Cercar en aquest blog

dimecres, 4 d’abril del 2012

Conferència: una escola nova per a una nova era, els 30 punts de Ferrière

 

Conferència: "Una escola nova per a una nova era: els 30 punts de Ferrière"

Dissabte, 14 de Abril, 2012

10:00h - 13:00h
L'Associació de Mestres Rosa Sensat et convida el dissabte 14 d'abril a la presentació del document "En el centenari dels 30 punts de l'escola nova". 

10:00h.- Conferència a càrrec de Joan Soler Mata, professor de la Universitat de Vic: "Una escola nova per a una nova era: els 30 punts de Ferrière".

11:00h.- Debat.

12:00h.- Presentació del document a càrrec d'Enric Vilaplana, Eloi Arisa i Fina Monell, del grup de treball REFEM L'ESCOLA. 

12:30h.- Propostes per seguir treballant i cloenda.
 
L’any 1912 es va fundar a Ginebra l’Institut Jean-Jacques Rousseau, una escola de ciències de l’educació on es van formar mestres i pedagogs catalans durant el primer terç del segle XX sota el mestratge de noms rellevants com Claparède, Bovet o Ferrière.

Amb aquest pretext, que coincideix en el temps amb l’inici de la sistematització del programa dels 30 punts de l’Escola Nova per part de Ferrière, l’Associació de Mestres Rosa Sensat organitza un acte, el dissabte 14 d’abril a partir de les 10 del matí, per a presentar el document "En el centenari dels 30 punts de l'escola nova", que anirà a càrrec d'Enric Vilaplana, Eloi Arisa i Fina Monell, del grup de treball REFEM L'ESCOLA.

Durant l’acte, el professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Vic, Joan Soler Mata, oferirà una conferència amb el títol "Una escola nova per a una nova era: els 30 punts de Ferrière".

L’Escola Nova és un moviment psicopedagògic sorgit a Europa a finals del segle XIX, que va arribar amb força a Catalunya durant els anys de la Segona República, i que va promoure una nova cultura de la infància i de l’escola com el “bon-lloc” on l’infant experimenta, imita, construeix, inventa, juga, treballa, crea, viu i aprèn.
Ferrière és el principal impulsor i animador del moviment des del seu Bureau International des Écoles Nouvelles (1899), la fundació de la Lliga Internacional de la Nova Educació (1921) i la participació en el Bureau International d’Éducation de Ginebra (1925).


El 1912, Adolphe Ferrière, de l'Institut Rousseau de Ginebra, va concretar els 30 punts de l'Escola Nova. Aquest moviment pedagògic era molt ampli i només calia complir 15 d'aquests principis per formar part del moviment:


"Els trenta punts de l'Escola Nova"
 
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

5. La coeducació.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura generla del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

12. La cultura genenral es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precediex mai.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen eun lloc rellevant en l'Escola Nova.

16. El treball individual del nen.

17. El treball col·lectiu o en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."