Exposició «Pilarín. 50 anys dibuixant per a tots» al Palau Robert de Barcelona, que es podrà visitar fins l’11 de setembre.
dimecres, 25 d’abril del 2012
XXVIII SALÓ DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL DE CATALUNYA
El XXVIII Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya obrirà les seves portes de l'1 a l'11 de maig al Pavelló Firal de Mollerussa. Us hi esperen 3.000 m2 dedicats exclusivament al llibre infantil i juvenil.
Si en voleu saber-ne més cliqueu l'enllaç: Programa
dilluns, 23 d’abril del 2012
dimecres, 18 d’abril del 2012
Un petit ocell
Ernest, és un petit ocellet que està molt enamorat, construeix un submarí per anar a veure la seva estimada. Malgrat els esforços res surt segons el previst ...
La festa d'aniversari de Cavall Fort
LA FESTA
22 d'abril
Parc de l'Estació del Nord de Barcelona
A partir de les 10.30 del matí i fins a les 7 de la tarda
Lectors, amics, col·laboradors, entusiastes... tots hi sou convidats!
Més informació
al programa d'activitats i a la la web de Cavall Fort
dimarts, 17 d’abril del 2012
SANT JORDI. 23 d'abril
| Sant Jordi és el patró de Catalunya i en aquesta diada es celebra el dia de la Rosa i el Llibre. Tots els carrers i places dels pobles i ciutats catalanes s’omplen de parades de llibres i roses. Tot i que no és un dia de festa laboral, la gent envaeix els carrers per passejar i viure aquesta jornada tan tradicional. La tradició de regalar roses prové de l’Edat Mitjana. Al palau de la Generalitat s’obsequiava amb una rosa a les dones que assistien a missa a la capella de sant Jordi. La rosa vermella, símbol de la passió, i l’espiga que l’acompanya, símbol de fertilitat, fa que sigui el millor obsequi per a la enamorada, però actualment també es regala a altres éssers estimats. Per altra banda, el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre. Així doncs, a Catalunya, aquesta jornada esdevé el dia dels enamorats on els homes regalen una rosa a les seves parelles i les dones un llibre. |  |
LA LLEGENDA DE SANT JORDI:
Diu la llegenda...
... que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar a la Princesa i a tota la població de Montblanc. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança. D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa d’una mort segura.
El rei, agraït, va oferir-li a la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu cavall blanc i va marxar.
Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.
Informació trobada al bloc Sortir amb nens
Un poema de la diada de Sant Jordi:
LA DIADA DE SANT JORDI
(Joan Maragall)
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
(...)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per'xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.
Un llibre per sant Jordi
Sant Jordi i el drac gandul
Autor:Kenneth Grahame
Editorial: Estrella Polar
Per a nens i nenes a partir de 8 anys
Tothom coneix la llegendària victòria de Sant Jordi contra el drac , però,i si en realitat no va anar així?
Sant Jordi i el drac gandul, va ser adaptat al cinema per Walt Disney Pictures.
Text de contraportada
¿Què passaria si Sant Jordi s’hagués d’enfrontar a un drac convençut que dos no es barallen si un no vol? Des de la seva publicació el 1898, Sant Jordi i el drac gandul ha captivat joves i grans amb aquesta història d’un drac enamorat de la vida i la poesia, que vol demostrar que ningú pot ser discriminat només per ser diferent. Keneth Grahame és un dels grans escriptors per a joves en llengua anglesa.
¿Què passaria si Sant Jordi s’hagués d’enfrontar a un drac convençut que dos no es barallen si un no vol? Des de la seva publicació el 1898, Sant Jordi i el drac gandul ha captivat joves i grans amb aquesta història d’un drac enamorat de la vida i la poesia, que vol demostrar que ningú pot ser discriminat només per ser diferent. Keneth Grahame és un dels grans escriptors per a joves en llengua anglesa.
ROSA DE SANT JORDI
Agafeu el paper Pinotxo de color vermell i el talleu creant fulles d’uns 30 o 35 cm. N’agafeu 6 o 7 i les col·loqueu una a sobre de l’altra. Comenceu a plegar-les com si volguéssim fer un acordió. Feu tants plecs com doni la llargada dels papers. Quan ja estigui tot plegat, agafeu el filferro que ens servirà per fer la tija. El plegueu just a la meitat del paper i el comenceu a enrotllar per tal que quedi fixat. Retallem les voreres dels papers encara plegats. Ara ja podem començar a obrir els “pètals” de la rosa. Obriu cada una de les parts com si fossin ventalls i després comenceu a separar les fulles de paper cap amunt. Veureu com la rosa va prenent forma i volum. Per últim, preneu una mica de paper de color verd i folreu la tija de filferro (així ens quedarà molt més bonica i protegida).  Amb la rosa ben oberta, de sobte, semblarà que hagi arribat la primavera a casa vostra!!! .  .. |  |
Per fer acròstics
Ara que arriba Sant Jordi us deixo un programa per fer acròstics
A restes brillants.
C amins d'art i natura,
A cabats de traçar.
N its amb llunes de plata,
C intes d'estels
E clipsis de dia,
S omni perdurable i etern!... V A C A N C E S.
Un acròstic és una composició poètica en què les lletres que ocupen determinats llocs (per exemple: les lletres inicials de cada vers) formen una paraula o frase.
Us atreviu a fer-ne, us proposo fer-ne amb el nom de l'escola: Jaume Balmes o bé la paraula biblioteca.
Si us animeu a fer-ne els podeu portar a la biblioteca i els penjarem. Us ho passareu molt bé!!!
Us en deixo dos de models.
V acances, terres d'aventura,
A restes brillants.
C amins d'art i natura,
A cabats de traçar.
N its amb llunes de plata,
C intes d'estels
E clipsis de dia,
S omni perdurable i etern!... V A C A N C E S.
Acròstic trobat al bloc de Poesia Infantil i Juvenil
 |
| Trobat al bloc de Transplutö |
dilluns, 16 d’abril del 2012
Whistleless
Un curtmetratge de Siri Melchior
La pel·lícula es va fer amb milers de pells de patata que van ser escanejades i utilitzades com textures de l'animació. Va ser una coproducció entre Trunk Animation de Londres i Tegnefilm Dansk a Dinamarca.
diumenge, 15 d’abril del 2012
Les estacions
A partir de la primavera, les il·lustracions cobren vida quan es transformen en el color i en el temps .
Seasons from Erica Haowei Hu on Vimeo.
Seasons from Erica Haowei Hu on Vimeo.
Guies i recomanacions de lectures. Sant Jordi 2012
S'acosta Sant Jordi i moltes vegades no sabem quin llibre regalar sobretot a nens, ací us deixo unes quantes guies per a nens de difererents edats.
Guia de lectura de BEC: biblioteques escolars de Cornellà
Infantils imaginació
Amunt i avall.
Resum : Amunt i Avall és la història d'un pingüí que vol aconseguir un somni per ell mateix: vol volar. Però descobrirà que no serà fàcil. Malgrat la voluntat d'emprendre aquesta aventura en solitari, el pingüí s'adonarà que els bons amics no es queden enrere.
Altra informació: Nens de 4 a 7 anys
Altra informació: Nens de 4 a 7 anys
Beto al Cesto de los deseos.
Altra informació: Nens de 8 a 10 anys
Dolça Picarol- La prova màgica.
Resum : La Gran Fada ha demanat a la Dolça Picarol i a les seves amigues que participin en una prova per saber si estan preparades per entrar a l' Escola Somnis Màgics. A la majoria de fades els encanta aquesta prova màgica, però la Dolça aviat s' adona que el seu somni de convertir-se en una fada diplomada podria no ser-se mai realitat....
Altra informació: Nens de 4 a 7 anys
La Rínxols d'or.
Altra informació: De 4 a 7 anys
Petita història d'un plantador de cases.
Resum : De petit, en Pau planta unes aglans en una clariana del bosc que, amb els anys, es converteixen en alzines. Llavors, en Pau n’entrellaça les branques, en fa una casa i se n’hi va a viure amb la seva família.
Altra informació: Nens de 8 a 10 anys
Altra informació: Nens de 8 a 10 anys
Què llegeixen els animals abans d'anar a dormir.
Resum : Als animals també els agrada llegir abans de dormir, però cadascun té les seves preferències...
Altra informació: Nens de 4 a 7 anys
Cortés, Jesús . La biblioteca fantàstica.
Resum : Samuel Tyker, sol i sense amics, comença una nova vida al poble desconegut de Sant Telm, però no sap que el destí l’ha escollit per a convertir-lo en el guardià i protector d’uns llibres tan sorprenents com perillosos, els llibres de la biblioteca fantàstica.
Altra informació: Nens de 11 a 13 anys
Resum : Samuel Tyker, sol i sense amics, comença una nova vida al poble desconegut de Sant Telm, però no sap que el destí l’ha escollit per a convertir-lo en el guardià i protector d’uns llibres tan sorprenents com perillosos, els llibres de la biblioteca fantàstica.
Altra informació: Nens de 11 a 13 anys
Fonseca, Javier . El cas del drac de foc vermell.
Resum : Al carrer de la Lluna número 25 apareixen taques a les parets, s'escolten udols estranys i es troben misterioses pintades de drac. Serà el fantasma del senyor Lope, que fa anys va viure a la casa? La Clara ho investiga, alhora que a l'escola preparen una gran festa medieval. Ella i els seus amics representaran la llegenda de Sant Jordi i el drac... amb música rap!.
Funke, Cornelia . Maleït i embruixat.
Matute, Ana María . El saltamontes verde y otros cuentos.
Altra informació: Nens de 11 a 13 anys
Sala i Vila, Carles . El rei Rodolí.
Altra informació: Nens de 11 a 13 anys
Valriu, Caterina . Plou i fa sol.
Altra informació: Nens de 8 a 10 anys
Infantils coneixements
Els misteris del sistema immunitari- Comprotegeix el nostre cos.
Resum : el llibre Els misteris del sistema immunitari. Com protegeix el nostre cos aborda en primer lloc els conceptes bàsics de la immunologia i el funcionament del sistema immunitari. La segona part de la publicació aproxima els estudiants a les malalties infeccioses, les autoimmunitàries i les reaccions al•lèrgiques per a concloure amb el paper de la immunoteràpia en el tractament del càncer.
L'ocell.
Altra informació: Combel editorial
La Monna Lisa.
Altra informació: Combel Editorial
Una altra recomanació feta per L'illa dels llibres
El llibre i la rosa será de nou un èxit editorial tenint en compte la gran acceptació amb la que compta el ratolí més famós del moment.
Stilton ha decidit retre un homenatge al Sant Jordi protagonitzant una història on no hi falten, llibres, roses i castells….. “Un perfum de primavera omplia l’aire: un ventet lleuger em pessigollejava el morro, el sol brillava, una parella de coloms festejava a l’ampit de la finestra del meu despatx i jo… jo sospirava pensant en una misteriosa rosegadora! Per sort, la meva germana Tea em va portar a la ciutat més alegre del món, Barcelona, a la descoberta de l’extraràtica Festa del Llibre i de la Rosa: la Diada de Sant Jordi!”
dissabte, 14 d’abril del 2012
Per Sant Jordi : Enric Valor i les seves rondalles
 |
| Il·lustració trobada a Poesia Infantil i Juvenil |
Si voleu saber qui era Enric Valor us deixo un enllaç a la seva Auca
Clica a l'enllaç i podràs jugar amb la : Història d'un mig pollastre
 |
| Trobat a la Wiki Contes del món |
Us deixo l'enllaç de Vilaweb que en podeu trobar més ronadalles d'Enric Valor.
dimecres, 11 d’abril del 2012
Un dia de conte 2012
Per a més informació: http://www.amicsdelconte.org/
Informació facilitada per: Tastalletres
dimarts, 10 d’abril del 2012
Picot garser gros a Camarasa
Aquests dies de vacances, malgrat les pluges, en els boscos tothom estava molt enfeinat i si no mireu aquest picot treballant per tenir el niu a punt... ha arribat la primavera!!!
Autor: Guido van Genechten
Il·lustrador: Guido van Genechten
Edició: Símbol, 2011
RESSENYA
=========
Genecthen vol fer un homenatge a la natura i presenta, més que una història, un inventari d’ocells.
És un llibre ideal per compartir o explicar a un grup d’infants perquè es presenta il•lustrat a sang amb imatges que ocupen l’ample de les dues pàgines. Cada cop que girem full, doncs, descobrim la imatge d’un ocell i el seu so característic: el txac txac del tord, el toc toc del picot garser, el parrup parrup de les tòrtores, l’op op del corb, l’uiit uiit del pit-roig... fins que després del qui qui ri qui del gall, l’orquestra del bosc esclata i canten tots els ocells alhora.
Informació del llibre trobat al bloc Al·lots, El petit príncep
Picot garser gros (Dendrocopos major) Picidae
Nom científic: Dendrocopos major
Família: Pícids.
Descripció: Ocell d'uns 23 cm de llarg, de plomatge negre amb grans taques blanques a les espatlles i blanc marronós per sota.
Les galetes són blanques amb una franja negra que va del bec cap al coll.
La part superior del cap és negra i té una taca vermella al clatell.
La cua és curta i forta, negra per sobre i també té una taca vermella per sota.
El bec és fosc, llarg i fort. Les potes són curtes; tenen 2 dits cap endavant i 2 cap endarrera.
Alimentació:
Menja insectes i larves que captura amb la seva llarga llengua. També menja llavors i baies.
Reproducció:
Fa el niu en troncs d'arbres, a 3-10 metres del terra.
Fa un forat d'uns 5-6 cm de diàmetre i uns 20-30 cm de profunditat.
La femella pon 4-6 ous blancs i el cova durant 13-16 dies. Els pollets són cridaners i comencen a volar cap als 21 dies.
Hàbitat:
Viu als boscos humits de la muntanya mitjana, tot i que també és present en alguns boscos de la Catalunya seca. També viu en alguns boscos de ribera.
No emigra i es queda sempre al mateix territori.
Costums:
Vola seguint una línia ondulada que puja i baixa; va tancant les ales de tant en tant.
Quan arriba al tronc d'un arbre clava les ungles a la fusta i s'aguanta amb la cua, quedant-se mirant una estona el seu voltant. Després puja en espira pel tronc cercant menjar entre l'escorça.
Altres informacions:
Acostuma a fer diferents forats al llarg de la seva vida. Viu uns 11 anys.
És un excel·lent grimpador i és capaç de pujar pel tronc amb rapidesa i facilitat.
Informació trobada al bloc Animals del nostre entorn
He trobat un llibre que parla d'entre altres ocells del picot garser i de la seva veu, és preciós.
La gran orquestra del bosc
Autor: Guido van GenechtenIl·lustrador: Guido van Genechten
Edició: Símbol, 2011
RESSENYA
=========
Genecthen vol fer un homenatge a la natura i presenta, més que una història, un inventari d’ocells.
És un llibre ideal per compartir o explicar a un grup d’infants perquè es presenta il•lustrat a sang amb imatges que ocupen l’ample de les dues pàgines. Cada cop que girem full, doncs, descobrim la imatge d’un ocell i el seu so característic: el txac txac del tord, el toc toc del picot garser, el parrup parrup de les tòrtores, l’op op del corb, l’uiit uiit del pit-roig... fins que després del qui qui ri qui del gall, l’orquestra del bosc esclata i canten tots els ocells alhora.
Informació del llibre trobat al bloc Al·lots, El petit príncep
dilluns, 9 d’abril del 2012
Fotografies de flors amb raigs X
El fotògraf Brendan Fitzpatrick ha realitzat aquests treballs a través de raigs X, els resultats són fotografies sorprenents i originals.
Trobat a la pàg www.xatakafoto.com
dijous, 5 d’abril del 2012
dimecres, 4 d’abril del 2012
Conferència: una escola nova per a una nova era, els 30 punts de Ferrière
Conferència: "Una escola nova per a una nova era: els 30 punts de Ferrière"
L'Associació de Mestres Rosa Sensat et convida el dissabte 14 d'abril a la presentació del document "En el centenari dels 30 punts de l'escola nova".
10:00h.- Conferència a càrrec de Joan Soler Mata, professor de la Universitat de Vic: "Una escola nova per a una nova era: els 30 punts de Ferrière".
11:00h.- Debat.
12:00h.- Presentació del document a càrrec d'Enric Vilaplana, Eloi Arisa i Fina Monell, del grup de treball REFEM L'ESCOLA.
12:30h.- Propostes per seguir treballant i cloenda.
10:00h.- Conferència a càrrec de Joan Soler Mata, professor de la Universitat de Vic: "Una escola nova per a una nova era: els 30 punts de Ferrière".
11:00h.- Debat.
12:00h.- Presentació del document a càrrec d'Enric Vilaplana, Eloi Arisa i Fina Monell, del grup de treball REFEM L'ESCOLA.
12:30h.- Propostes per seguir treballant i cloenda.
L’any 1912 es va fundar a Ginebra l’Institut Jean-Jacques Rousseau, una escola de ciències de l’educació on es van formar mestres i pedagogs catalans durant el primer terç del segle XX sota el mestratge de noms rellevants com Claparède, Bovet o Ferrière.
Amb aquest pretext, que coincideix en el temps amb l’inici de la sistematització del programa dels 30 punts de l’Escola Nova per part de Ferrière, l’Associació de Mestres Rosa Sensat organitza un acte, el dissabte 14 d’abril a partir de les 10 del matí, per a presentar el document "En el centenari dels 30 punts de l'escola nova", que anirà a càrrec d'Enric Vilaplana, Eloi Arisa i Fina Monell, del grup de treball REFEM L'ESCOLA.
Durant l’acte, el professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Vic, Joan Soler Mata, oferirà una conferència amb el títol "Una escola nova per a una nova era: els 30 punts de Ferrière".
L’Escola Nova és un moviment psicopedagògic sorgit a Europa a finals del segle XIX, que va arribar amb força a Catalunya durant els anys de la Segona República, i que va promoure una nova cultura de la infància i de l’escola com el “bon-lloc” on l’infant experimenta, imita, construeix, inventa, juga, treballa, crea, viu i aprèn.
Ferrière és el principal impulsor i animador del moviment des del seu Bureau International des Écoles Nouvelles (1899), la fundació de la Lliga Internacional de la Nova Educació (1921) i la participació en el Bureau International d’Éducation de Ginebra (1925).
El 1912, Adolphe Ferrière, de l'Institut Rousseau de Ginebra, va concretar els 30 punts de l'Escola Nova. Aquest moviment pedagògic era molt ampli i només calia complir 15 d'aquests principis per formar part del moviment:
"Els trenta punts de l'Escola Nova"
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
5. La coeducació.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura generla del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura genenral es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."
Eruga
LES ERUGUES
Les erugues tenen cossos llargs i segmentats i molts parells de "potes". S'alimenten voraçment de fulles, creixen ràpidament, solen mudar la pell quatre o cinc vegades, i eventualment es converteixen en capolls i després arriben a la forma adulta.
Les erugues tenen sis potes autèntiques (són hexàpodes) al tòrax, quatre potes falses als segments intermedis de l'abdomen, i a vegades una única parella de potes falses a l'últim segment abdominal.
Les erugues no respiren per la boca. L'aire entra dins llurs cossos a través d'una sèrie de petits tubets als costats dels seus tòrax i abdomen. Aquests tubets s'interconnecten dins el cos formant una xarxa traqueal.
Les erugues no tenen sentits molt desenvolupats. Enlloc de tenir ulls desenvolupats, el que tenen és sis minúsculs ullets o "ocelli" a la part baixa del cap. Confien en les seves antenes per trobar aliment.
Moltes espècies d'ocells i animals veuen les erugues com un suplement ric en proteïnes, de manera que les erugues han desenvolupat mètodes per protegir-se o camuflar-se. Aquests mètodes poden ser passius, actius, o els dos. Algunes erugues tenen grans "ulls falsos" cap al final de l'abdomen. Això és un intent de fer creure als predadors que el seu darrere és de fet el seu davant, donant-los una oportunitat de fugir "cap enrere" quan són atacats. Altres tenen una pigmentació corporal molt similar a la planta de la qual s'alimenten.
L'eruga verda
A onades camina l'eruga,
a onades de verd molt brillant,
i és turgent i glabra i poruga
i voraç, que ha de créixer en un any.
Quan s'afanya, fa riure, l'eruga,
amb el seu pas menut i onejant
i es desvia de massa poruga
encara no es tem un parany.
Fa equilibris de malabarista
quan canvia de bri; temptejant,
penja al buit -acrobàcies d'artista-,
cap per 'vall tot el cos en el tany.
O es revincla com braç d'artista
que alça pesos amb força i afany.
Ningú guanya la malabarista
en el verd exercici brillant.
Fins que un dia ja tipa i completa,
la calor d'estiu al tombant,
davalla dels brins satisfeta
i encara no és vella d'un any.
I es teixeix un capoll a bestreta
i s'esquinça la pell rebentant
i en surt una mòmia completa
que serà papallona d'enguany.
Josep Junyent i Rafart
Poema trobat a http://www.xtec.cat/~eescutia/lletres/
Google Art Project, més de 30 mil obres d'art en alta resolució
En http://www.googleartproject.com/com renoven el projecte amb noves funcionalitats i molt més contingut, amb eines anomenades Explorar i Descobrir que ens permeten trobar obres per període, artista o estil entre els diferents museus arreu del món.
Ara hi ha un total de 485 sales de museus entre les quals hi ha 46 obres amb resolució "gigapixel", ajudant a estudiar cada pinzellada,30,000 obres de 151 museus en 40 països, entre les quals podrem fer la nostra col·lecció personalitzada i afegir comentaris a cada pintura.
Ara hi ha un total de 485 sales de museus entre les quals hi ha 46 obres amb resolució "gigapixel", ajudant a estudiar cada pinzellada,30,000 obres de 151 museus en 40 països, entre les quals podrem fer la nostra col·lecció personalitzada i afegir comentaris a cada pintura.
Dos videos tutorials que ens poden ajudar a utilitzar Google Art Project.
National Gallery
Les web dels museus són una excel·lent font d'informació i formació per al món educatiu. La web de la National Gallery aporta un recurs molt interessant per a les àrees d'educació artística i anglès. Es tracta de les aportacions que fan els professors relacionades amb cada quadre. Al costat de cada un dels quadres que es visualitza ha un fitxer pdf amb la valoració, que sobre aquest, ha realitzat un professor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)