Cercar en aquest blog

dijous, 10 de novembre de 2011

La Castanyada i els jocs

Castanyes, castanyada i jocs al pati de l'escola


Just quan comencen els primers freds i ens ve més de gust arraulir-nos a la vora del foc, ens arriba una de les celebracions més tradicionals de l’any: la castanyada. Ben segur que molts de vosaltres no resistiríeu la temptació de menjar-vos un bon grapat de castanyes calentones. 

Però sabeu quin és l’origen d’aquesta festa? Per què, any rere any, quan arriba la tardor, ens agrada reunir-nos amb la família o amb els amics per torrar les castanyes i menjar-nos-les plegats al caliu d’un bon foc? Us n’explicarem algunes raons.

Les castanyes i tots aquests altres fruits que acabem d’esmentar són un dels darrers regals que ens ofereix la natura just abans que arribi l’hivern. A partir d’aleshores, els arbres i les plantes s’adormen i semblen morir fins a la propera primavera. No és, doncs, una simple coincidència que, en aquest mateix període de l’any, se celebrin les festes en honor de les persones que han mort. Ens referim als dies de Tots Sants i dels Difunts (dies 1 i 2 de novembre, respectivament), tradicionalment associats a la castanyada. Sabíeu que hi ha diverses llegendes i tradicions que vinculen la castanyada amb la festa dels Difunts? 


 

                                               Campanes i campaners

Una de les més populars és la llegenda del campaner. Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar. Per tal que pogues sin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit. Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’aquesta manera tan humil, van donar origen a les nostres castanyades. 

 

                                                Una festa antiquíssima

 

Però què en diu, la història? L’única cosa que sabem del cert és que, a Catalunya, el costum de menjar castanyes per Tots Sants ja existia al segle XVIII, és a dir, fa més de tres-cents anys. Tanmateix, és probable que es tracti d’una tradició força més antiga. De fet, la festa de Tots Sants es va instituir molt temps abans, concretament l’any 835 (fa més de mil anys!!!), a instàncies del Papa Gregori IV. I sembla que, tal com passa amb moltes altres festes del nostre calendari, ja devia celebrar-se en època romana i, fins i tot, abans.

El temps de les castanyes

És precisament a la tardor quan les castanyes comencen a treure el nas de dins la seva closca atapeïda de punxes. Quan són prou madures, van caient de mica en mica a terra, talment com si esperessin que algú les recollís. I, de fet, és així, perquè des de fa centenars i, fins i tot, milers d’anys, la castanya ha estat un aliment important per als éssers humans a causa del seu gran valor nutritiu. No és difícil imaginar que quan arribava el temps de recollir-les i torrar-les per tal que es conservessin millor, s’organitzessin festes que podrien ser el precedent de les nostres castanyades.

Informaci'o trobada a Cavall Fort 

El joc


El joc és una activitat necessària, un impuls vital, lliure i gratuït que dóna plaer. És la forma que tenim d’estar en contacte amb el món, de descobrir-lo. 

El joc és imprescindible per al ple desenvolupament del nen/a.

A través seu, es descobreix l’entorn, s’aprèn a conèixer el propi cos i a reconèixer els altres. 

Tot jugant es desenvolupen aptituds físiques, psíquiques, intel·lectuals i de comunicació.
   
  Us deixo uns enllaços on trobareu jocs populars i tradicionals catalans