Cercar en aquest blog

dilluns, 21 de febrer de 2011

La nena que va pintar els cargols

L'Ona de 5è us recomana aquest llibre




Aquest conte m'ha agradat molt, trobo que és una història molt bonica. I també penso que pintar cargols deu ser molt bonic!!!

Crec que aquest conte té molts punts per ser recomanat.

                                                                          Ona



L'opinió que segueix és de Jordi Llavina (crític i escriptor)

«La història comença amb una descripció que n’hi ha per treure’s el barret, si no fos que no en
portem. És una descripció de la cara de la Cristina, la protagonista, que fa un èmfasi especial en
els ulls de la nena: els ulls vol dir la il·lusió, les ganes de veure coses, d’escrutar-les; els ulls vol
dir la vivesa, l’esperit desficiós. (...) Una engegada esplèndida. Potser no inventa res de nou,
aquest inici. Potser no. Però revela una sensibilitat que jo he trobat molt arrapada a aquest text:
la de reproduir la parla viva –avui més morta que viva, malauradament–, amb els seus girs
sorprenents, amb la màgia de les seves metàfores (els ulls que es mengen la cara, de tan grossos),
amb l’eufonia de les seves diccions.
(...); però si hagués de triar alguna cosa d’aquesta mininovel·la em quedaria amb la fonda impressió
lírica que conté, com una empremta inesborrable.»
(El 3 de Vuit, 23-4-99, p. 116)