Cercar en aquest blog

dimecres, 17 d’agost del 2011

Fumarell carablanca (Chlidonias hybrida)

El vol del fumarell al Clot (Delta de l'Ebre) preparant-se per aconseguir fer un àpat. Quina vista, quines ales... ho aconseguirà?

Veig, veig ...

l'he localitzat...

no he de fer gaire soroll....

ja el tinc, quin peixet més bo!!!!
 Fumarell carablanca


 Fa 24 cm de llargària.
 Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat.
 A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre.


Reproducció 

Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.
Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.

Alimentació

Sobre les aigües  caça al vol libèl·lules, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades.

 Costums

És migrador estival freqüent als Països Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià).

Per dormir es reuneixen en grans grups i de dia s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa.



A les dunes trobava
crancs, cucs morts
de tota una altra cosa,
les nàtiques tacades,
la pinna trossejada
pel blau del temporal,
la nosa del pollastre
de fumarell, xisclant.

El múrex desgastat
a les dunes trobava,
i el peu de pelicà
i l'alga sense barba.
Tellines i vibràfons
i altres petxines balves,
trobava els troncs dels arbres
senils, humits i blancs,
les nances de la sorra
i les ostres de gos.
                                                    Marc Romera