¿Té algun punt en comú que moltes editorials, gran part de la premsa escrita, centres de documentació, biblioteques i alguns sistemes educatius s’estiguin replantejant el seu funcionament i la seva finalitat? La globalització i la digitalització han alterat, alteren i alteraran el treball diari d’empreses i institucions debordades pel devessal d’informació que han de seleccionar, gestionar i transmetre. La nova situació, amb els problemes i oportunitats que l’acompanyen, requereix nous plantejaments que substitueixin o complementin els esquemes predominants abans del desenvolupament d’internet i la societat xarxa.
En aquest nou context, cal replantejar el concepte d’escriptura i lectura en sentit clàssic. En paraules de la pedagoga Marta Mata: “l’escola ha d’ensenyar a llegir i escriure no només el codi escrit, sinó tots els codis que influeixen en els nens i nenes”. En la societat actual llegir i escriure són dues accions que realitzem cada vegada més en pantalles de diferents tipus on text, imatge i llenguatge audiovisual s’interrelacionen constantment. Així, el ciutadà conscient ha d’aprendre a llegir (entendre) aquests missatges que utilitzen la diversitat de mitjans de comunicació sincrònics, interactius i diacrònics; i a escriure-hi (expressar-s’hi) en ells. Llegir-nos i escriure’ns contempla entendre, emocionar-nos, valorar-nos, ser crítics amb la finalitat dels missatges (inclosos els polítics, publicitaris, de grups de poder i de creació d’opinió), empatitzar amb les altres mirades i valorar la construcció social dels significats.
Molts usuaris actuen com a prossumidors (productors i consumidors actius de continguts alhora) i desenvolupen una gran diversitat de gèneres digitals. Els nous mitjans permeten incorporar aportacions dels lectors generant una mena de coautoria compartida, convertint l’escrit electrònic en un objecte més obert, modificable, interconnectat i significatiu. Els nous mitjans possibiliten llegir i escriure més, en quantitat i en qualitat. Faciliten l’accés a versions originals dels documents i a noves fonts, tot oferint més diversitat de formats, més rapidesa en l’accés, més combinacions multimèdia, més relació hipertextual, més recomancacions socials, més personalització, més contrast, més profunditat, més gaudi… Sempre que es faci un acostament coherent i conscient per vèncer la infoxicació, la qual cosa requereix esforç i capacitat de concentració tenint present la memòria del passat.
La tasca d’establir un criteri de selecció que abans acostumava a executar un editor passa també al receptor de la informació. D’aquesta manera, la valoració final de l’adequació i qualitat d’un missatge la fa l’usuari. Per sort, a la vegada que creix el volum de la informació mentre disminueix el temps que disposem per processar-la, apareixen recursos i eines com les de la web 2.0 per facilitar-nos la seva lectura i escriptura. Tenim moltes fonts digitals per explorar, per exemple, aquestes set:
Un exemple de lectura d’un clàssic en un nou suport
Cada vegada més pantalles ens acompanyen per llegir i per escriure
Article trobat al diari ARA. L’autor Jordi Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada