 |
| Mmmm !, quin gust poder xuclar les flors de la budleia. |
La papallona reina (Vanessa atalanta), és una papallona diürna de la família dels nimfàlids.
La papallona reina és una
espècie que es reprodueix d'una manera continuada però que
pot desaparèixer, a l'estiu, d'aquells indrets més secs.
Exemplars adults hibernants poden ser observats en dies de bonança
dels mesos de gener i febrer. Durant el mes d'octubre són freqüents
les papallones d'aquesta espècie que, des del centre i el nord d'Europa,
viatgen a les nostres latituds per a passar-hi l'hivern.
Es pot reconèixer fàcilment
per la banda vermella que, des de la zona discal de la costa fins l'angle
anal, li creua les ales anteriors per la seva cara superior i que contrasta
vivament amb el color fosc, negre, del fons. Unes taques blanques prop
de la zona apical acaben de donar contrast al conjunt.
En la cara superior
de les ales posteriors també apareix aquest contrast de vermell
i negre però en aquest cas el color vermell apareix en forma de
franja marginal amb puntets negres que va des de l'àpex fins gairebé
l'angle anal.
Pel revers els dos parells d'ales són molt diferents:
les anteriors segueixen el disseny de la cara superior però les
posteriors són de tonalitats fosques amb unes aigües de tons
brunencs, grisos i ocres que li permeten passar més desapercebuda.
L'hi agrada xuclar les flors de la Budleia. També l'hi agrada llepar fruita madura.
Les erugues de la papallona reina menjen preferentment les fulles de l'ortiga, però poden menjar també les de la morella roquera.
Quan mengen, les orugues tenen el costum de lligar la fulla amb seda,
formant com una càpsula protectiva, fins que se l'han menjat quasibé
tota.
De la mateixa manera amaguen la crisàlide, que sembla un tros de fulleta seca que penja.
LA PAPALLONA
Si ve una papallona
jo no l’agafaré:
que voli, que voli!
Al cel hi està més bé.
Les flors, com cada dia,
voldran fer-li un petó;
que hi vagi, que hi vagi,
que l’ompliran d’olor!
Joana Raspall
Si ve una papallona
jo no l’agafaré:
que voli, que voli!
Al cel hi està més bé.
Les flors, com cada dia,
voldran fer-li un petó;
que hi vagi, que hi vagi,
que l’ompliran d’olor!
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada