Josep Maria de Sagarra

 Si cliqueu el seu nom  sabreu una miqueta més de la seva biografia i obra:

 Josep Maria de Sagarra

Una petita mostra dels seus poemes

 

El poema amb música de Lluís Llach

La lletra 

VINYES VERDES VORA EL MAR
 

Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster:
sou més fines que l’userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs
vora la vela que passa;
cap al mar blinqueu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina
i el fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina ...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor ...
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor ...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard ...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
 

---

Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.

CANÇÓ DE BON MATÍ
 

Si tinc son, si no tinc son,
        prou la llevaria
una gota de la font
        a punta de dia.

Me’n vaig amb el pensament
        i el vestit de festa;
i duc entre dent i dent
        un brot de ginesta.

El bastó recargolat
        el cos m’apuntala;
passa un xiscle esparverat
        i el brunzir d’una ala.

La gràcia del dematí
        ve de mica en mica;
ara el sol no sol trair,
        i el tàvec no pica.

L’home que deixa el replà
        quan l’estel s’apaga,
cap veïna li dirà
        baliga-balaga.

Jo em llevo de matinet,
        esmorzar i beguda.
Ja trobo tirant pel dret
        la mata de ruda.

Ja trobo la Blancaneu,
        i la Carmesina;
adéu, Blancaneu, adéu!
        Ai, adéu, fadrina!

Tinc un ull espavilat
        i el desig que salta,
i una mica de pecat
        entre galta i galta.

Tinc tots aquests anys que tinc
        dintre de les venes;
però encara no m’avinc
        a penes i penes.

Vés-te’n, gratapalles d’or,
        vine, alosa mansa...
Arrupida al fons del cor
        porto l’esperança!
 

---

Josep Maria de SAGARRA, Obra completa, I-IV, Tres i Quatre, València, 1994-1998.