 |
| Pardal comú femella (Passer domesticus) Passeridae |
 |
| Pardal melòdic (zonotrichia melodia) Passeridae |
Nom científic: Passer domesticus.
Família: Passèrids.
Descripció: Ocell molt comú que fa uns 14 cm de llarg.
És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar.
El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca.
És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar.
El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca.
Alimentació: Menja llavors, fruita, insectes, pa.
Reproducció: Fa el niu en forats i escletxes de les cases; també sota les teules de les teulades i en arbres dels jardins.
El niu està fet amb herba, trossos de roba, llana, papers, etc.
La femella pon 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses. Els ous són incubats pel mascle i la femella durant 2 setmanes; després neixen els pollets que abandonen el niu al cap d'unes 3-4 setmanes.
El niu està fet amb herba, trossos de roba, llana, papers, etc.
La femella pon 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses. Els ous són incubats pel mascle i la femella durant 2 setmanes; després neixen els pollets que abandonen el niu al cap d'unes 3-4 setmanes.
Hàbitat: Viu en les zones habitades i en les terres cultivades que les envolten.
Costums: Acostuma a moure's caminant i saltant pel terra de carrers i camins buscant menjar.
Altres informacions: És un ocell sedentari. Un cop acabat el període de reproducció forma grans estols que es mouen pel damunt dels camps acabats de segar buscant aliment.
Informació trobada a Plantes i Animals del nostre entorn
Pardal
Saltironejant
de bon matí,
dalt de la teulada
xerra el teuladí.
Veu distorsionada
casolà tragí,
"Jau, ja! Jau i gira't!"
proclama sense fi.
No seràs pas tu,
noctàmbul fadrí,
qui la xerrameca
gosi contradir.
Celdoni Fonoll
DITES SOBRE ELS PARDALS:
A gràcies d'infants i cants de pardals, no convidis ningú, que et faran quedar mal.
Amb una pedra, es pot matar dos pardals.
Amb vent de gregal ni peix ni pardal.
Cada pardal fa el seu niu i cada camp son cultiu.
Cap pardal novell porta la becada al vell.
Conforme el pardal, la gàbia.
Dos pardal en una figa, no fan lliga.
Dos pardals en una espiga, no fan lliga.
Dos pardals en una figa, no fan lliga.
El cap de pardalets, allunya els fadrinets.
El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets.
El pardal, on menja mor.
El pardal, pel gener ermità i pel juliol a robar.
Els primers que tasten les cirerelles són els pardals i les abelles; ja remuga l’esparver, les altres fruites també.
En abril, tot pardal fa son niu.
En el gregal, ni peix ni pardal.
La figa per ser madura, ha de tindre tres senyals: pansideta, clavillada i picadeta pels pardals.
Les figues per ser bones, han de tenir res coses: coll tortes, secallones i picades dels pardals.
Pardal pren qui a pardal para.
Pardal vell no entra en gàbia.
Pardalet corregut o empaitat ja no és engabiat.
Pardals, tords i estornells són mals ocells.
Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervell de pardal.
Per l’abril tot pardal fa son niu.
Per l'abril, el pardal fa el seu niu.
Per Nadal, un pas de pardal.
Per Sant Josep en casa el pardalet.
Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per any nou un pas de bou.
Quan el pardal fa el niu, vent viu.
Quan els pardals s'empaiten senyal de pluja.
Quan els pardals van a vols i s’empaiten, senyal de pluja.
Qui deixa sa casa és com un pardal que abandona el niu.
Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se.
Tenir el cap ple de pardals.
Tenir pardalets al cap.
Una dona amb molts braçalets, té al cap molts pardalets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada