Cercar en aquest blog

dimecres, 16 de novembre de 2011

Com és la imaginació en els nens?

 

Imatge trobada a Wondering Fair


En Familiaforum he trobat aquest article de de Rafel Maria Nicolàs Belda i m'ha semblat interessant us el deixo per si el  voleu llegir.

Podem entendre la imaginació com el resultat i també la capacitat psicològica en l'ésser humà de representar-se, concebre i configurar en la ment la imatge de quelcom que, o bé no hi és present, o no hi existeix, sense que per això es perdi el contacte amb la realitat.

En els nens això es veu en la seva capacitat de jugar, interessar-se per allò fantàstic i no sols per allò que és concret i palpable, poder estar a estones sols ocupant-se amb les seves coses, etc.

Amb massa facilitat els adults donem per suposat que en els nens, en tots i per igual, hi ha la capacitat d'imaginar i, en considerar-ho natural en la infància, se li arriba a donar escassa importància. Res més lluny d'això.

Imaginar és una funció mental que, com les altres, per al seu sa desenvolupament requereix temps i una progressiva i subtil evolució. També, un delicat equilibri amb altres processos psicològics. L'origen de la capacitat d'imaginar coincideix amb l'origen de la vida. I és una funció psicològica que necessitarà anys per a la seva maduració, recolzant-se sobretot en dos elements bàsics: el cervell i les relacions del nadó amb els altres.

Si el cervell està sa i va madurant sense contratemps (malalties, tòxics, traumatismes, etc.) i si la relació i les atencions, sobretot els de la mare, són saludables i suficients, la imaginació com a capacitat mental en el nadó s'anirà desplegant fins a arribar a ser un bon recurs apte i disponible per a quan la persona, nen, adolescent o adult, ho necessiti per a la seva vida diària.

Arribar a un equilibri en què l'individu estigui en contacte amb la realitat i alhora conservi la capacitat d'imaginar (per viure el seu món interior i per aprofitar la seva capacitat d'imaginar aplicant-la a la vida quotidiana) forma part del treball de maduració mental i personal.

Però l'evolució personal no és lineal i progressiva: oscil·la, de vegades s'atura i fins i tot, en ocasions, retrocedeix. La capacitat d'imaginar participa d'aquesta evolució. Així, és natural que en ocasions es detectin bloquejos o minves en la funció d'imaginar. Si és transitori o coincideix amb moments de dificultat emocional o vital en el nen, cal donar-li simplement la importància que correspongui a la situació per la qual passa.

Però si hi ha una inhibició intensa i prolongada o es deteriora la seva capacitat d'imaginar, o en casos extrems aquesta no es desenvolupa i sembla no existir en el nen, preocupar-se i ocupar-se d'això és la millor ajuda de pares i educadors per preservar les capacitats de desenvolupament del nen en creixement físic i mental. Llavors, una consulta professional pot ser el més encertat.

Article escrit per Rafel Maria Nicolàs Belda