir, si està ben escrit o no; si els continguts són accessibles al lector; si el text és narratiu, expositiu o poètic, i també la funcionalitat del text. Diferents textos i finalitats, porten a processar la informació de maneres diferents.

L'arribada de nous mitjans i de la tecnologia canvia la manera de llegir?
Planteja diferents tipus de lectura. Cada tecnologia que utilitzem acaba tenint un impacte en el cervell, en la manera de pensar. La revolució que vivim, en aquest sentit, no és diferent, tot i que alguns diuen que tindrà més impacte que la mateixa aparició de la impremta. La lectura d'hipertextos, per exemple, condueix a una forma de lectura que afavoreix el processament molt ràpid de la informació i, moltes vegades, més superficial. Si només llegim aquest tipus de text, pot ser que ens especialitzem en una lectura selectiva. Si som capaços de combinar-la amb una lectura més sostinguda d'un text llarg i més dens... Llegir en el web serà una nova manera d'incrementar competències.

Sempre que llegim aprenem?
Quan llegeixes i comprens, sempre aprens. Vulguis o no. No llegeixes una novel·la per aprendre coses, però si passa a Berlín als anys trenta, aprens coses de Berlín als anys trenta. Per què? Perquè amb la lectura anem relacionant la informació amb el que sabem i li atribuïm un significat en el text. Mentre llegim tenim uns objectius de lectura, aportem els coneixements previs, anem fent inferències... Ho fem a un nivell implícit. Això explica que la lectura, quan és comprensiva, generi un aprenentatge que fem sense adonar-nos-en.

Aprenem igual si llegim un conte que si llegim un llibre de text?
Quan utilitzem la lectura per a aprendre, aquestes estratègies que funcionen d'una manera implícita no es poden quedar només en aquest àmbit. D'una manera intencional, hem de saber què busquem en aquell text, recuperar de la nostra memòria els coneixements que ja tenim i que poden ajudar a atribuir significat a la nova informació. Hem de poder anar destriant el que és bàsic i important del que és secundari. Hem de poder fer inferències i tot el procés es fa més conscient i regulat per un mateix.

Com podem motivar a llegir? Qui ho ha de fer?
Convidant a la lectura. Seduint. Posant-la a l'abast. Essent els llibres parlants de les criatures quan encara no poden llegir. Això farà que s'hi interessin i que es vulguin apropiar d'aquestes eines. I en això, tots hi tenim un paper. Encara que a les persones que ens estimem la lectura ens costa molt d'entendre que altres persones no la valorin, això passa. Tenim famílies molt diverses. Per a algunes, la lectura ocupa un lloc important en el seu imaginari. Altres, la consideren d'una manera diferent. En si mateix, això no vol dir res de dolent. Estaria molt bé tenir alumnes lectors, tenir una societat lectora. Però si no és així, hauríem de pensar que tots els nens i nenes tenen el dret de descobrir el plaer de la lectura, que un adult significatiu de la seva vida -si no són els pares, ho pot ser el mestre- els acompanyi. Tots tenen dret a uns centres educatius on s'ensenya i s'aprèn a llegir i escriure, però en els quals, sobretot, es llegeix, i s'estima i es valora la lectura.

Trobat a UOC Notícies


Bibliografia i webgrafia de la Isabel Solé
Solé, I. (1992): Estrategias de lectura. Barcelona: Editorial Graó i ICE de la UB.
Solé, I.(1997): “L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a Teberosky, A. (1997): Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC.
Solé, I. (2001): “Els padrins i les padrines de llegir”. Guix Infantil núm. 2 .
Solé, I. (2010): Ocho preguntas en torno a la lectura y ocho respuestas no tan evidentes. M.E.C Portal Leer.es [en línia]http://docentes.leer.es/2009/11/19/siete-preguntas-en-torno-a-la-lectura- y-siete-respuestas-no-tan-evidentes-isabel-sole/ [consulta 17.01.2011]