Cercar en aquest blog

dijous, 3 de març de 2011

Les grues (Grus grus) a Gallocanta

 
El cap de setmana del 25-27 de febrer de 2011 , la llacuna de Gallocanta http://www.gallocanta.org/laguna.htm   , ens oferia  un magnífic espectacle de la natura. L'arribada i l'estada de grues que procedents d'Extremadura i del Marroc, com cada any.  S'aturen  en aquest paratge per menjar i recuperar forces pel llarg viatge a Europa de l'Est i Finlàndia.

Hi ha nits que a la llacuna hi dormen set mil, vint mil, trenta mil grues. I quan arriba la matinada, en menys de mitja hora totes aixequen el vol.

El divendres 25 a la tarda, a la llacuna hi havien sols unes quantes grues.

La posta de sol vermellosa anunciaval'arribada de la nit per a tots.
                      " krrue-krroo ", arriba un estol de grues, han fet una volada molt llarga i estan molt cansades.
      " krrue-krroo " , un altre estol de grues, passaran la nit aquí i demà continuaran el llarg viatge?








La lluna a quart minvant, les acompanyarà durant tota la nit.
Bon dia, són les set del matí i ja estan enfeinades menjant .

Durant tot el dissabte arribaven estols de grues per descansar,menjar i  aixecar el vol.
                                                    
                                                                                                                                                 
Hem d'anar buscant les corrents tèrmiques per aconseguir enlairar-nos, agafar alçada i formar l'estol.  Escolteu bé les ordres " krrue-krroo "  " krrue-krroo ".







" krrue-krroo "
" krrue-krroo "  " krrue-krroo ".



Quí són aquestes cridaires?, deu pensar  la gralla.

                " krrue-krroo " , " krrue-krroo "  totes en ordre!!!,  cap al nord d'Europa

 
Quina és  la que estira més el coll i les potes? Quines ales!!!



Fins l'any que ve. 
Cuideu la llacuna!!! 
Adèu




Les grues mesuren entre 114 i 127 cm, assoleixen els 4-7 kg de pes i la seua envergadura alar és compresa entre els 200 i els 230 cm.

El seu bec és allargat i fi, tot i que més petit que la resta de camallargs . Té el plomatge gris, a excepció del coll i el cap que és negre, amb una cella blanca que li abasta tot l’ull i li baixa fins al clatell. A la part superior del cap hi té una espècie de boina vermella. Un tret que diferencia la grua dels altres camallargs. La posició del seu coll quan vola és estirat. 

És camallarga i esvelta. D'hàbits terrestres, camina pausadament i manté una actitud esquerpa.

La veu és com un claqueig semblant a una trompetada, molt sonor. Volant emet uns trinats suaus i audibles a curta distància.

Pot formar grups nombrosos (40, 50, 80 i 400 exemplars) o grupets petits, i rarament se la veu en solitari.

S'alimenta d'insectes, llavors, tubercles i petits vertebrats.

Quan s'acosta l'hivern, les grulles comencen el viatge que les portarà desde las zones fredes del nord d'Europa a territoris més calids,com a Espanya, als seus llocs de cada any. 

Les grulles recorren uns 3000 o 4000 kilómetres des dels  paissos  del nord d' Europa en els que passen la temporada de primavera-estiu. A les nostres terres només les veiem passar volant, però les seves breus aturades les pot fer en rostolls i camps no conreats, també se la pot trobar en alguna bassa sense vegetació. Un dels seus quarters d’hivernada és Extremadura, o al Marroc. Fan una petita esta a Gallocanta

A la llacuna endorreica de Gallocanta es pot observar bona part de les més de 50.000 grues migrants (pràcticament la totalitat de la població nord-europea) que trien la Península Ibèrica per a passar l'hivern.





Estada de les grues a Extremadura d'octubre a febrer



A mitjans de febrer les grulles es preparan per marxar cap al nord d'Europa. 




Arribada  de les grues al nord d'Europa.






Informació : bloc de natura de xtec, de Alfonso Perdel i viquipèdia