Un programa per jugar els més petits : kidbox
Cercar en aquest blog
dimecres, 30 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
Biblioteques escolars de Galícia
Aquest vídeo presenta algunes de les biblioteques escolars de Galícia. Aquest es va presentar al Congrés Biblioteques Escolars en Trànsit celebrat a Santiago de Compostela fa pocs dies.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Jocs educatius i divertits
diumenge, 20 de novembre del 2011
Juguem pintant i fent collage
Us deixo dos programes per poder pintar i els videos explicatius, ah i també un per poder fer collages
Que passeu una estoneta ben divertida!!!
Pintar (cliqueu)
Pintar (cliqueu)
Fem collage (cliqueu)
Que passeu una estoneta ben divertida!!!
Pintar (cliqueu)
Pintar (cliqueu)
Fem collage (cliqueu)
dissabte, 19 de novembre del 2011
Dia universal de la infància
Demà 20 de novembre és celebra el DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA, en commemoracióde l'aprovació de la Convenció sobre els DRETS DE L'INFANT, tant oblidats en molts llocs del nostre món.
Us deixo algunes activitats que us ajudaran a saber-ne una miqueta més.
Unicef : Pocoyó i els seus amics ens ensenyen els drets de la infància
Edu365.cat : 20 aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants “ Coneix els teus drets”
Música:‘L’himne de l’alegria’ en versió titella
Els ninots creats per Jim Henson i l’Himne de l’alegria de Beethoven? Aquest divertidíssim vídeo demostra, que és possible interpretar una cançó amb només una síl·laba. Som-hi, doncs! Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Miiii Mi-Mi.
Trobat al diari Ara
Un ‘diccionario visual’ en el cerebro acelera el reconocimiento de palabras al leer
El estudio se ha presentado en el congreso ‘Neuroscience 2011’
Una persona con capacidad de lectura normal puede captar una palabra increíblemente rápido, dentro de una fracción de segundo. Para lograrlo, el cerebro está dotado de un ‘diccionario visual’ que permite examinar las palabras de forma rápida y eficiente. Este mecanismo, puramente visual, ha sido descrito por un equipo de neurocientíficos del Centro Médico de la Universidad de Georgetown, EE UU.
Este hallazgo, presentado en la reunión anual de la Society for Neuroscience 2011, podrá ayudar a desvelar qué mecanismos utiliza el cerebro cuando lee y, según los autores, podría servir para resolver problemas cerebrales relacionados con los trastornos de la lectura, como la dislexia.
Para llegar a estas conclusiones los autores realizaron una prueba de reconocimiento de palabras a 12 voluntarios sometidos a resonancia magnética funcional (fMRI por sus siglas en inglés). El experimento mostró que palabras homófonas activan neuronas diferentes, igual que lo hacen palabras que no suenan parecido. “Esto sugiere que lo que el cerebro usa constantemente es la información visual de una palabra y no los sonidos", afirma Glezer.
La líder de la investigación explica que "al igual que otros objetos que vemos, las palabras se pueden representar como algo completo. Esta representación visual permite el reconocimiento rápido y eficiente de palabras, habilidad característica en buenos lectores".
Glezer añade que “las personas que son lectores habituales han desarrollado una representación puramente ortográfica de las palabras tras muchos años de lectura”.
La autora del trabajo afirma que estos hallazgos podrían ayudar a explicar por qué las personas con dislexia leen más despacio y con más dificultad.
"Los disléxicos, debido a problemas de procesamiento fonético, no son siempre capaces de desarrollar una representación visual precisa de las palabras que se han visto antes", explica Glezer. "Para ellos, no supone una ventaja utilizar el ‘diccionario visual’ para procesar más rápido las palabras", aclara.
La experta también asegura que su estudio niega la teoría de algunos neurocientíficos basada en que “cuando leemos una palabra se activan tanto nuestra percepción visual como fonética y que el área o áreas del cerebro que controlan una de esas capacidades, controla también la otra”.
El descubrimiento podría servir para resolver problemas cerebrales como la dislexia
"Ante una palabra nueva, nuestro cerebro primero utiliza la fonética de la palabra para codificarla y hace coincidir el sonido con la palabra escrita. Una vez la hemos aprendido y la tenemos como parte del ‘diccionario visual’, ya no necesitamos la fonética para identificarla, la información puramente visual es suficiente para hacerlo” explica Laurie Glezer, investigadora de la Universidad de Georgetown y autora principal del trabajo.Este hallazgo, presentado en la reunión anual de la Society for Neuroscience 2011, podrá ayudar a desvelar qué mecanismos utiliza el cerebro cuando lee y, según los autores, podría servir para resolver problemas cerebrales relacionados con los trastornos de la lectura, como la dislexia.
Para llegar a estas conclusiones los autores realizaron una prueba de reconocimiento de palabras a 12 voluntarios sometidos a resonancia magnética funcional (fMRI por sus siglas en inglés). El experimento mostró que palabras homófonas activan neuronas diferentes, igual que lo hacen palabras que no suenan parecido. “Esto sugiere que lo que el cerebro usa constantemente es la información visual de una palabra y no los sonidos", afirma Glezer.
La líder de la investigación explica que "al igual que otros objetos que vemos, las palabras se pueden representar como algo completo. Esta representación visual permite el reconocimiento rápido y eficiente de palabras, habilidad característica en buenos lectores".
Glezer añade que “las personas que son lectores habituales han desarrollado una representación puramente ortográfica de las palabras tras muchos años de lectura”.
La autora del trabajo afirma que estos hallazgos podrían ayudar a explicar por qué las personas con dislexia leen más despacio y con más dificultad.
"Los disléxicos, debido a problemas de procesamiento fonético, no son siempre capaces de desarrollar una representación visual precisa de las palabras que se han visto antes", explica Glezer. "Para ellos, no supone una ventaja utilizar el ‘diccionario visual’ para procesar más rápido las palabras", aclara.
La experta también asegura que su estudio niega la teoría de algunos neurocientíficos basada en que “cuando leemos una palabra se activan tanto nuestra percepción visual como fonética y que el área o áreas del cerebro que controlan una de esas capacidades, controla también la otra”.
Referencia Bibliográfica
Laurie S. Glezer, Xiong Jiang, Maximilian Riesenhuber. Neuroscience 2011. DOI 10.1016/j.neuron.2009.03.017
Laurie S. Glezer, Xiong Jiang, Maximilian Riesenhuber. Neuroscience 2011. DOI 10.1016/j.neuron.2009.03.017
Localización: Norteamérica
Fuente: Neuroscience 2011
Trobat a :
Servicio de Información y Noticias Científicas (SINC)dijous, 17 de novembre del 2011
Riure
Riem junts?
Opinió sobre el riure de Josep-Oriol Ràfols Rubires , a la pàgina de familiaforum
L'humor té la capacitat de capgirar les coses. Allò que habitualment és seriós o greu, vist amb sentit de l'humor esdevé una ximpleria que fa riure. També en les relacions personals situacions que semblen insalvables plantejades amb l'adequada dosi d'humor poden esdevenir oportunitats per a una bona entesa. |
Moltes vegades ens trobem amb dificultats: tenim pressa i l'ascensor no funciona, volem sortir d'excursió i plou... Una resposta davant d'aquestes o altres situacions és enfadar-se o queixar-se. Ara bé, encara que la situació no es pugui canviar sempre és possible de canviar la forma com reaccionem nosaltres, i podem per exemple- prendre'ns-ho amb humor.
L'humor ens ofereix la possibilitat de modificar el nostre punt de vista i, en comptes de quedar atrapats o bloquejats pel que ens està passant, trobar una sortida. De fet, si repassem sobre quines coses fem broma descobrirem que molt freqüentment fem broma sobre coses serioses o coses que ens preocupen. El sentit de l'humor és una forma d'alliberar-se, d'encaixar allò que ens resulta feixuc.
En el dia a dia, en les relacions amb els qui tenim més a la vora, molt especialment en la vida de família, sorgeixen conflictes: hi ha desacords que apareixen una i altra vegada, o hi ha algunes situacions que s'allarguen fins al cansament...
Aprendre a riure i ensenyar a riure és una via alternativa que ens allibera de les tensions i ens ajuda a estar junts. Podem començar per riure de coses o situacions en què ens trobem. En un embús de carretera podem celebrar que "per fi hem avançat mig metre!". Després, en un segon moment, podem riure'ns de nosaltres mateixos. Quan el nét es queixa a l'àvia que està perdent la memòria i li ho ha de repetir tot, l'àvia contesta que "a ella li agrada sentir com el seu nét li explica coses". Finalment, i a poc a poc, també podrem acceptar que algú pugui riure's de nosaltres o d'allò que més ens costa: "Joana, què fan tants papers al voltant de la paperera? T'hauré d'apuntar a bàsquet perquè milloris la teva punteria".
Aprendre a riure també vol dir saber distingir de què podem riure i de què no. L'humor serveix per trencar la rutina i els costums, i per eixamplar enfocaments massa estrictes, però també té les seves regles. Fer broma és seriós. Hi ha bromes fàcils o repetides o poc respectuoses que creen desconfiança i distancien les persones. L'humor fet servir per desqualificar, o per fer mal perd el seu valor. És com l'abús de medicaments o convertir en arma un ganivet de cuina.
Aprendre a riure, doncs, i riure junts és un art que s'aprèn amb la pràctica i que ens pot ajudar a fer un pas endavant quan sembla que ja no podem fer res més.
L'humor ens ofereix la possibilitat de modificar el nostre punt de vista i, en comptes de quedar atrapats o bloquejats pel que ens està passant, trobar una sortida. De fet, si repassem sobre quines coses fem broma descobrirem que molt freqüentment fem broma sobre coses serioses o coses que ens preocupen. El sentit de l'humor és una forma d'alliberar-se, d'encaixar allò que ens resulta feixuc.
En el dia a dia, en les relacions amb els qui tenim més a la vora, molt especialment en la vida de família, sorgeixen conflictes: hi ha desacords que apareixen una i altra vegada, o hi ha algunes situacions que s'allarguen fins al cansament...
Aprendre a riure i ensenyar a riure és una via alternativa que ens allibera de les tensions i ens ajuda a estar junts. Podem començar per riure de coses o situacions en què ens trobem. En un embús de carretera podem celebrar que "per fi hem avançat mig metre!". Després, en un segon moment, podem riure'ns de nosaltres mateixos. Quan el nét es queixa a l'àvia que està perdent la memòria i li ho ha de repetir tot, l'àvia contesta que "a ella li agrada sentir com el seu nét li explica coses". Finalment, i a poc a poc, també podrem acceptar que algú pugui riure's de nosaltres o d'allò que més ens costa: "Joana, què fan tants papers al voltant de la paperera? T'hauré d'apuntar a bàsquet perquè milloris la teva punteria".
Aprendre a riure també vol dir saber distingir de què podem riure i de què no. L'humor serveix per trencar la rutina i els costums, i per eixamplar enfocaments massa estrictes, però també té les seves regles. Fer broma és seriós. Hi ha bromes fàcils o repetides o poc respectuoses que creen desconfiança i distancien les persones. L'humor fet servir per desqualificar, o per fer mal perd el seu valor. És com l'abús de medicaments o convertir en arma un ganivet de cuina.
Aprendre a riure, doncs, i riure junts és un art que s'aprèn amb la pràctica i que ens pot ajudar a fer un pas endavant quan sembla que ja no podem fer res més.
Opinió trobada en la www.Familiaforu.net
Biblioteques escolars
La publicació de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez Bibliotecas escolares ¿entre interrogantes? Herramienta de autoevaluación : preguntas e indicadores para mejorar la biblioteca ha estat dirigida per Inés Miret, Mònica Baró, Teresa Mañà i Inmaculada Vellosillo. Es tracta d’una eina que pretèn donar als centres educatius unes pautes per a l’avaluació de les seves biblioteques i, així, poder conèixer de manera objectiva, flexible i integrada la seva realitat, les seves fortaleses i les seves debilitats. Però també pretèn aportar una manera d’enriquir tot allò que ofereixen. És una eina que es caracteritza per la seva utilitat, ja que està organitzada a manera de protocol que guia pas a pas el procés de reflexió. Altres característiques:
- Està basada en preguntes que un centre ha de fer-se per a millorar els processos eduactius recolzant-se amb la biblioteca.
- Estableix ponts amb els plans de lectura i les TIC, no sempre integrades de manera suficient a la biblioteca.
- Se centra tan en els productes com en les processos.
- Proposa un anàlisi recursiu i periòdic (bianual).
- Es pot aplicar a qualsevol tipologia de centres.
- És personalitzable; en funció de les necessitats es poden definir itineraris adaptats.
- Ajuda a consensuar millores en funció del punt de partida del centre.
- Es proposa com un document de treball obert, format per una col·lecció de fulls on es pugui anotar, ampliar, eliminar, compartir…
dimecres, 16 de novembre del 2011
Blocs i webs de les biblioteques escolars
Blocs i webs de les biblioteques escolars (cliqueu)
FINALITAT DEL BLOC
El Directori de blocs i webs de les biblioteques escolars és una iniciativa del Programa biblioteca escolar “puntedu” del Departament d’Ensenyament, engegada el curs 2011-2012, per donar difusió a tots els espais virtuals de biblioteca escolar dels centres educatius de Catalunya. Aquest bloc de blocs i webs vol ser l’aparador on les persones relacionades amb el món de les biblioteques escolars, puguin accedir, d’una manera ràpida, a les activitats, informacions i experiències que els centres difonen a través de la xarxa.
Va adreçat al professorat dels centres educatius, a persones dels serveis educatius i dels Serveis Territorials, a persones del món bibliotecari i a totes les persones interessades en les biblioteques escolars.
El directori vol donar difusió de tots aquells espais virtuals de biblioteca dels centres educatius que compleixin els criteris que esmentem a continuació, amb independència que hagin estat seleccionats o no amb un projecte “puntedu” en alguna de les convocatòries oficials.
Us convidem a compartir amb nosaltres l’adreça del vostre bloc o web de biblioteca escolar, contactant amb biblioteques@xtec.cat
Fantàstics llibres voladors
The Fantastic Flying Books of Mr Morris Lessmore Trailer from Moonbot Studios on Vimeo.
Imaginació creativa
En el bloc de Pinzellades al Món he trobat aquesta original colecció de llapis de colors. L'imaginació creativa és meravellosa.
Els llapis de colors són una eina fonamental per als il·lustradors, és evident.
Ghostpatrol il·lustra agafant com a suport els propis llapis.
Però amb els llapis també podem fer punta i els resultat és...el que fa Kyle Bean:
O agafem les ceres de colors i fem muntatges sorprenents, com fa Herb Williams:
O fer autèntiques escultures en la punta del llapis, com fa Dalton Ghetti:
I les escultures fetes per Jennifer Maestre:
Publicat per Sàlvia en el bloc de Pinzellades al món
Com és la imaginació en els nens?
Imatge trobada a Wondering Fair |
En Familiaforum he trobat aquest article de de Rafel Maria Nicolàs Belda i m'ha semblat interessant us el deixo per si el voleu llegir.
Podem entendre la imaginació com el resultat i també la capacitat psicològica en l'ésser humà de representar-se, concebre i configurar en la ment la imatge de quelcom que, o bé no hi és present, o no hi existeix, sense que per això es perdi el contacte amb la realitat.
En els nens això es veu en la seva capacitat de jugar, interessar-se per allò fantàstic i no sols per allò que és concret i palpable, poder estar a estones sols ocupant-se amb les seves coses, etc.
Amb massa facilitat els adults donem per suposat que en els nens, en tots i per igual, hi ha la capacitat d'imaginar i, en considerar-ho natural en la infància, se li arriba a donar escassa importància. Res més lluny d'això.
Imaginar és una funció mental que, com les altres, per al seu sa desenvolupament requereix temps i una progressiva i subtil evolució. També, un delicat equilibri amb altres processos psicològics. L'origen de la capacitat d'imaginar coincideix amb l'origen de la vida. I és una funció psicològica que necessitarà anys per a la seva maduració, recolzant-se sobretot en dos elements bàsics: el cervell i les relacions del nadó amb els altres.
Si el cervell està sa i va madurant sense contratemps (malalties, tòxics, traumatismes, etc.) i si la relació i les atencions, sobretot els de la mare, són saludables i suficients, la imaginació com a capacitat mental en el nadó s'anirà desplegant fins a arribar a ser un bon recurs apte i disponible per a quan la persona, nen, adolescent o adult, ho necessiti per a la seva vida diària.
Arribar a un equilibri en què l'individu estigui en contacte amb la realitat i alhora conservi la capacitat d'imaginar (per viure el seu món interior i per aprofitar la seva capacitat d'imaginar aplicant-la a la vida quotidiana) forma part del treball de maduració mental i personal.
Però l'evolució personal no és lineal i progressiva: oscil·la, de vegades s'atura i fins i tot, en ocasions, retrocedeix. La capacitat d'imaginar participa d'aquesta evolució. Així, és natural que en ocasions es detectin bloquejos o minves en la funció d'imaginar. Si és transitori o coincideix amb moments de dificultat emocional o vital en el nen, cal donar-li simplement la importància que correspongui a la situació per la qual passa.
Però si hi ha una inhibició intensa i prolongada o es deteriora la seva capacitat d'imaginar, o en casos extrems aquesta no es desenvolupa i sembla no existir en el nen, preocupar-se i ocupar-se d'això és la millor ajuda de pares i educadors per preservar les capacitats de desenvolupament del nen en creixement físic i mental. Llavors, una consulta professional pot ser el més encertat.
Article escrit per Rafel Maria Nicolàs Belda
En els nens això es veu en la seva capacitat de jugar, interessar-se per allò fantàstic i no sols per allò que és concret i palpable, poder estar a estones sols ocupant-se amb les seves coses, etc.
Amb massa facilitat els adults donem per suposat que en els nens, en tots i per igual, hi ha la capacitat d'imaginar i, en considerar-ho natural en la infància, se li arriba a donar escassa importància. Res més lluny d'això.
Imaginar és una funció mental que, com les altres, per al seu sa desenvolupament requereix temps i una progressiva i subtil evolució. També, un delicat equilibri amb altres processos psicològics. L'origen de la capacitat d'imaginar coincideix amb l'origen de la vida. I és una funció psicològica que necessitarà anys per a la seva maduració, recolzant-se sobretot en dos elements bàsics: el cervell i les relacions del nadó amb els altres.
Si el cervell està sa i va madurant sense contratemps (malalties, tòxics, traumatismes, etc.) i si la relació i les atencions, sobretot els de la mare, són saludables i suficients, la imaginació com a capacitat mental en el nadó s'anirà desplegant fins a arribar a ser un bon recurs apte i disponible per a quan la persona, nen, adolescent o adult, ho necessiti per a la seva vida diària.
Arribar a un equilibri en què l'individu estigui en contacte amb la realitat i alhora conservi la capacitat d'imaginar (per viure el seu món interior i per aprofitar la seva capacitat d'imaginar aplicant-la a la vida quotidiana) forma part del treball de maduració mental i personal.
Però l'evolució personal no és lineal i progressiva: oscil·la, de vegades s'atura i fins i tot, en ocasions, retrocedeix. La capacitat d'imaginar participa d'aquesta evolució. Així, és natural que en ocasions es detectin bloquejos o minves en la funció d'imaginar. Si és transitori o coincideix amb moments de dificultat emocional o vital en el nen, cal donar-li simplement la importància que correspongui a la situació per la qual passa.
Però si hi ha una inhibició intensa i prolongada o es deteriora la seva capacitat d'imaginar, o en casos extrems aquesta no es desenvolupa i sembla no existir en el nen, preocupar-se i ocupar-se d'això és la millor ajuda de pares i educadors per preservar les capacitats de desenvolupament del nen en creixement físic i mental. Llavors, una consulta professional pot ser el més encertat.
Article escrit per Rafel Maria Nicolàs Belda
dissabte, 12 de novembre del 2011
Platja fóssil de Peralta de la Sal, Osca
Prehistoria : Les coves
El Paleolític a Catalunya:
Durant el Paleolític, l’home és un caçador-recol·lector; és un nòmada a la recerca d’animals per caçar i de fruits per recol·lectar, amb la finalitat d’alimentar el grup. Sovint es refugiava en coves ja que en aquest període la Terra viu els efectes de les glaciacions.
Cova de la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera)
El jaciment paleolític de la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera), ha posat en marxa una iniciativa pionera que afegeix l'iPad com a suport a les visites guiades. D'aquesta manera, els visitants poden fer un recorregut virtual pel jaciment arqueològic mitjançant l'ús de les tauletes electòniques d'Apple, que inclouen una sèrie de continguts per facilitar al públic les explicacions del guia i la comprensió del què està veient.
Entre els continguts disponibles a través de l'aplicació hi figuren un ampli catàleg de fotografies, vídeos, locucions i diverses animacions de realitat augmentada, segons explica l'ACN. Els clips aporten informació de com van viure els neandertals a la Roca dels Bous i il·lustren els procediments de com feien el foc, com fabricaven les eines, com s'ha format el paisatge de la cinglera o com s'ha pogut preservar el jaciment gràcies a les condicions geològiques de la zona, entre altres.
El jaciment, excavat per un equip de recerca del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB), s'ha obert aquest estiu al públic amb l'objectiu de difondre com era la vida dels neandertals que el van ocupar ara fa uns 50.000 anys i, alhora, per donar a conèixer la tasca dels arqueòlegs que l'estan excavant.
La iniciativa de sumar els iPads com a suport s'emmarca dins el projecte de museïtzació del jaciment, que ha aprofitat les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.
Informació trobada al diari ARA
Cova del Barranc de Namperes (Alós de Balaguer)
Cova del Parco(Alòs de Balaguer)
Cova de Salgar (Alòs de Balaguer)
Coves d’Antona(Alòs de Balaguer)
Cova gran de Santa Linya (La Noguera)
Buscant aliments
Els primers éssers humans vivien de la caça, de la pesca i de la recol·lecció de plantes.
Els caçadors prehistòrics perseguien els grans ramats d'hervibors: rens, bisons, mamuts, cérvols, .... però també caçaven animals més petits com llebres, ocells.
Per caçar els animals, els paraven trampes i feien servir armes de pedra que ells mateixos fabricaven. Dels animals n'extreien la carn per menjat,la pell per fer-ne vestits i per construir les tendes, els ossos i les banyes per fer-ne eines, els tendons per fabricar cordes ....
Amb els arpons i amb els hams que feien amb els ossos o amb les banyes dels animals , pescaven en aigues de poca fondària.
També recollien els fruits que la natura els oferia (llavors, baies, arrels ...)
La vida dels caçadors
Quan els grups de caçadors es desplaçaven seguint els animals, s'instal·laven en campaments a l'aire lliure.
Durant l'estació freda trobaven aixopluc a les balmes de les roques o a l'interior de les coves. Aquestes els hi servien per a protegir-se tant del fred com dels animals salvatges o d'altres grups de caçadors. Com que no tenien un habitatge fix, diem que eren nòmades.
El descobriment del foc va significar un gran avenç. El foc va permetre coure els aliments i per tant, va contribuir a millorar enormement l'alimentació. Sabem que encenien foc fregant dues pedres o dos pals.
Amb el foc es podien escalfar a l'època freda, il·luminar l'interior de la cova, coure els aliments i protegir-se dels animals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)