Cercar en aquest blog

diumenge, 23 d’octubre de 2011

El raïm


Família Científica: Vitàcia

Varietats: Raïms negres (Cardinal, Lavallee, Napoleó), Raïms verds (Aledo, Italià, Moscatell, Moscatell Itàlia, Rosaki)

 Valor nutricional: 81 calories per cada 100 grams

Propietats/beneficis: Si està madur, el raïm és tolerat per la major part de les persones i ofereixen un elevat poder calòric. De totes les fruites, el raïm és la més rica en vitamines A i B. També contenen vitamina C, sucres, greixos, proteïnes, taní, manganès, clor, fòsfor, calci, magnesi, ferro, potassi, etc. A més, aquesta fruita és molt fàcil de digerir. El raïm remineralitza, refresca, descongestiona; estimula l'intestí, el fetge i els teixits; facilita les oxidacions cel·lulars i, gràcies a la vitamina C que posseeix, activa l'assimilació digestiva.

Estacionalitat: De setembre a desembre (a l’aire lliure); de gener a març (conservat a cambra frigorífica)

Zones de producció: Avui dia, el raïm es troba cultivat pels 5 continents, sent els principals països productors Itàlia, França, Espanya (Alacant, Múrcia, València, Almeria, Badajoz, Màlaga, Sevilla, Huelva, Granada, Castelló), els Estats Units, Turquia, Argentina, Portugal, Iran, Sud-àfrica, Grècia i Xile.

Curiositats: La vinya europea és realment d'origen indoeuropeu, ja que aquesta espècie és nadiua del sud de les muntanyes del Caucas, Mar Caspi i Àsia central. Dels pobles caucasians es va estendre el seu cultiu a Mesopotàmia, Pèrsia, Índia i tota la conca mediterrània, sobretot durant l'època romana. Els espanyols van portar la vinya a Amèrica, estenent-se per tot el continent de mans de les ordres religioses. Mai s'ha de menjar raïm picant grans solts directament del conjunt, perquè la resta s'assecaria abans. El millor és arrencar-los en grups sencers.

 Preparació i consum: El raïm es consumeix, sobretot, a la tardor. Aquesta fruita és molt convenient per als nens i ancians com a suplement alimentari, així com per als joves i adults que efectuen treballs pesats. Quan es vulgui menjar raïm, el primer que s'ha de fer és rentar-lo amb molt de compte amb aigua abundant per tal d'alliberar-lo de brutícies que pogués tenir així com de residus de sulfatat a què es sotmet la planta. Hi ha gent que mastega el gra de raïm només el suficient per empassar-se'n el suc, desaprofitant la resta. Això és un error perquè la pell conté taní, àcids lliures, materials minerals, ferments i cel·luloses molt útils per al funcionament intestinal. Les llavors són veritables concentrats de cep, sent valuós el seu contingut en oli, sals minerals i taní. Per un altre costat, s'ha comprovat científicament les excel·lents propietats del vi —obtingut a partir del raïm—, ja que quan es pren sense excés i en justa mesura posseeix propietats nutritives tonificants i, fins i tot, cardiovasculars. Una altra aplicació del raïm és l'elaboració de mosto o suc de raïm, que, a diferència del vi, manté totes les propietats naturals del raïm sense contenir gens d'alcohol. El raïm també es pot consumir en forma de pansa, que s'obté per dessecació dels fruits de certes varietats i són molt emprades en dolços i pastisseria.
Informació trobada a la web 5 al dia

LES PARTS DEL CEP

 
  • Arrel: és la part que està colgada. Té la funció d´agafar les substancies alimentícies del sòl per nodrir la planta.
  • Soca: està situada damunt l´arrel. És el suport de la planta. A través d´ella passa la saba que va a parar a totes les parts del cep.
 
  • Braç: són les branques sostingudes per la soca. Quan es poda, es deixen una o dues brocades a cada braç.
 
  • Cap o brocada: part de la redolta podada, amb dos o tres borrons, que queda al braç.
 
  • Borró: és una part de la brocada. Donarà lloc a la nova vegetació (redolta, fulles, fruit).
 
  • Redolta: vegetació que surt anualment d´un borró i que sosté les fulles i el fruit.
 
  • Pàmpol: és la fulla del cep i on es realitza la funció clorofílica.
 
  • Raïm: és el fruit del cep i d´on sortirà el vi. Es verema al mes de setembre.





                                               


Trobat ahttp://usuaris.tinet.cat/ebonell/partcep.htm 



Vinyes verdes vora el mar
 
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
                               Josep Maria de Sagarra