El cine NIC

 Molts anys abans de l'invent del Cine Nic, la il·lusió dels nens i les nenes de projectar imatges a casa ja era possible amb les llanternes màgiques d'ús domèstic o de joguina. Aquests aparells projectaven imatges pintades o impreses sobre una placa de vidre i, quan va aparèixer el cinema, es va incorporar una senzilla pel·lícula de 35 mm perforada (amb maneta i un mecanisme de tracció molt simple) per ser projectada amb aquest aparell.

 Tot i així, la veritable joguina cinematogràfica, per difusió i popularitat, fou un nou aparell creat i produït a Catalunya per l'empresa Proyector NIC, SA. És el popular Cine Nic, patentat a Barcelona el 25 d'abril de 1931 pels germans Nicolau Griñó. Consistia en un simple projector d'imatges que tenien un moviment de només dos temps. Les imatges estaven dibuixades horitzontalment sobre una banda de paper vegetal o translúcid en dues línies: la de dalt corresponia a una part del moviment i la de baix, a la segona part. Un obturador mòbil anava alternant la imatge superior i la inferior a la pantalla. Una maneta feia girar al mateix temps l'obturador i arrossegava horitzontalment i lentament la banda amb les imatges. Un sistema molt simple de projecció d'imatges animades que es va anar adaptant als nous avenços tecnològics del món del cinema i la imatge. Així, si el primer projector, del 1931, era mut, el 1934 ja se'n construeix un de sonor que combina la projecció d'imatges amb el so d'un petit gramòfon situat damunt l'aparell. El 1951, se'n llança un nou model, el Nic TV, que projecta les imatges sobre una pantalla que forma part del xassís de l'aparell. I el 1969, el Super Nic Electromátic, que funcionava amb un motor elèctric.

L'èxit del Cine Nic fou rotund: es calcula que entre el 1931 i el 1974 se'n van produir milions a tot el món. El Cine Nic va suposar per a molts nens i nenes descobrir la màgia de fer cinema, i no només pel fet de poder projectar imatges en moviment, sinó també per la possibilitat de crear pel·lícules i històries a través del dibuix i la seva animació. I alguns d'aquests nens i nenes, de grans, van fer del cinema la seva professió...

L'any 1974, l'empresa Proyector Nic, SA tancà les seves portes. Anys més tard, el col·leccionista Tomàs Mallol va adquirir tots els elements que quedaven a la fàbrica: aparells, prototipus, patents, documents d'empresa, etc., que passaren a engruixir la seva col·lecció d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics. El 1994, l'Ajuntament de Girona va comprar la Col·lecció Tomàs Mallol amb l'objectiu de crear el Museu del Cinema, que obrí les seves portes, a Girona, el 8 d'abril de 1998. Actualment, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol conserva el que es pot considerar com el fons de Cine Nic més complet que existeix, una part del qual es pot veure a la seva exposició permanent.

Informació trobada a Cromosoma

Documental sobre el cinema NIC d'en Joan Mallarach

Watch El Cine NIC in Animation  |  View More Free Videos Online at Veoh.com