Com cada any puntualment durant el mes de febrer, les grues tornen a visitar de pas, la llacuna de Gallocanta http://www.gallocanta.org/laguna.htm . S'aturen en aquest paratge per menjar i recuperar forces pel llarg viatge a Europa de l'Est i Finlàndia.
La imatge del vol dels estols de grues, de tornada de l’hivernació, ha quedat gravada en la nostra cultura mediterrània com a senyal de l’arribada de la primavera, com podem veure a l’Anacreòntica dedicada a la primavera. .
En la versió d’en Frederic Renyé i Viladot (1878): .
Á LA PRIMAVERA
Mira com cuan apunta Primavera
Les Gracies roses broten
Y de la mar les ones suaus s’ amansan
Nada l’ ánech y va de pas la grua,
Lo sol resplandeix sense cap taca,
Les sombres de les bromes van fonentse,
Los trevalls dels mortals ufans s’ ostentan,
Los fruyts dels camps apuntan,
Brota del olivé la blanca capa
Y los sarments de pámpols se coronan;
Y lo fruyt esbargintse
Per dintre de les branques y les fulles
Per tot en flor esclata.
O en la versió de Carles Riba (1913), que ens va oferir en Ramon Torné Teixidó a Faventia:
De la primavera
Mira
com a l’aparèixer la primavera les Gracies prodiguen les roses. Mira
com les ones de la mar s’aplanen amb la bonança. Mira com l’ànec se
capbuça, mira com la grua fa camí. Titan lluu
ingenuament, les ombres dels núvols són empeses-(lluny), les obres dels
mortalas llueixen. [La terra s'agença de fruits], es pinta el fruit de
l’olivera; el licor del bromi es corona: entre les fulles, a través dels
temps, el fruit floreix impacient.
Representació de La dansa, en video
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada