Cercar en aquest blog

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Pinsà comú (Fringilla coelebs)

 Pinsà comú femella (Fringilla coelebs) Fringillidae    Balaguer, La Noguera

 Pinsà comú mascle (Fringilla coelebs) Fringillidae       Balaguer, La Noguera

Pinsà comú mascle (Fringilla coelebs) Fringillidae .     Utxafava



Ordre: Passeriformes

Família: Fringíl·lids

Identificació: 15 cm. Té una doble franja alar i les rectrius externes blanques. El mascle té el fron negre,  el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós. La femella, a més de les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares.

Hàbitat: Boscos, erms, jardins, conreus.
Alimentació: Durant la primavera i l'estiu menja sobretot invertebrats, durant la resta de l'any cerquen llavors del terra.
Reproducció: Fa el niu en les capçades dels arbres o en arbustos alts. Fa una posta de 4 a 6 ous.
Permanència: Tot l'any, sedentari.



EL CANT DELS OCELLS. (Lletra tradicional.)

Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

L’àguila imperial
se’n vola cel adalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure’ns de pecat
i dar-nos alegria.

Respon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també :
"Oh, quina alegria sento!

Cantava el passarell:
Oh, que hermós i que bell
és l’infant de Maria!
I li respon el tord :
Vençuda n’és la mort,
ja naix la vida mia !

Refila el rossinyol:
És més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.

Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.

Ja n’entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.

L’estiverola diu:
No és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dóna olor
I omple la terra entera.

Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d’una establia?

Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.

Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu
Me’n vaig a fer lo niu
dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant
com està tremolant
en braços de Maria.

La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.

El xot i el mussol
al veure eixir el sol                                               
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m’admiren!

El cant dels Ocells en l' interpretacióde Pau Casals amb imatges d'ocells  a través de l' art.
El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana.  Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.

Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.

DITES SOBRE ELS PINSANS:

Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà.
Val més un pinsà a la mà, que una grua enlaire.