Cercar en aquest blog

dimecres, 28 de setembre de 2011

Josep Maria de Sagarra

Recordant Josep Maria de Sagarra







 Si cliqueu el seu nom  sabreu una miqueta més de la seva biografia i obra:

Una petita mostra dels seus poemes

 
El poema amb música de Lluís Llach



La lletra 
VINYES VERDES VORA EL MAR
 
Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l’userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
 


Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.





CANÇÓ DE BON MATÍ
 
Si tinc son, si no tinc son,
        prou la llevaria
una gota de la font
        a punta de dia.
Me’n vaig amb el pensament
        i el vestit de festa;
i duc entre dent i dent
        un brot de ginesta.
El bastó recargolat
        el cos m’apuntala;
passa un xiscle esparverat
        i el brunzir d’una ala.
La gràcia del dematí
        ve de mica en mica;
ara el sol no sol trair,
        i el tàvec no pica.
L’home que deixa el replà
        quan l’estel s’apaga,
cap veïna li dirà
        baliga-balaga.
Jo em llevo de matinet,
        esmorzar i beguda.
Ja trobo tirant pel dret
        la mata de ruda.
Ja trobo la Blancaneu,
        i la Carmesina;
adéu, Blancaneu, adéu!
        Ai, adéu, fadrina!
Tinc un ull espavilat
        i el desig que salta,
i una mica de pecat
        entre galta i galta.
Tinc tots aquests anys que tinc
        dintre de les venes;
però encara no m’avinc
        a penes i penes.
Vés-te’n, gratapalles d’or,
        vine, alosa mansa...
Arrupida al fons del cor
        porto l’esperança!
 


Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.