Squirrel Away

Squirrel Away from Mark Sheard on Vimeo.

DIRECTRIUS PER A LES BIBLIOTEQUES ESCOLARS

|Accés al document|

Segons publica el Departament d’Ensenyament, aquest és un “Document de referència per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya que exposa els serveis i recursos que n’haurien de proporcionar a la comunitat educativa. També presenta uns estàndards mínims aplicables als apartats de col·lecció, serveis, espai i personal.”

El venedor de fum

La dansa de les grues

Com cada any puntualment durant el mes de febrer, les grues tornen a visitar de pas, la llacuna de Gallocanta http://www.gallocanta.org/laguna.htm   . S'aturen  en aquest paratge per menjar i recuperar forces pel llarg viatge a Europa de l'Est i Finlàndia.



La imatge del vol dels estols de grues, de tornada de l’hivernació, ha quedat gravada en la nostra cultura mediterrània com a senyal de l’arribada de la primavera, com podem veure a l’Anacreòntica dedicada a la primavera. .


 En la versió d’en Frederic Renyé i Viladot (1878): .
 

Á LA PRIMAVERA
Mira com cuan apunta Primavera
Les Gracies roses broten
Y de la mar les ones suaus s’ amansan
Nada l’ ánech y va de pas la grua,
Lo sol resplandeix sense cap taca,
Les sombres de les bromes van fonentse,
Los trevalls dels mortals ufans s’ ostentan,
Los fruyts dels camps apuntan,
Brota del olivé la blanca capa
Y los sarments de pámpols se coronan;
Y lo fruyt esbargintse
Per dintre de les branques y les fulles
Per tot en flor esclata.

O en la versió de Carles Riba (1913), que ens va oferir en Ramon Torné Teixidó a Faventia:

De la primavera

Mira com a l’aparèixer la primavera les Gracies prodiguen les roses. Mira com les ones de la mar s’aplanen amb la bonança. Mira com l’ànec se capbuça, mira com la grua fa camí. Titan lluu ingenuament, les ombres dels núvols són empeses-(lluny), les obres dels mortalas llueixen. [La terra s'agença de fruits], es pinta el fruit de l’olivera; el licor del bromi es corona: entre les fulles, a través dels temps, el fruit floreix impacient.

 

 

 

 

Representació de La dansa, en video

Dia Mundial de la Poesia

• La poeta Zoraida Burgos

  
   
  Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933) és poeta i narradora. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s’inicia l’any 1970 amb l’obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D’amors, d’enyors i d’altres coses. Cal destacar també la seva obra en prosa(L’obsessió de les dunes, 1993) i la publicació de diversos llibres de narrativa infantil.

 

 

Només la veu
Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
—arena que sense pietat
llisca i no es detura—,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,

els contrallums opacs dels paisatges
                                              i les llunes surant sobre les aigües.
                                              Només la veu, el poema,
                                             dissol els temps dels verbs,
                                             sotmet l’oblit.
                                             El vers reté als dits el gest,
                                             el calfred intacte de la pell.

                                                                    Zoraida Burgos

Podeu descarregar el fulletó d’aquest any 2013 amb el poema de Zoraida Burgos i la seva traducció a 20 llengües diferents.

Amb aquesta publicació oferim la possibilitat, a tothom qui vulgui, de treballar el poema i les traduccions de cara a les activitats previstes per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

                              Descarregueu-vos el fulletó del Dia Mundial de la Poesia – 2013

Activitats a CerveraActivitats a Cervera

Dijous, 21 de març, 11h
Lloc: Biblioteca Comarcal Josep Finestres i Monsalvo
Celebració del Dia Mundial de la Poesia  amb una lectura de poemes oberta a la ciutadania on també hi participaran alumnes de l’Aula de Llengua de Cervera (que llegiran poemes en diverses llengües), del Centre L’Espígol, de l’Aula d’Adults, voluntaris per la llengua, autoritats de la comarca, etc.
És una iniciativa a la ciutat del Servei Comarcal de Català de la Segarra, del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), el Centre Municipal de Cultura, la Biblioteca Comarcal, el Consell Comarcal i la Paeria.

Keitaro Sugihara: il·lustrador japonès

 

 

Keitaro Sugihara: il·lustrador japonès, ies va graduar al Nagoya Zokei Junior College of Art & Design el 2001. Posteriorment va començar una carrera com a dissenyador gràfic.  

Des de 2007 resideix a Londres.

Va ser premiat a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya del 2009 per la seva magnífica obra. Actualment està exhibint la seva obra per museus de tot el món.

Un dels seus treballs més conegut és "SMALL WONDERLAND"/ "Petit país de les meravelles"
 
Small Wonderland from Graham Cross on Vimeo.

Aprendre a ser feliç a través de la lectura

Gemma Lienas ens parla sobre: La funció educadora de la literatura

Aprendre a ser feliç a través de la lectura: la funció educadora de la literatura, és l'eix central d'aquest vídeo produït per la Fundació Jaume Bofill i dintre de les accions de LECXIT.





 Trobat al bloc Biblioreport

Taronja

Ratolins a l'escola?

 Felting Dreams, és el nom que  Johana Molina va els hi va posar a aquests ratolins.

Us agraden?

.

.

.

.

.

.

.

 
   
 

Trobats al bloc La Foctoría Plàstica

Zootrop literari amb Roser Ros

Zootrop literari amb Roser Ros Dissabte 16 de Febrer a les 19h al MACBA L'escriptora Roser Ros proposa un itinerari inèdit per les obres de la planta 0 de la Col·lecció MACBA on convidarà als assistents a participar de suggerents jocs giratoris entre peces d'arts plàstiques i fragments literaris. Una manera diferent d'aproximar-se a l'art, aquesta vegada de la mà de la paraula i l'oralitat.                    Roser Ros ha escrit també textos per infants:     L’Abecedari. Barcelona : Timun Mas, 2001[Llegim a0] La Bella i la Bèstia. Barcelona : La Galera, 2000 [Contes per explicar] Contes de fil i cotó. Barcelona : Timun Mas, 2002 [Contes per explicar] El dia que les cançons van callar. Barcelona : Timun Mas, 2003 (llibre + CD) [I CD 1 ROS] L’elixir del sol. Barcelona : La Galera, 2004 [I3 24] L’enigma de les endevinalles. Barcelona : Timun Mas, 2005 [Jugar amb paraules] Els músics de Bremen. Barcelona : La Galera, 1999 [Contes per explicar] Els tres tambors. Barcelona : Tantàgo-ra, 2007 [I2 191] Col·lecció Nas de Barraca. Barcelona : Onda [Llegim a1] Col·lecció El sac. Barcelona : La Galera [I2 237] El cabàs de la fada Polifem, el cíclop El sabater i en Banyeta. Col·lecció Contes de tots colors. Barcelona : Espasa Calpe ; Rosa Sensat [I3 93] Contes d’animals Contes d’encantaments Contes d’enginys i altres trampes Contes sobre els orígens    Roser Ros: "Escoltar un conte et dóna coses que no trobes en una pantalla" Trobat a novetats 011 Tantàgora, Febrer 2013.

La LOMCE según Tonucci.

Feed Me - Simon's Cat

5es Jornades Biblioteques escolars

 

 Els dies 5 i 6 de març de 2013 se celebraran les 5es. Jornades de Biblioteques Escolars a Barcelona hi participarà entre altres Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i tutora dels estudis de Documentació de la UOC.

En la web de les jornades hi ha aquesta entrevista que m'ha semblat interessant.

Quin tipus de col·laboració seria important establir entre la biblioteca pública i la biblioteca escolar?  
Com que el desplegament del mapa de biblioteques públiques a Catalunya està en un punt molt avançat i es disposa, en general, de bons equipaments i de professionals bibliotecaris arreu del territori, penso que el vincle biblioteca escolar i biblioteca pública hauria de formalitzar-se institucionalment per reforçar-se mútuament.

Quines responsabilitats podrien adquirir cadascuna en un model de treball més coordinat?
Des de la biblioteca pública:

- La biblioteca pública de referència a la comarca/territori com a coordinadora de les polítiques de les biblioteques escolars. A la pràctica, això representaria crear, on no n’hi hagi, comissions de lectura pública i biblioteca escolar coordinades.
- La biblioteca pública com a punt de referència proper de les consultes tècniques de les biblioteques escolars de la seva àrea d’influència. Formalitzar mecanismes de consultoria i suport tècnic a les biblioteques escolars per part dels professionals bibliotecaris.
- La biblioteca pública, en coordinació amb els CRP, com a garantia d’una planificació estratègica per a les biblioteques escolars del seu entorn.

El retorn s’establiria de la manera següent:

- Les biblioteques escolars inclourien com a eix transversal una política de formació d’usuaris amb la seva biblioteca pública de referència.
- Les biblioteques escolars treballarien les polítiques de col·lecció conjuntament amb la biblioteca pública. Així mateix, es millorarien els canals de préstec interbibliotecari entre els centres educatius del territori.

Tenint en compte el context actual, quins serien els passos més urgents de les institucions culturals i educatives per facilitar el desenvolupament necessari de les biblioteques escolars?

Caldria buscar una política de biblioteca escolar adequada a cada territori i assegurar que les institucions en fan un seguiment adequat: cal avaluar la situació de les biblioteques escolars i assegurar-ne un pla d’actuació de llarga durada.

Des del meu punt de vista, el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars. Sense comptar amb subvencions ni grans mesures econòmiques al darrere.

Disposem de bones experiències de ciutats i municipis que es podrien extrapolar a part del territori. Caldria buscar una política de biblioteca escolar adequada a cada territori i assegurar que les institucions en fan un seguiment adequat: cal avaluar la situació de les biblioteques escolars i assegurar-ne un pla d’actuació de llarga durada. Per això penso que és bàsica la implicació de les biblioteques escolars i les biblioteques públiques de referència a cada territori. És una relació natural i possibilita que veuria reforçada l’acció d’ajuda que ofereixen molts CRP. Si formalitzem aquesta relació en mecanismes de coordinació de continuïtat, penso que tindrem una via interessant de treball.

Des del Servei de Biblioteques de la Generalitat trobaria necessari treballar les polítiques de formació d’usuaris, tutelar el bon desplegament dels mecanismes d’intercanvi i difondre polítiques d’R+D (d’impuls de la creativitat i la innovació) vinculades a les biblioteques escolars.

Quina hauria de ser, des del vostre punt de vista, la biblioteca escolar del futur?
 La que oferís el primer punt de referència bibliotecària positiu per a tots els infants del país. Per “positiu” entenc: una biblioteca que disposi d’una política ben elaborada de foment de la lectura; amb unes col·leccions i uns horaris adequats i una carta de serveis que inclogui els mínims necessaris.
La biblioteca escolar del futur no pot ser la mateixa que la de fa vint anys ni la d’ara: les biblioteques són organismes en evolució constant. És preocupant veure que en aquest país l’evolució de les biblioteques escolars ha estat molt desigual i, en termes generals, poc satisfactòria.

Trobada al bloc de les 5es jornades Biblioteques Escolars

El venedor de fum

Enigmes

Mireu quins enigmes:

Els enigmes són exercicis que treballen l’atenció, l’orientació, la comprensió lectora, la percepció, l’observació, el pensament, l’estructura espacial... 

Cal llegir amb molta atenció els enunciats i les instruccions.

 

CENTENARI SALVADOR ESPRIU

 

 

 Ja està actiu el portal de l’Any Espriu, on s’anirà             recollint tots els actes, iniciatives i documentació sobre l’autor: 

 

 

Si  voleu llegir alguna edició de l'obra d'Salvador Espriu, podeu anar a la web de la :

El Corpus Literari Digital  és una plataforma virtual que pretén recollir les digitalitzacions dels materials que constitueixen el patrimoni literari contemporani en llengua catalana, especialment del segle XX, per tal de contribuir a la seva preservació i difusió, i de fomentar-ne la investigació.
 

Aquesta pàgina ofereix les digitalitzacions de les primeres edicions de l'obra espriuana (narrativa, poètica, teatral i crítica) i també totes aquelles reedicions en què l'autor va introduir canvis sobre les versions anteriors, pràctica que Espriu va dur a terme sistemàticament, sempre que l'editor li'n va donar l'oportunitat.

 

 

 

 

Poesia

• Cementiri de Sinera, Barcelona, La Sirena, 1946

• Les cançons d'Ariadna, Barcelona, Óssa Menor, 1949

• Obra lírica, [amb la 2a ed. de Cementiri de Sinera i la 1a de Les hores i Mrs. Death], Barcelona, Óssa Menor, 1952

• El caminant i el mur, Barcelona, Óssa Menor, 1954

• Final del laberint, Barcelona, Atzavara, 1955

• Aproximació a tres escultures de Subirachs, Barcelona, Óssa Menor, 1960

• La pell de brau, Barcelona, Salve, 1960

• Obra poètica, Barcelona, Albertí, 1963

• Llibre de Sinera, Barcelona, Albertí, 1963

• Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs, a Qüestions de la vida cristiana, 37, 1967, **-**

• Setmana Santa, Barcelona, Polígrafa, 1971

• Formes i paraules, Barcelona, Edicions 62, 1975

• Per a la bona gent, Barcelona, El Mall, 1984

Prosa i narrativa

• El doctor Rip, Baracelona, Catalònia, 1931

• Laia, Barcelona, Catalònia, 1932

• Laia, Barcelona, Quaderns literaris, 1934

• Aspectes, Barcelona, Catalònia, 1934

• Miratge a Citerea, Barcelona, L.E.D.A., 1935

• Ariadna al laberint grotesc, Barcelona, Quaderns literaris, 1935

• Letízia i altres proses, Barcelona, Edicions de la La Rosa dels Vents, 1937

• Ariadna al laberint grotesc, Barcelona, Aymà, 1950

• Anys d'aprenentatge, Barcelona, Selecta, 1952

• Narracions, Barcelona, Edicions 62, 1965

• Narracions, 2a ed., Barcelona, Edicions 62, 1966

• Anys d'aprenentatge, 2a ed., Barcelona, Selecta, 1972

• Dibuixos (amb algun mot) sobre temes clàssics, Barcelona, Impremta Pulcra, 1976

• Les roques i el mar, el blau, Barcelona, El Mall, 1981

Teatre

• Primera història d'Esther, Barcelona, Aymà, 1948

• Antígona. Fedra, Palma de Mallorca, Moll, 1955

• Les veus del carrer, Barcelona, Concèntric, 1966

• Una altra Fedra, si us plau, Barcelona, Edicions 62, 1978

• Una altra Fedra, si us plau, Barcelona, Edicions 62, 1993

• D'una vella i encerclada terra, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1980

• Ronda de mort a Sinera, Barcelona, Empúries, 1985

 

Fons: Biblioteques particulars dels membres de l'Aula Màrius Torres, Biblioteca de Catalunya

Digitalitzacions: Servei de Reproducció d'Imatge de la Universitat de Lleida, AdHoc Synetic Systems

Agraïments: Sebastià Bonet i Espriu, Maria Lluïsa Espriu i Castelló, Grup 62

Si voleu escoltar  algun poema musicat de Salvador Espriu podeu clicar l'enllaç:

   Poemes musicats de Salvador Espriu

    

  

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 I si voleu saber més podeu clicar :

   Salvador Espriu. Lletra. UOC