Picot garser gros (Dendrocopos major) Picidae
Nom científic: Dendrocopos major
Família: Pícids.
Descripció: Ocell d'uns 23 cm de llarg, de plomatge negre amb grans taques blanques a les espatlles i blanc marronós per sota.
Les galetes són blanques amb una franja negra que va del bec cap al coll.
La part superior del cap és negra i té una taca vermella al clatell.
La cua és curta i forta, negra per sobre i també té una taca vermella per sota.
El bec és fosc, llarg i fort. Les potes són curtes; tenen 2 dits cap endavant i 2 cap endarrera.
Alimentació:
Menja insectes i larves que captura amb la seva llarga llengua. També menja llavors i baies.
Reproducció:
Fa el niu en troncs d'arbres, a 3-10 metres del terra.
Fa un forat d'uns 5-6 cm de diàmetre i uns 20-30 cm de profunditat.
La femella pon 4-6 ous blancs i el cova durant 13-16 dies. Els pollets són cridaners i comencen a volar cap als 21 dies.
Hàbitat:
Viu als boscos humits de la muntanya mitjana, tot i que també és present en alguns boscos de la Catalunya seca. També viu en alguns boscos de ribera.
No emigra i es queda sempre al mateix territori.
Costums:
Vola seguint una línia ondulada que puja i baixa; va tancant les ales de tant en tant.
Quan arriba al tronc d'un arbre clava les ungles a la fusta i s'aguanta amb la cua, quedant-se mirant una estona el seu voltant. Després puja en espira pel tronc cercant menjar entre l'escorça.
Altres informacions:
Acostuma a fer diferents forats al llarg de la seva vida. Viu uns 11 anys.
És un excel·lent grimpador i és capaç de pujar pel tronc amb rapidesa i facilitat.
Informació trobada al bloc Animals del nostre entorn
He trobat un llibre que parla d'entre altres ocells del picot garser i de la seva veu, és preciós.
La gran orquestra del bosc
Autor: Guido van GenechtenIl·lustrador: Guido van Genechten
Edició: Símbol, 2011
RESSENYA
=========
Genecthen vol fer un homenatge a la natura i presenta, més que una història, un inventari d’ocells.
És un llibre ideal per compartir o explicar a un grup d’infants perquè es presenta il•lustrat a sang amb imatges que ocupen l’ample de les dues pàgines. Cada cop que girem full, doncs, descobrim la imatge d’un ocell i el seu so característic: el txac txac del tord, el toc toc del picot garser, el parrup parrup de les tòrtores, l’op op del corb, l’uiit uiit del pit-roig... fins que després del qui qui ri qui del gall, l’orquestra del bosc esclata i canten tots els ocells alhora.
Informació del llibre trobat al bloc Al·lots, El petit príncep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada