Cercar en aquest blog

dilluns, 25 de juliol de 2011

Llegir vol dir comprendre

He tobat aquest article de la teresa Creus a la pàgina Web d'AulaMèdia i m'ha semblat interessant .




Hem preguntat a nois i noies d’entre 18 i 20 anys i, llevat d’uns pocs, ens diuen que la Literatura és la “maria” d’avui dia i que, generalment, se la treuen de sobre com poden. El problema ve de lluny. En primer lloc ja troben més agradables els formats digitals. Evident i lloable. Els nois i noies d’avui s’adapten a les innovacions de la societat actual. De tota manera tampoc no aprecien gaire el cinema. Veuen molta televisió, juguen amb jocs digitals; caldria fer una anàlisi de totes les narracions que troben en tots els formats que remenen però gairebé a tot arreu la base és la narració. Perquè doncs no gaudeixen de narracions més llargues i ben explicades? Hi ha molts factors; però la meva reflexió aniria en el sentit de que sovint deixem l’alumnat a la descoberta de les seves habilitats naturals per a endinsar-se en la comprensió total d’una obra. El plaer de llegir el troba qui el troba. Ho tenim assumit.
A l’actualitat els nois i noies han vist molta televisió i han anat adquirint unes capacitats de comprensió que ens són desconegudes. Posaré un exemple: una personeta de 2 (gairebé 3) anys i una altra de 5 anys miren a la televisió el “Tarzán de los monos”. La nena de 5 anys es pot veure que va seguint alguna cosa (que segur que no ho entén tot), però mostra atenció i encara que parlis a la seva vora no s’immuta i aguanta fins al final. El nen de 2 anys mira fixament la pantalla a la recerca d’alguna cosa que li cridi l’atenció i de tant en tant et fa saber que l’ha trobada i et diu: “micos! fants!” Al cap d’una estona es cansa i va a una altra activitat més interessant. L’habilitat que exerciten és la d’avançar en la comprensió a partir de trobar interès en una obra i entendre una mica què hi passa. Hi ha unes grans diferències entre les estratègies que desenvolupa cada un o una i que, segurament, tenen a veure amb els interessos personals i amb la capacitat intel·lectual evolutiva de cada criatura.


A l’escola els donem llibres a llegir, els preguntem què han entès, expliquem contes i ho fem molt bé; però ara tenim una altra eina que ens permetria de treballar conjuntament en el sentit de fer que els nens i nenes puguin compartir les estratègies de comprensió que han anat adquirint individualment. Els ordenadors i el canó de projecció ens permeten aprofitar l’avinentesa que l’escola és l’únic espai on es troben 25 nenes i nens d’un nivell semblant i per tant proper, per poder fer que parlin de com entenen, com veuen, com miren i de quin resultat de lectura interpretativa poden arribar. En direm LECTURA CONJUNTA. El professorat d’Infantil i Primària va adquirint l’habilitat de llegir a la classe tot aprofitant que una es fixa en un detall, l’altre en un altre i de vegades entre tots poden arribar a trobar el missatge complet d’una obra, que no sempre és tan senzill o superficial com havíem pensat.
Això demana un temps. Una sessió per setmana ja estaria bé. Demana més coses, però: cal que els i les mestres siguin bones guies de la conversa i mirin de fer arribar les opinions que van sortint i les aportacions a cada membre del grup. Caldrà també que es preparin bé la lectura a fer; que sàpiguen tot el que pot donar de sí el llibre a llegir i com cal seleccionar-lo, tenint en compte els interessos del grup, el contingut lingüístic o temàtic del conte i sobre tot les il·lustracions, la seva força com a llenguatge comunicatiu i visual que pot assegurar que l’activitat esdevingui més o menys atractiva per als infants.
 
El Gripau Vermell


En Mateu
Enric Larreula

Carolina Gonzalez Planella
Ens confonem si pensem que els llibres il·lustrats són per als petits solament. Alguns valdrien fins i tot a Secundària i necessitarien la guia dels mestres per saber-ne extreure tot el cabdal educatiu i d’aprenentatge. Sigui a casa, un adult i un infant, sigui a la biblioteca, en grup petit, sigui a la classe, en grup gran, sovint les preguntes que  fem van en la direcció de la seqüència narrativa i prou, què ha passat? I què més?. En un llibre il·lustrat hi ha molta més informació que els infants poden extreure en la seva lectura individual si aprenen a comprendre: El títol, el final, els personatges, l’argument amb la temàtica que s’hi presenta, la relació entre el text i la il·lustració (aprendre a gaudir-la i saber llegir la informació que aporta i com ens és essencial per a poder tirar endavant amb la lectura). Opinions, es fan conscients que la lectura no és neutra i que sempre hi ha un rerefons que cal interpretar? Els demanem una comprensió descriptiva i superficial o una de profunda i interpretativa? No sempre els textos porten prou indicis per guiar l’aprofundiment; cal la interacció amb companys i amb l’adult.
La reflexió sobre la comprensió ens serveix tant per llibres com per altres formats. Llegir vol dir comprendre, tot el que comprenem ens representa una experiència personal. Per exemple, a Primària, les obres que han passat a cinema, són una bona eina de treball. Les il·lustracions en permeten ensenyar a comprendre molt abans que ho faríem si no les teníem. A dos anys ja podem compartir experiències davant les imatges. Si diem que s’aprèn a llegir, llegint; com més experiències aportarem als nostres nens i nenes, molt millor.

Teresa Creus