La comprensió lectora com a factor clau de l'èxit escolar

XIII Tribuna Edu21: Aprendre a comprendre from Edu 21 on Vimeo.

Artur Noguerol, professor de didàctica de la llengua a la UAB, Roser Colomé, neuropsicòloga de la UTAE (Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar) de l'Hospital de Sant Joan de Déu i Carme Balaguer, mestra, psicopedagoga i professora de la UIC.

Edu21 considera les competències associades al domini de la comprensió lectora, en tots els seus registres, com a màxima prioritat per augmentar l’èxit escolar de l’alumnat
No es tracta només d’una qüestió quantitativa per a incitar a llegir més –que també seria convenient– sinó qualitativa, en el sentit de saber llegir millor al comprendre significativament tot allò què es llegeix. 

Segons Artur Noguerol, tenir en compte la dimensió social de la lectura és clau per superar aquest dèficit dels nostres alumnes. “Els centres haurien de crear els seus propis projectes curriculars lingüístics, crear contextos d'alfabetització a l'escola i dotar-se d'un pla d'entorn que a més de l'aula abasti llocs com la biblioteca, associacions culturals i socials, festes, ràdio, televisió, etcètera”. El més important “és que la lectura involucri als alumnes, que els faci veure coses i que aprenguin a fer-ne d'altres, és a dir, poder assolir una competència global en comunicació lingüística”.

Roser Colomé, per la seva part, va desglossar tots els factors que intervenen en els processos mentals que aboquen a una bona comprensió lectora i els dos principals que la dificulten, la dislèxia i el TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat) que afecta a entre un 5 i un 10% de la població infantil i juvenil. Segons la doctora “per tenir un bon rendiment acadèmic és fonamental tenir una bona comprensió lectora”. I en aquest procés intervé el coeficient intel·lectual de cada persona, la descodificació fonològica i la seva corresponent representació ortogràfica, el llenguatge (vocabulari i sintaxi) i les funcions executives que “permeten manipular la informació processada, la que s'està processant i la memòria a llarg termini”. Les funcions executives funcionen d'una forma molt deficient en els nens afectats de TDAH i això afecta a la seva comprensió lectora i a d'altres situacions que exigeixen un esforç mental sostingut com ara escoltar el mestre a classe (i entendre el que diu), fer els deures o treballar en tasques monòtones i repetitives.

Carme Balaguer, que ha desenvolupat el Programa de Lectura Estratègic dels Problemes Matemàtics (PLEPM), –la seva tesi doctoral, excel·lent cum laude per unanimitat– va detallar a la concurrència la metodologia en que es basa aquest programa i va explicar que, segons l'experiència adquirida durant el seu desenvolupament, “la relectura i la discussió fomenten la comprensió dels textos. Així mateix –va indicar– està demostrat que les pràctiques en grup generen més rendiment dels alumnes que les individuals i que les activitats matemàtiques que exigeixen una comprensió prèvia del text es resolen millor”.

En resposta a algunes preguntes dels assistents tots tres experts van coincidir a assenyalar que el cervell està preparat per llegir (la mecànica lectora desenvolupada correctament) a partir de finals de segon de primària, és a dir, als 7 anys. Això no vol dir que com en tot hi hagin excepcions i que alguns nens comencin a llegir abans o després d'aquesta d'edat sense problemes. A partir d'aquesta edat en què el cervell ja està madur per desenvolupar habilitats lectores “es pot detectar perfectament si l'alumne té o no problemes comprensius”. Els ponents d'aquest interessant debat també van remarcar que “abans de llegir s'ha de parlar, raonar i discutir, des de ben petits, tant a l'escola com a casa”.

XIII Tribuna:Apendre a compendre. Activitats d'Edu21. Dia: 11 de nov de 2010