EL PIT-ROIG
El pit-roig tan saltador,
vola,vola i agafa un branquilló
però, s’espanta i té por i cau el branquilló
ja tens el pit-rogetó que piula
de mica en mica.
Sort que la mallerenga el veu tan tristoi,
se li acosta i li demana:
-vols una avellana ?.
El pit-rogetó s’alegra i li diu:
-sí que la vull, moltes gràcies
i se’n va content cap al seu niu,
rialler, viu,
amb ganes de menjar-se
aquella avellana, tan bona,
amb gust de pineda fresca i vivent.
Tan alegre se’n va que es posa a cantar.
Ja no se’n recorda d’ aquell branquilló,
tan bufó, ara pensa en el present:
menjar-se aquella avellana
tan bona,tan suau i saborosa,
amb gust de romaní acabat de florir.
Ell content amb aquella avellana
ja té molta i molta gana.
És una avellana.
Aniol Sayós
És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones i els acompanya mentre feinegem al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar.
És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens,
- Període de nidificació : d'abril a agost.
- Nombre d'incubacions : 1-2
- Nombre d'ous : 5 a 6 ous blancs amb taques brunes.
- Incubació : 13 a 14 dies (femella).
- Niu : A forats d'arbre o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.
El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.
Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen pel terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.
Informació de Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada