 |
| Mireu-me, jo també us miro. |
 |
| Aperteu-se , que vinc! |
 |
| Em falta espai, aparteu-vos. |
 |
| Nosaltres arribem ara, que queda menjar. |
Voltor comú
Família: Accipítrids.
Descripció:
El voltor és l'ocell més gran que podem veure volant pel cel del nostre país; fa 1-1'10 m de llarg i 2'70 m d'envergadura.
Té les ales grans i amples, amb les plomes dels extrems ben obertes. El bec és fort i la cua curta.
És de color marró i negre, amb el coll blanc sense plomes.
Alimentació: S'alimenta d'animals morts, sobretot d'animals grans (ovelles, cabres, ...).
Reproducció:
Fa el niu en forats de cingles inaccessibles.
La femella pon 1 ou que incuben durant set setmanes. La cria no marxa del niu fins als 4 mesos.
Hàbitat:
Viu prop de penya-segats rocosos en petits grups.
Costums:
Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se.
Altres informacions:
Pot viure uns 25 anys.
EL VOLTOR CAPTIU
La mar se perd enfora, en la boirina;
esclata el bosc en llum i en primavera;
d’aucells una escampada renouera
amaga entre ses fulles cada alzina.
Dels pins gegants desborda la resina
que dins els troncs pujava presonera…
I des del cel mirant-lo, falaguera,
somriu al pres la llibertat divina.
Solitari, ferest, amb ràbia muda
mira allà endins en l’hora misteriosa
el sol ponent que dins l’abisme es llança.
I la immensa dolor desconeguda
que va agotant sa força poderosa,
de Prometeu consuma la venjança.
Gabriel Alomar (1873-1941):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada