Bitxac comú femella (Saxicola torquatus) Muscicapidae

Bitxac

El xic bitxac bitxaqueja

a la punta d’una branca

o del mànec d’una aixada.
Cop de cua i cagarada!
Per això de cagamànecs
té la fama ben guanyada.

Celdoni Fonoll. Veus d’ocells. Barcelona: Lynx Edicions, 2000

 

 

• Fa 13 cm de llargària total.
• Presenta colors variats.
• Cua curta i cap gros que adopta, sovint, una postura erta.
• Presenta unes taques blanques a les coberteres majors de les terciàries visibles en vol i quan està aturat.
• Ulls, potes i bec de color negre.
• A l'estiu, el mascle té el cap i el dors de color negre, unes taques blanques al coll, a les ales i al carpó i el pit rogenc.
• La femella és semblant amb uns colors més apagats i no tan contrastats.
• Els joves són més pàl·lids i no presenten el cap tan fosc com en els adults.

Cria a matollars, marines, vores de secans, pastures amb arbusts dispersos i clarianes de boscos (a l'hivern ocupa els mateixos hàbitats). 

Al març-juny el bitxac comú femella fa un niu vora el terra, amb molsa, herba i pèl, hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 14-15 dies i alimenta els pollets que en neixen durant 13 dies, amb l'ajut del pare, fins que aquests deixen el niu.

• És molt habitual de trobar-lo aturat dalt d'una branca, als cims dels branquillons, cables de telèfon, etc., espiant els insectes i aràcnids del sòl, que, com ell, viuen en terrenys oberts amb no gaire vegetació.
• És sedentari.