Cercar en aquest blog

dijous, 29 de setembre del 2011

La terra vista per astronautes



 Aquestes imatges de la terra van ser capturades per astronautes amb les seves càmeres dígitals i
 el Dr. Justin Wilkinson de l' equip d' astronautes de la NASA descriu aquests llocs especials amb anglès.

Trobat al blog Pasa la vida

dimecres, 28 de setembre del 2011

"La paraula en català que més estimo"

La nostra escola ens hem sumat a l'activitat proposada per Somescola.cat “La paraula en català que més estimo” en motiu del Dia Europeu de les Llengües, el 26 de setembre ( nosaltres ho vam fer el divendres 23, ja que  el 26 era festa major i no hi havia escola ) .
Tots els alumnes, professors han escrit la seva paraula preferida en català.








La setmana de les famílies a Cervera


La setmana de les famílies pretén crear un espai d’apropament, de coneixença,... on les diferents famílies es puguin relacionar, compartir experiències, exposar noves situacions o simplement crear vincles independentment de l’escola que vagin, l’edat, la cultura o l’origen. 

Aquesta setmana, liderada per la Paeria, el Consell Comarcal i les Ampes, s’inicia per primer cop el proper mes d’octubre, ofereix activitats adreçades a adults, infants i joves, docents i persones que tenen a veure amb la família. Des de xerrades i tallers adreçades a pares, mares, tiets, tietes, avis,.. fins activitats lúdiques per compartir i debats per pensar.

Esperem que la disfruteu força!!!

  El cartell on hi ha la proposta de les activitats que es realitzaran:

Cançó a la lluna

Josep Maria de Sagarra

Recordant Josep Maria de Sagarra







 Si cliqueu el seu nom  sabreu una miqueta més de la seva biografia i obra:

Una petita mostra dels seus poemes

 
El poema amb música de Lluís Llach



La lletra 
VINYES VERDES VORA EL MAR
 
Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l’userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
 


Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.





CANÇÓ DE BON MATÍ
 
Si tinc son, si no tinc son,
        prou la llevaria
una gota de la font
        a punta de dia.
Me’n vaig amb el pensament
        i el vestit de festa;
i duc entre dent i dent
        un brot de ginesta.
El bastó recargolat
        el cos m’apuntala;
passa un xiscle esparverat
        i el brunzir d’una ala.
La gràcia del dematí
        ve de mica en mica;
ara el sol no sol trair,
        i el tàvec no pica.
L’home que deixa el replà
        quan l’estel s’apaga,
cap veïna li dirà
        baliga-balaga.
Jo em llevo de matinet,
        esmorzar i beguda.
Ja trobo tirant pel dret
        la mata de ruda.
Ja trobo la Blancaneu,
        i la Carmesina;
adéu, Blancaneu, adéu!
        Ai, adéu, fadrina!
Tinc un ull espavilat
        i el desig que salta,
i una mica de pecat
        entre galta i galta.
Tinc tots aquests anys que tinc
        dintre de les venes;
però encara no m’avinc
        a penes i penes.
Vés-te’n, gratapalles d’or,
        vine, alosa mansa...
Arrupida al fons del cor
        porto l’esperança!
 


Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.

dimarts, 27 de setembre del 2011

El gal més famós

Mireu avui a Info K he trobat aquesta notícia. Val la pena!!!

 S'han venut 350 milions d'àlbums de l'Astèrix i l'Obèlix




L'Astèrix, el seu bon amic Obèlix, el druida Panoràmix o el professor Asurancetúrix estan de celebració. En poc més de 50 anys de vida, han venut 350 milions d'àlbums. Per celebrar-ho, en comptes de menjar-se un bon senglar, han rebut un trofeu.


Però no l'han recollit ni l'Astèrix ni l'Obèlix, sinó l'Albert Uderzo, dibuixant de totes aquestes peripècies, i la filla de Renné Goscinni, que era l'escriptor dels textos i que va morir fa molts anys. Plegats, Uderzo i Goscinni van crear aquest món situat a l'any 50 abans de Crist. Des d'un petit poblet de la Gàl·lia, l'actual França, l'Astèrix i l'Obèlix fan miques l'exèrcit romà, que els vol conquerir.

Per conèixer l'origen d'aquests còmics hem de viatjar 52 anys enrere: el 29 d'octubre de 1959. El mateix dia que sortia a la venda la revista infantil "Pilote". A la pàgina vint: la primera historieta de l'heroi gal. Va tenir tant èxit, que dos anys més tard va aparèixer el primer àlbum: "Àstèrix, el gal". Des de llavors se n'han editat 33 i l'Astèrix i l'Obèlix han parlat en més de 100 llengües diferents.

Ara que ha complert 84 anys, Uderzo, un dels pares d'aquests dos herois, ha decidit jubilar-se... Molta gent tenia por que això signifiqués dir adéu a l'Astèrix. Però no serà així, perquè s'acaba de saber que està buscant successor. De moment, però, encara no en sabem el no

dimecres, 21 de setembre del 2011

Martinet Ros amb un Grill-talp al Delta de l'Ebre

Martinet Ros  (Ardeola ralloides) Ardeidae + Grill-talp (Gryllotalpidae)

Martinet Ros i  Grill-talp

Aquest martinet ros avui ha estat de sort, pot fer un bon àpat, ha  caçat un grill-talp que per cert no ha tingut la mateixa  sort i no s'ha pogut escapar de la gana del martinet.

El grill-talp, aquest petit insecte que porta a la boca el martinet ros, igual és un dels soldats de l'exercit del Geronimo Stilton que va participar en l'àtac. Si  llegiu el llibre i ho descobriu, ens ho podeu fer saber.


L'ATAC DELS GRILLS TALP



L'ATAC DELS GRILLS TALP

GERONIMO STILTON SUPERHEROIS 3
STILTON, GERONIMO
Editorial GRUP 62 INFANTIL, JUVENIL
Any d'edició: 2011
Pàgines:192
Narrativa 8-12 años


No hi ha res impossible per als Superherois!

Per fi han arribat!
Amb els superpoders defensen Muskarrat City de les Rates de les Clavegueres. Són invencibles... són els Superherois!

Text de contraportada

Una apagada general ha deixat Muskarrat City a les fosques. Els Superherois s’afanyen a solucionar l’emergència: un exèrcit de grills talp, petits insectes excavadors, estan devorant els cables elèctrics de la ciutat. Serà un nou atac organitzat per la Banda dels Pudents? O bé és tracta d’un nou enemic que planta cara als Superherois?

dimarts, 20 de setembre del 2011

dilluns, 19 de setembre del 2011

Família i Escola

En aquesta nova Web hi podem trobar recomanacions per a les famílies, l'escolarització a Catalunya .....
 

 
 

diumenge, 18 de setembre del 2011

La sega de l' Arròs del Delta

La sega de l'arròs abans i ara

"El segar era l’activitat més laboriosa de quantes es realitzaven als arrossars. Començava a l’agost amb els arrossos més primerencs i s’acabava quan es podia. Depenia dels temporals, de les dificultats i de la quantitat de gent disponible.

En el moment de segar es desplaçava al Delta gent de tota la Mediterrània. Colles i colles de segadors que arribaven amb el Carrilet, amb les bicicletes enganxades als suports que portaven els vagons fora; de vegades les bicicletes no cabien i les portaven en vagons de càrrega: era tot un espectacle. Masos, masets, casetes, barraques i, fins i tot, els pallers, s’omplien d’homes que venien a segar. El Delta es convertia en un formiguer de persones.

En la tasca de segar, cal nomenar la figura de l’aiguader que era el que portava l’aigua als segadors, ja que era una tasca dura i provocava molta deshidratació. Preferentment eren nens, dones o algun home gran.

Al segar, per evitar que l’aigua toqués les espigues, es deixaven els arrossars amb molt poca aigua i era possible, amb una mica d’habilitat, agafar trenques amb les mans, feina a la que es dedicaven amb molta cura, quasi bé tots els nens del poble".


Informació trobada a Festa.Catatalunya.cat

L'arròs ja està a punt de segar.


Ha començat la sega de l'arròs i les aus aprofiten per capturar insectes

Una segadora d'arròs.

De la segadora al remolc del tractor.




Edu3.cat     
                                               

Video trobat :http://www.edu3.cat/Edu3tv

 La festa de la Sega

El 2011 és un any especial per a la gent del Delta. Es compleixen 10 anys de la primera festa organitzada per commemorar els cicles de l’agricultura de l’arròs. Aquella primera festa de la plantada de l’any 2001, tot i que no va destacar per una gran afluència de gent, es va convertir en un homenatge al territori i als seus avantpassats que es mantindria any rera any.
Ja instal·lats de ple en el 2011, el 18 de setembre se celebra la Festa de la Sega. A les 10.00h. tindrà lloc la desfilada de carros i carretes direcció les barraques de Salvador, a les afores de Deltebre. Allà tindrà lloc la demostració de sega a l’estil tradicional. Primer ho faran els segadors experimentats i, després, els que vulguen iniciar-se en la matèria.
Un cop s’hagi segat l’arròs, els experts ensenyaran al públic una sèrie de tècniques relacionades amb la sega: batre a pota, erar, picar en cadup o envasar. Després tindrà lloc l’actuació de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries i la colla sardanística i de jotes de Deltebre.
Per rematar la jornada, tindrà lloc un dinar popular al mateix lloc on es podrà degustar un menú fet amb productes de la terra com musclos a la marinera, recapte d’arròs, col i fesols, i ou ferrat amb baldana i samfaina. Acompanyat de pa, pastisset, begudes i cafès, per només 10 euros.
Per un dia semblarà que no han passat tants anys des que el Carrilet arribava al Delta ple de gent per començar la sega!

Autoria:Surtdecasa.cat

Tic tac. formas de enseñar vs. maneras de aprender

M'agradat molt aquesta presentació de les noves tecnologíes.

Tic tac. formas de enseñar vs. maneras de aprender
View more presentations from Carmen González

 Presentació feta per Carmen Gonzalez, trobada en el seu blog: Una tiza y tú

El castell del rei


For The King from Idefagskolen on Vimeo.

dimecres, 14 de setembre del 2011

L'aranya




...Pique nique...
  Què pretén l´ aranya...?


El cine NIC




 Molts anys abans de l'invent del Cine Nic, la il·lusió dels nens i les nenes de projectar imatges a casa ja era possible amb les llanternes màgiques d'ús domèstic o de joguina. Aquests aparells projectaven imatges pintades o impreses sobre una placa de vidre i, quan va aparèixer el cinema, es va incorporar una senzilla pel·lícula de 35 mm perforada (amb maneta i un mecanisme de tracció molt simple) per ser projectada amb aquest aparell.


 Tot i així, la veritable joguina cinematogràfica, per difusió i popularitat, fou un nou aparell creat i produït a Catalunya per l'empresa Proyector NIC, SA. És el popular Cine Nic, patentat a Barcelona el 25 d'abril de 1931 pels germans Nicolau Griñó. Consistia en un simple projector d'imatges que tenien un moviment de només dos temps. Les imatges estaven dibuixades horitzontalment sobre una banda de paper vegetal o translúcid en dues línies: la de dalt corresponia a una part del moviment i la de baix, a la segona part. Un obturador mòbil anava alternant la imatge superior i la inferior a la pantalla. Una maneta feia girar al mateix temps l'obturador i arrossegava horitzontalment i lentament la banda amb les imatges. Un sistema molt simple de projecció d'imatges animades que es va anar adaptant als nous avenços tecnològics del món del cinema i la imatge. Així, si el primer projector, del 1931, era mut, el 1934 ja se'n construeix un de sonor que combina la projecció d'imatges amb el so d'un petit gramòfon situat damunt l'aparell. El 1951, se'n llança un nou model, el Nic TV, que projecta les imatges sobre una pantalla que forma part del xassís de l'aparell. I el 1969, el Super Nic Electromátic, que funcionava amb un motor elèctric.
L'èxit del Cine Nic fou rotund: es calcula que entre el 1931 i el 1974 se'n van produir milions a tot el món. El Cine Nic va suposar per a molts nens i nenes descobrir la màgia de fer cinema, i no només pel fet de poder projectar imatges en moviment, sinó també per la possibilitat de crear pel·lícules i històries a través del dibuix i la seva animació. I alguns d'aquests nens i nenes, de grans, van fer del cinema la seva professió...
L'any 1974, l'empresa Proyector Nic, SA tancà les seves portes. Anys més tard, el col·leccionista Tomàs Mallol va adquirir tots els elements que quedaven a la fàbrica: aparells, prototipus, patents, documents d'empresa, etc., que passaren a engruixir la seva col·lecció d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics. El 1994, l'Ajuntament de Girona va comprar la Col·lecció Tomàs Mallol amb l'objectiu de crear el Museu del Cinema, que obrí les seves portes, a Girona, el 8 d'abril de 1998. Actualment, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol conserva el que es pot considerar com el fons de Cine Nic més complet que existeix, una part del qual es pot veure a la seva exposició permanent.

Informació trobada a Cromosoma

Documental sobre el cinema NIC d'en Joan Mallarach


Watch El Cine NIC in Animation  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

dilluns, 12 de setembre del 2011

Sabater



Nom científic: Gerris najas.

Família: Gèrrids.


Descripció:
Insecte petit (0,6-1,6 cm), de cos allargat de color marró fosc, amb potes primes i llargues que en la part final estan recobertes de pèls que repel·leixen l'aigua.
El pes del cos reposa repartit entre les potes del darrera i les del mig.
Té 2 antenes desenvolupades.

Alimentació:
Menja petits animals que cauen sobre la superfície de l'aigua.

Reproducció:
La femella pon els ous sobre plantes submergides dins l'aigua o els insereix dins de la tija d'una planta.

Hàbitat:
Viu en basses, rierols, rius i llacs.


Costums:
Es mou contínuament i amb rapidesa "patinant" sobre l'aigua.

Altres informacions:
És molt fàcil veure grups de sabaters movent-se en qualsevol bassa o rierol.

Informació de la web plantes i animals del nostre entorn

Club de lectura KIRICO.

Una  iniciativa del ClubKirico .
Una proposta interessant.


 

               

EL PODER DE L' IMAGINACIÓ!!!



Deixa volar l'imaginació i tot serà possible...

BIBLIOTICS - Recursos educativos

9 motius per defensar la immersió lingüística


Somescola.cat, la plataforma que agrupa la comunitat educativa i altres entitats del país, ha penjat a internet un vídeo per promocionar la immersió. El muntatge s'ha difós coincidint amb l'inici de curs i en plena polèmica per l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ha estat una arrencada de curs reivindicativa. Aquest dilluns al matí, moltes escoles han penjat el cartell difós per Somescola amb el lema: "Per un país de tots, l'escola en català".
En el vídeo, nou joves fills de pares no catalano-parlants donen bons motius per reivindicar l'escola en català. El vídeo l'ha elaborat Òmnium Cultural Anoia.
Trobat al diari ARA


Som Escola from globaproduction.tv on Vimeo.

L'escola en català

diumenge, 11 de setembre del 2011

Primer dia d'escola, primer dia de la biblioteca

Calendari del curs escolar a la Biblioteca i uns quants poemes per començar. 

Un bon començament, oi?




Uns quants poemes dedicats a la Biblioteca:





Abecedari de la Biblioteca
(Júlia Costa)

Arbre de tardor, cada fulla un somni,
Boira de llegendes i de bells instants,
Cançons dels joglars d’antigues muntanyes,
Dunes del desert i sorrals llunyans.
Enigmes, misteris, una endevinalla,
Fars en la tempesta de l’avorriment,
Goges, dones d’aigua, minairons i bruixes,
Hostals dels camins, on dorm el present.
Imaginació, vestida de plata,
Jocs per a les tardes de pluja o de fred,
Llum de lluna tendra, tinta de nit fosca,
Monstres, gegants, ogres, bous d’en Patufet.
Noves cantarelles i noves rondalles,
Or al cofre ocult d’un pirata bo,
Poemes d’avui, per als nous poetes,
Quimeres, meduses, i un peix volador.
Romanços que canta un noi sense pressa,
Silenci! Que passa, l’àngel dels lectors,
Torres encantades, castells i princeses,                                   
Urpes de tarasca i vaixells als ports.
Vinyetes de còmic damunt murs de pedra,
Xemeneies blanques, fum de tots colors,
Zum-zum de l’abella, a un llibre de flors...

...lletres i paraules, a la biblioteca,
meva, teva, nostra, plena de tresors.

A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca


In the  library / En la biblioteca (Ilustración de Rie Nakajima)


Els llibres
(Joana Raspall)

Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.


Poemes i imatges trobades als blog de Pinzellades al món i Poesía Infantil i Juvenil

Biblioteques imprescindibles

Library for all / Biblioteca para todos (ilustración de Quetin Greban)
(Source: bibliocolors.blogspot.com)
 
Una bona manera de començar el nou curs escolar és valorar la importància que tenen les biblioteques  .
Llegint aquest estiu  vaig trobar un article d'opinió al diari el Periódico.cat d’Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque,  sobre: el paper de la biblioteca clau en el tractament de la competència informacional i em va semblar adient publicar-ho al bloc de la biblioteca de l'escola.

Es pot entendre la 'societat xarxa' com una estructura social conformada per xarxes d'informació, que són possibles gràcies a les tecnologies de la informació. Si no volem amagar el cap sota l'ala, la societat actual vol conèixer i usar les noves tecnologies de la informació en àmbits molt diferents, i, sobretot, demana saber què cal fer amb la informació obtinguda en un entorn sempre canviant. Aquestes són les noves competències de la societat de la informació. Per aquest motiu, el segle XXI exigeix peremptòriament el domini d'habilitats, actituds i coneixements específics en l'ús de la informació. I és aquest un nou repte educatiu: ensenyar a treballar la informació, a buscar-la, a tractar-la, a assimilar-la, a comunicar-la. El paper de la biblioteca és clau en el tractament d'aquesta competència, sobretot perquè entre les quatre parets d'una biblioteca s'activa un curiós procés bioquímic, que succeeix quan un usuari és capaç de metabolitzar la informació i de transformar-la en coneixement. Amb aquest acte tan senzill, tan biològic, tan domèstic, qualsevol persona pot començar un procés de creixement personal molt profund. La informació ens pot donar poder, és veritat, però el poder sovint està al servei de la mentida, de la vanitat i dels interessos personals, que no són els col·lectius. Només el coneixement ens farà lliures. Aquest impuls de saber és etern i innat, i és l'acte més sofisticat que un ciutadà pugui iniciar mai. I la primera guspira de tot això, repeteixo, es pot activar a la més humil de les nostres biblioteques.


EL PERIÓDICO

diumenge, 4 de setembre del 2011

Amor real i minúscul


Comença l'escola, s'acaba l'estiu i el paisatge ,els petits animalons.. tot canvia. Però aquesta petita història d’amor  demostra que, pels petits habitants d’aquest planeta, la vida també pot ser més senzilla del que ens  imaginen.

Cuereta blanca a Balaguer


Cuereta blanca Balaguer

Nom científic: Motacilla alba.

Família: Motacíl·lids.

Descripció:
Ocell que fa uns 18 cm de llargada, de llarga cua i de coloració blanca, grisa i negra.
El mascle té la part superior del cap de color negre, la cara blanca i la gorja negra. El dors és grisós i la panxa blanquinosa. Les ales són negres amb línies blanques.
La cua també és negra.
La femella és més grisosa.

Alimentació: Menja insectes i aràcnids.

Reproducció: Fa el niu en escletxes de les roques i també en forats d'edificis. El recobreix amb pèls, llana i plomes.
La femella pon 5-6 ous i els incuba entre 12 i 14 dies.
Els pollets marxen del niu al cap de 4 setmanes.

 Hàbitat:
Viu prop de rierols, horts i zones amb vegetació baixa; també abunda en zones habitades.

Costums:
Camina amb rapidesa movent el cap i la cua de manera molt elegant.

Altres informacions:
Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori on crien; però també n'hi ha que migren.
Viu uns 5 anys.


Cuereta blanca

Ella es queixa rabiüda, 
que té el pèndol mal posat,
perquè no pot baixar el cap
que no se li alci la cua. 
     
             Jordi Pere Cerdà

Cuereta groga a Belianes

Cuereta groga a Belianes


Nom científic: Motacilla flava.

Família: Motacíl·lids.

Descripció:
Ocell que fa uns 16 cm de llargada.
El mascle per sobre és de color verd marronós i per sota groguenc.
El cap és de color gris amb una franja blanquinosa per sobre de l'ull. La gola també es blanca.
La cua és llarga i marronosa, amb els marges blancs.
La femella té els colors més apagats.

Alimentació:
Menja mosques, larves, cucs i altres insectes.

Reproducció:
Fa el niu en un forat del terra, amb herba seca i petites arrels. El recobreix amb pèls.
La femella pon 5-6 ous de color gris clar amb taques groguenques i els incuba uns 13 dies.
Els pollets comencen a volar al cap de 17 dies.
Fa 1-2 cries cada any.

Hàbitat:
Viu en zones humides properes a l'aigua com aiguamolls, prats i marges de rius.

Costums: Camina amb rapidesa movent el cap i la cua de manera molt elegant.

Altres informacions:
A la tardor emigra a l'Àfrica on passa l'hivern, retornant la següent primavera.
Viu uns 5 anys.



Cuereta groga

Filla del cel, allà, la poesia,
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir.
Oh veu del rossinyol!, tu em descobries
mons de bellesa, soledat i cel;
en aquell punt, dins l'ànima naixies,
meravellós, inconegut anhel. 


Joan Vinyoli, del poema "D'una terra

dissabte, 3 de setembre del 2011

TACHAAAN!


TACHAAAN! from Rafikisland on Vimeo.

Petjades fòssils de dinosaures (Alberola)

Tot passejant pel poblet d'Alberola uns veïns molt amables ens van ensenyar un caminet tot ple de petjades de dinosaures.
Ens van dir que el professor Antoni Lacasa Ruíz va fer un estudi d'aquestes ignites,  que els hi va dir que podríen ser d'un dinosaure de la segona fase i  rumiant.  


El poble d’Alberola fou fundat entre els segles XI-XV quan s’abandonà l’antic Vilot situat just a l’altra banda del barranc. El poble actual encara conserva bona part del seu traçat original amb una plaça central a la qual, fins fa uns anys, solament s’accedia a través d’una arcada o “sotinya”, i un únic raval.

Uns 8 km a llevant de Tragó, és emplaçat en un coll entre les serres de Cérvoles i de Montdeví, partió de les conques de la Noguera Ribagorçana i del riu de Farfanya, per on passa el camí de Tartareu. 


Situació en el mapa

Informació de la Web de Ós de Balaguer 
Fotos cedides per J.Martín

Art amb vegetals

Cova del Cogulló

La cova es troba prop del cim del Cogulló (Vilanova de Meià). Per pujar cal agafar una pista que surt de la Font Blanca, i no deixar-la fins al final, al cim del Cogulló. A uns 200 m del cim, en direcció Est es troba la Cova.
Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos.




Les pintures varen ser localitzades per J.R. González Pérez i J.I. Rodríguez Duque l'any 1982. El seu estudi i publicació fou realitzat per L. Díez-Coronel un any després.
Durant l'any 1986 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil esquemàtic i restes de pigment. La tècnica utilitzada és de traç simple i els colors són el vermell, el castany-vermellós i el vermell-castany fosc.

La figura principal

Restes de pintures

Restes de pintures


Impressionant la vista des de la cova, oi?
Situació en el mapa

Informació trobada a ALOSdeBALAGUER.COM 
Fotos cedides per J.Martín


divendres, 2 de setembre del 2011

Capsigrany (Lanius senator)

Capsigrany (Alós de Balaguer)
Nom científic: Lanius senator.

Família: Lànids
Descripció:
El capsigrany és un ocell que fa al voltant de 18 cm de llargada.
El mascle té la part superior del cap i el clatell de color castany vermellós amb una franja fosca sobre els ulls que sembla una màscara; pel dors és de color negrós amb una franja blanca i per sota és blanquinós. La cua és fosca amb el carpó blanc.
La femella és de coloració més apagada.

Alimentació:
Menja petits ocells, sargantanes, insectes, aranyes i cucs de terra.

Reproducció: Fa el niu amb arrels i branquetes en arbustos o arbres assolellats; el folra amb llana, pèls i plomes.
La femella pon 5-7 ous verdosos amb taques marronoses i els incuba durant 15 dies.
Els pollets comencen a volar al cap d'uns 20 dies, però encara són alimentats pels pares durant 2 o 3 setmanes, fins que aprenen a caçar.

Hàbitat: 
Viu en zones boscoses o amb abundància de matolls; també en camps de cultiu d'arbres fruiters. Li agrada les àrees assolellades i evita les humides.
Costums: Acostuma a clavar els insectes que captura en les punxes d'alguns arbres o arbustos espinosos.

Altres informacions:
Viu entre 3 i 5 anys.
És un ocell que podem trobar a Catalunya des de l'abril fins al setembre; els mesos freds emigra a l'Àfrica.





Pla d'impuls a la lectura

Photobucket
El Departament d’Ensenyament, amb l’objectiu de lluitar contra el fracàs escolar, reforçarà el domini de la lectura a través del Pla d’Impuls de la Lectura en totes les àrees i matèries com a eina d’aprenentatge. Així ho ha anunciat aquest migdia la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant una intervenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, on ha participat a l’acte sobre la figura literària de Joan Maragall en l’any del seu centenari.

El Pla d’Impuls de la Lectura que està elaborant Ensenyament tindrà 3 eixos principals:
 
  • L’aprenentatge de la lectura, on es desenvoluparà la capacitat de llegir, comprendre i analitzar textos. L’objectiu és analitzar la forma d’ensenyar a llegir i amb quins materials es fa.
  • L’ús de la lectura per l’aprenentatge: un cop assolida la lectura, desenvolupar la capacitat d’usar-la com a eina d’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements,
  • L’hàbit lector: desenvolupar l’hàbit de llegir i desvetllar els gustos personals per gaudir de la lectura.
 
Aquest pla es desenvoluparà fins el 2014 i es concretarà a cada servei territorial amb una actuació per 45 àrees geogràfiques en 4 nivells d’actuació:
 
  • Centres de referència. Els centres amb pràctiques excel·lents actuaran com a centres de referència i aplicaran un Pla de lectura.
  •  Centres prioritzats per a l’Impuls de la Lectura. Cada curs es seleccionaran centres per àrea geogràfica amb resultats baixos en llengua en què es desenvoluparà una acció d’assessorament i formació.
  • Centres amb intenció d’elaborar un Pla de Lectura
  • Centres d’implementació progressiva d’actuacions d’impuls de la lectura. Centres ordinaris que rebran actuacions generals de suport per incorporar, de manera progressiva, actuacions concretes per tal de millorar la competència lectora del seu alumnat.
Podeu anar a aquest  Enllaç,   per estar més ben informats
 

Un passeig amb bicicleta

Un passeig amb bicicleta a la ciutat de Compostela mitjançant un booktrailer de David Pintor, per recordar les vacances que la majoria hem acabat.
  Acompanyament musical d'Eliane Elías.



Trobat al bloc: i con i