Cercar en aquest blog

dimarts, 19 de juliol de 2011

Papallones

Argynnis aglaja


Argynnis aglaja del Montsec de Rubies (La Noguera)
L'Argynnis aglaja presenta una coloració taronja tacada de negre per la cara superior de les ales. El color de fons en les femelles és una mica més pàl·lid. Com en les altres espècies d'aquest gènere és el disseny del revers de l'ala posterior el que ens permetrà determinar-la correctament. En aquest cas destaquen les taques platejades que presenta en les zones basal, discal i marginal i que contrasten fortament amb el color olivaci del fons i al costat de la banda d'un groc ataronjat de la zona submarginal.
Li agraden els espais oberts, herbosos, amb una certa humitat. Les larves poden utilitzar diverses espècies de violetes (g. Viola) en la seva alimentació i hiberna en clivelles d'escorces d'arbres o bé a terra entre la fullaraca.
Es troba només a muntanyes de certa altitud.

Polyommatus icarus licènids

Blaveta comuna d' Organyà (Alt Urgell)


La blaveta comuna és el licènid més estès i comú de tots, present arreu d'Europa i, per tant, present a tots els Països Catalans. Els mascles són d'un blau violaci, amb estrets marges negres. Les femelles, molt semblants a la rogeta (Aricia agestis), són marronoses per la cara superior, amb les característiques taques taronges submarginals presents en ambdues ales. Sovint trobem exemplars femelles amb coloracions blavoses a la cara superior de les ales. La cara inferior en ambdós sexes presenta unes diferenciadores taques en la zona discocel·lular de l'ala anterior que serveixen de tret distintiu.
És una espècie de voltinisme variable, univoltina en zones elevades i trivoltina en zones més càlides, que al Berguedà acostuma a aparèixer a finals de març i es pot anar observant fins a finals de setembre i primers d'octubre.
Les larves de la blaveta comuna poden utilitzar un gran nombre d'espècies de lleguminoses per a la seva alimentació (trèvols, melgons, gavons,...).

Informació trobada a www.xtec.es/~eescutia/especies/