Ho veig tot. |
Un toc d'atenció |
He trobat un osset! |
Hem d'estar molt atents ... |
Tinc un òs , me'l empasso tot de cop? |
No puc, a veure amb la pota... |
Mireu,tinc el pap ple!!! |
Ui, quina picor!!! |
A reveure, me'n vaig volant!!! |
Aufrany
Nom científic: Neophron percnopterus.
Família: Accipítrids.
Descripció:
L'aufrany és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 60-70 cm de llargada i uns 160 cm amb les ales obertes.
És de color blanc amb tons groguencs. La cara és groga i no té plomes ni plomissol. El bec és groc amb la punta negra. Les ales són blanques amb unes franges negres als extrems. La cua és blanca.
Les potes són groguenques o grisoses.
Alimentació:
Menja restes d'animals morts (conills, ocells, peixos, rèptils) i també les parts més toves dels cadàvers de grans animals.
Quan troba un ou el trenca amb el bec i es menja el seu contingut.
Si l'ou és gran el llença a terra o el trenca
amb una pedra.
Reproducció:
Fa el niu amb branques i el folra amb materials més
suaus com llana, draps, etc. El fa en petites coves o forats
dels penya-segats.
La femella pon 2 ous blancs amb taques marronoses i els incuba
durant 40 dies.
Els pollets comencen a volar al cap de 2'5 mesos després
de néixer.
Hàbitat:
Viu en zones muntanyoses amb cingles.
Costums:
Els adults formen parelles separades les
unes de les altres.
Té el costum d'apropar-se a les vaques de les muntanyes
per menjar-se les paparres.
Altres informacions:
A l'antic Egipte era considerat una ocell sagrat.
Pot viure uns 37 anys.
És un ocell estival. Arriba a Catalunya a començaments
de primavera i torna cap a l'Àfrica a la tardor.
Antigament es trobava en totes les comarques muntanyoses,
però va patir una forta davallada.
Actualment, s'ha produït una lleugera recuperació
i el trobem en moltes zones dels Pirineus i Pre-pirineus.
Informació trobada ala web: Plantes i Animals del nostre entorn
Has vist l'aufrany blanc
altra vegada solcant l'aire:
prement les urpes amb neguit
i afilant la vista sobre l'erma esplanada,
angoixat per l'estiu sec que s'acosta.
Has vist l'aufrany blanc
i t'has preguntat fins quan.
Has vist les mallarengues carboneres
eixint del niu en una tarda de primavera:
encara no sabien volar i assajaven
a petits salts, seguits pels pares atents
que els han dut als prats de Rajols.
Has vist les mallarengues carboneres
i t'has preguntat fins quan.
Has vist l'estol d'estornells
baixant cap als camps de La Plana,
el rossinyol amagat en l'anonimat de la nit,
les orenetes carregades d'histories africanes
i els falciots d'ull salvatge i el timid enganyapastors.
Has vist volar la vida sobre la teva terra
i has fet volar la vista sobre l'extensa Girona.
Has solcat l'aire que arriba als Pirineus eixuts
i t'has enmirallat les ales a un estancat Sau i Susqueda.
Has vist volar encara un xic de vida sobre la teva terra
i amb el cor encongit i els punys tancats contenint un crit d'impotencia
t'has preguntat si seguiras veient-ho;
i t'has preguntat fins quan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada