Cercar en aquest blog

dimecres, 5 d’octubre de 2011

LLibres i emocions

toctoc
Aquest article sobre els llibres i les emociona l'he trobat a la pagina elPeriódico.com   









Compartir un conte és un moment irrepetible

 

Quan com a mares, pares o mestres ens posem a explicar o llegir un conte un munt d’emocions es desperten a qui explica i a qui escolta. Emili Teixidor en La lectura i la vida en dóna un savi consell “La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i per això té més experiències, més emocions, més vides”.
Tots els contes estan farcits de símbols que ens ajuden a comunicar-nos amb els altres, amb nosaltres mateixos i ens apropen a representar-nos la realitat. Els elements culturals que transmeten els contes ens fan adonar de les nostres emocions.

Els contes tenen la màgia que ens permeten allunyar-nos de la realitat i viure les emocions sense por de sentir-les de debò, podem tenir un llop, una bruixa o un monstre a la nostre habitació, sentir por i després tancar el llibre i retornar a la pau del nostre petit món. Rodari en la Gramàtica de la fantasia ja ens parlava “El conte té per al nen la mateixa serietat i veritat del joc. Li serveix per comprometre’s, per conèixer-se, per mesurar-se”.

Però quan expliquem un conte cal que puguem compartir els significats que cada un donem als símbols i a les emocions, on un pot sentir perill o por, un altre pot sentir aventura i plaer. En compartir ens coneixem i ens adonem que davant d’una història hi ha un munt de lectures per fer i ens fa sentir units emocionalment sense necessitat de sentir les mateixes emocions.



La fantasia és indispensable en el desenvolupament
Tots els contes estan plens d’emocions tant els contes populars com aquells contes que tracten de manera monotemàtica problemes, conflictes i fets de la nostra vida quotidiana.

Els contes populars són part de l’imaginari col•lectiu i responen a pors que acompanyen al creixement; sempre apareixen problemes, conflictes i patiment per part d’algun dels personatges, que també són possibles patiments dels infants, la por a la pèrdua d’un esser estimat o les enveges com en La Ventafocs, la por a substituir la dependència dels adults i la confiança de sortir-se’n i superar dificultats com en Ton i la Guida. També trobem contes populars com en Patufet , La Caputxeta Vermella o Les set cabretes on s’avisa als infants dels perills que hi ha fora de casa.

Com ens explica Emili Teixidor “La fantasia és indispensable en el desenvolupament de la infància, perquè és una manera natural d’enfrontar-se amb les emocions i els conflictes irresolts en una edat en què la raó té un control molt fràgil sobre el món inconscient”.

En el mercat literari cada vegada més hi ha històries realistes o imaginàries on els nens i les nenes es poden sentir identificats amb què expliquen o els sentiments que es mostren. Són una bona eina per compartir, davant d’un fet difícil, ens pot ajudar a parlar d’una vivència emocional que ens trasbalsa amb suficient distància perquè qui viu la situació és el personatge del conte. Com diu Pep Molist en Dins del mirall “M’agrada la imatge de la literatura com un mirall que emmiralla i que absorbeix tot allò que passa per davant seu, per mostra-ho més tard en forma d’història, a través d’uns personatges i d’unes peripècies. Quan ens hi aturem i en llegim allò que ens mostra, a vegades, ens reflecteix allò que vivim, allò que somiem, allò que sentim, allò que ens preocupa, allò què desitgem i tantes altres coses.”

Quan compartim un d’aquests contes és important parlar de les emocions, posar-hi paraules perquè els faci comprendre, alhora que els distanciï de les pròpies emocions i els ajudi a gestionar el seu món emocional. Hem de tenir en compte que cada infant explica les seves emocions depenent de les vivències que ha tingut de l’emoció que parlem, i també influirà les nostres pròpies vivències, creences i el pes cultural de la nostra societat que de forma inconscient els hàgim transmès.


Compartir un conte és un moment irrepetible
El conte en família és un ritual únic que compartim i vivim, ens cal temps i calma, la cita s’ho mereix, quan expliquem o llegim contes als nostres fills compartim moments irrepetibles, no podem deixar de gaudir-ne, podem parlar del què ens passa i adonar-nos què hi ha coses que ens passen o ens han passat a tots, i altres que no. També ens adonem que no tots sentim el mateix.

És un bon moment per conèixer les pròpies preferències i desitjos. Per reconèixer i acceptar totes les emocions que podem sentir sense sentir-nos culpables per sentir el que sentim, podem tenir por, ràbia, enveja... conèixer-nos i acceptar-nos ens fa sentir millor. En compartir amb els infants les idees que tenim sobre les diferents emocions podem provocar interrogants sobre allò que sentim i perquè ho sentim.

És important escoltar les seves emocions, una mirada, una carícia, una moixaina, un petó o una llàgrima després d’un conte ens pot fer entendre millor als nostres fills, els seus progressos i bloquejos i a partir d’aquí acollir-los i estimar-los amb allò que senten i el que són. El conte sovint ens ajuda a adonar-nos que ens costa expressar el que sentim, ens servirà com un bon company de viatge per compartir emocions amb els més petits de la família i ben segur que tindrem més d’una sorpresa com a mares i pares, i és possible que retornem a viure emocions que teníem amagades en un racó de la nostra memòria emocional.



Article escrit per:

Dolors Bastida i Soriano. Mestra del CEIP Costa i Llobera de Barcelona. Membre del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de Rosa Sensat. Membre permanent de la Comissió de Lectura Pública del districte de Gràcia. Formadora del Puntedu: Accés i ús de la informació. La competència informacional des de la biblioteca escolar. Col·laboradora de la secció de llibres al programa El Galliner de ràdio Gràcia i la COMRàdio, www.elgalliner.info



imatge | arxiu TOC TOC